"El Born, per la seva configuració arquitectònica, es mostra cap a l’exterior com una làmpada"

 

L’actuació del mercat de Born cal entendre-la com una oportunitat per a la ciutat de Barcelona de recuperar i posar en valor un conjunt d’elevada significació en la història de la nostra ciutat. D’una banda l’actuació en el propi Mercat, un espectacular exemple de l’arquitectura civil del segle XIX en el que la seva rehabilitació ha permès recuperar una estructura de fosa amb importants llums i els imponents espais diàfans que es generen sota seu, de l’altra l’urbanització dels seus entorn, carrers i places, recuperant l’espai per al ciutadà i les activitats a l’aire lliure del domini dels vehicles i els seus espais de circulació. L’estratègia d’apertura de l’edifici a la ciutat, la possibilitat de travessar-lo generant una mena de carrer cobert que s’integra i recupera la traça de la ciutat preexistent.

A l’interior els diferents programes funcionals que s’hi ha volgut ubicar, han encaixat en els espais que la pròpia arquitectura del lloc generava: la gran sala central, on el protagonista principal, la ciutat del XVIII enderrocada, conviu amb els carrers interiors que els arquitectes varen proposar; les diferents sales, situades en les quatre cantonades, acullen funcionalitats molt diferenciades tals com una sala polivalent, un espai per a exposicions temporals, un espai gastronòmic i una botiga, i l’espai per a l’exposició permanent dels objectes recuperats en les excavacions històrico- arqueològiques.

Un dels grans reptes, i penso que dels grans encerts, de l’actuació de recuperació del mercat, va ser precisament la seva dotació d’instal·lacions. Els arquitectes i equips d’enginyeria que hi van intervenir, tant en la rehabilitació de Enric Sòria, com en els projectes de museografia i museologia dels equip “Varis arquitecte” i BOPBBA , van saber resoldre l’integració de totes les instal·lacions necessàries per a assolir els nivells de qualitat espaial i confort que es requerien, amb un respecte total per l’arquitectura de Josep Fontseré.

En aquest sentit podem dir que les claus són: la galeria de servei exterior envoltant l’edifici i l’anella interior de distribució, sota el forjat, i la concentració de tota la maquinària d’instal·lacions ET, climatització,... en l’edifici contigu del Passeig del Born que connectat amb un túnel de serveis sota el carrer Comercial amb el Mercat, que per la seva condició d’edifici protegit no podia assumir.

 

Per la seva posició urbana, que s’explica per tota la transformació de Barcelona al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, per les restes històriques descobertes i posades en valor, i per l’estructura del propi espai, que permet fàcilment aquest nou rol i nou us de l’antic Mercat de Born.

La història de la recuperació del Mercat del Born per a la ciutat de Barcelona ha estat un procés molt llarg des que al 1971 va tancar com a Mercat central de la ciutat, però certament el fet que la seva última etapa hagi coincidit amb el moment de celebració del tricentenari li ha donat una forta càrrega simbòlica, posant el màxim èmfasi en la recuperació de la memòria del propi conjunt.  

 

El Born, per la seva configuració arquitectònica, es mostra cap a l’exterior com una làmpada. Els vitrall que, de dia, permeten la il·luminació de l’interior amb llum natural, de nit, actuen com a pantalles per a mostrar aquest gran objecte arquitectònic que és el Born. La clau per a nosaltres, tots els implicats en la recuperació de l’edifici, va ser entendre que aquesta era la millor manera de mostrar-lo i posar-lo en valor, deixant que la seva llum interior el fes sempre visible..

 

Com ja hem exposat el Born és moltes coses a la vegada, i, en conseqüència, la seva solució d’il·luminació ha de resoldre moltes funcionalitats diferents. El que es va buscar va ser que cada una d’aquestes funcionalitats tingues la seva pròpia resposta però que en conjunt totes les solucions es complementessin. A l’interior, un dels elements claus va ser la il·luminació de la gran sala central on d’una banda es buscava la funcionalitat en la il·luminació dels espais i recorreguts i de l’altra la posada en valor de la gran coberta que els acull, molts metres per sobre. Com deia l’Enric Sòria, arquitecte de la rehabilitació de l’edifici, “voldria que la il·luminació de l’interior mostres la coberta com si a la sala hi hagués un gran foc de camp, no es tracta d’il·luminar-la, sinó de que la llum la mostri”. Per al jaciment de la ciutat enderrocada, la proposta de Dani Freixa, de l’equip de museografia, pretenia mostrar-la “com si els arqueòlegs hi estesin treballant”.

Pel que fa als espais amb usos específics, cada un d’ells ha tingut la seva pròpia solució d’il·luminació, dissenyada per les característiques i necessitats precises en cada cas, des de la col·lecció permanent a la sala polivalent.

La il·luminació del projecte d’urbanització dels carrers perimetrals i de la plaça de l’accés principal va proposar allunyar-se de l’edifici per deixar-lo en zona de penombra, de manera que aquest es pugués mostrar íntegrament amb la seva llum interior. Això no va ser senzill ja que calia assegurar uns mínims nivell d’il·luminació a l’exterior. L’equip de “Anoche” amb “Vora arquitectes” i PCG, responsables de la urbanització van treballar també amb LED per a resoldre tota la seva proposta.

En un moment donat varem rebre l’encàrrec d’incorporar a l’actuació del Born algun tipus d’il·luminació ornamental per a l’edifici. Es van fer diverses sessions de treballs amb tots els equips d’arquitectes implicats en les diverses actuacions i amb l’equip d’”Anoche” com a experts en il·luminació. Tal i com s’ha explicat abans, la primera decisió va ser no il·luminar l’edifici sinó deixar que aquest es mostrés a si mateix com una gran làmpada, però calia verificar el resultat. El primer aspecte a analitzar era quina seria la imatge exterior del Born en funció del que estès passant al seu interior, i en segon lloc quina seria la seva imatge en el que dèiem estat 0, és a dir sense activitat específica en algun dels seus espais. A partir d’aquest anàlisi realitzat per “Anoche”, que consistia en verificar la imatge des de l’exterior dels diferents estats i usos que les solucions dissenyades per a la Il·luminació interior generarien, es va concloure la necessitat de desenvolupar una solució específica per a controlar la imatge exterior que va consistir en la col·locació de banyadors de llum en el primer nivell dels finestrals, al llarg de totes les façanes.

 

La tecnologia LED en aquesta actuació ha estat totalment protagonista i cal dir que l’evolució dels propis projectes i les obres han coincidit amb la seva eclosió. En molt casos solucions previstes amb tecnologia tradicional, de vapor de sodi o mercuri, van ser revisades durant el procés d’execució per a incorporar-hi solucions amb LED

 

En el fons tot el procés del Born ha estat molt complex, però també, per aquesta condició, hi ha participat molt equips que, amb la seva professionalitat i experiència, ho han fet possible. La coordinació entre tots els tècnics i empreses implicades ho ha permès. Al final el que calia saber és a qui corresponia cada decisió i, en  molts, moments calia buscar la complicitat o el debat entre tècnics per trobar la millor solució.

 

Si, certament, les tecnologies actuals permeten un control punt a punt dels elements col·locats a la via pública i en aquesta actuació va ser un dels requeriments a incorporar. Actualment es tracta d’un estàndard implantat a la ciutat el dotar  d’aquests sistemes de regulació i control a tota nova instal·lació que es realitzi.

 

TEXT: ALBERT LÓPEZ / IMATGE: Anoche Iluminación Arquitectónica