L’Hospital de Sant Pau ha passat de destinar 4 MEUR el 2019 a la despesa energètica a 12 MEUR el 2022 i per tant, per fer el mateix, el cost s’ha incrementat considerablement. És una de les conseqüències del fet que el preu de l’energia s’hagi triplicat i, alhora, de la relativa importància que empreses i institucions han prestat fins ara, a l’optimització de l’energia. De fet, és un edifici projectat el 2000 i, per tant, en una època on l’eficiència energètica no era una prioritat com sí que ho eren la ventilació, la llum exterior o la higiene.
Fer el mateix, doncs, ara és més car. Les empreses no poden incidir en el preu i això, les obliga a buscar mesures per optimitzar usos i consums d’una despesa que, fins ara, encara era una petita part del pressupost.
Al recinte modernista de Sant Pau s’han trobat en una situació similar, amb l’inconvenient que les instal·lacions són patrimoni i que, per aquest motiu, les actuacions que s’hi poden fer són limitades. Així ho ha explicat aquest dimarts l'enginyer industrial Agustí Grau, director d’Enginyeria i Obres, en la jornada ‘Claus per al Facility Management davant la situació energètica actual’ organitzada per l’IFMA España, l'Associació Internacional de Faciliy Management, a Enginyers Industrials de Catalunya. Grau ha destacat que l’únic que està a les seves mans, en aquesta situació actual, és “actuar en la demanda” que, d’alguna manera ja s’ha tingut en compte en la seva construcció. Per exemple, quan es va tirar endavant la rehabilitació d’aquests espais, es va aposta per la geotèrmia i no l’aerotèrmia, una elecció que els dona, assegura Grau, bons resultats. L’ús d’il·luminació LED, és un altre exemple de les mesures que ja es van prendre amb el disseny de la reforma.
Aquest estiu, han notat els efectes d’augmentar la temperatura dels despatxos però també d’altres que han pres a partir de la informació que els dona la monitorització dels consums. Grau ha explicat que fa tres anys van apostar per implementar un sistema de monitorització que dona informació molt detallada de tots els consums i que, analitzats “diàriament”, els ha ajudat a prendre algunes decisions. Com que no poden fer grans inversions ni optar a fotovoltaica ni eòlica per les seves característiques, han de buscar l’estalvi només “canviant consignes i evitant certs consums”, com ara el de climatitzadors que en ocasions funcionaven de nit.
Aquestes són algunes de les mesures que sovint les empreses no saben prendre. Acostumades a tenir una despesa estable en aquest tipus de subministrament, les empreses no havien pres consciència fins ara, amb la crisi energètica, de la importància d’optimitzar aquests consums. De fet, segons la també enginyera Isabel Tejero, directora general de Bureau Veritas Solutions, la situació actual ha estat “un bany de realitat” per aquestes companyies que “’s’han posat les piles” amb l’objectiu de reduir el consum global.
És una feina que recau, habitualment, als departaments de Facility Management al costat del manteniment, la seguretat, la neteja, la restauració, els residus o el real state. Saber d’energia però, no és una condició imprescindible per fer aquesta feina, per la qual és necessari un gestor energètic. Per Tejero, només que pugui reduir un 5% de la demanda d’energia, la incorporació d’aquesta figura i el seu equip està justificada i rendibilitzada. Precisament entendre i desenvolupar la monitorització dels sistemes d’intel·ligència artificial o el Machine Learning, són algunes de les funcions que assumiria el gestor energètic amb el clar objectiu de saber d’on venen els consums. “Hi ha d’haver algú que doni sentit a aquesta informació”.
Per aconseguir que totes les empreses s’impliquin en aquest canvi, Tejero també demana una regulació que hi contribueixi. “Hauríem de fer un cop a la taula i fer alguna cosa a favor de l’eficiència energètica. Mai no tindrem un moment com aquest”, assegura. Per això, aposta per exigir a les companyies reducció en la seva petjada de carboni, per exemple, més enllà de reials decrets que són “poc efectius” perquè proposen auditories que al final, poden fer-se amb seriositat, però també sense acabar amb un pla de descarbonització.
La conseqüència en comercialitzadores
Les empreses comercialitzadores són l’exemple perfecte d’afectació del preu i la volatilitat del sector energètic. Xavier Farriols, director del negoci elèctric de Factor Energia, creu que el moment actual és “de bogeria” però que tota la inestabilitat ja es va començar a donar l’abril de 2021, amb els primers moviments de Rússia i Argèlia. Ara, creu que la limitació del preu del gas ha ajudat a apaivagar aquests efecte i a estabilitzar el mercat però que han passat molts mesos pagant l’energia a un preu i cobrant-la 45 dies després a un de molt més elevat. “Ens hem sentit una mica sols”, lamenta Farriols, que destaca que aquesta situació genera problemes financers. Per l’enginyer, els clients comencen a “mirar-se” la factura i per això veu “un bon moment” per explicar el cost de tota aquesta electricitat. Des de Factor Energia treballen, ha explicat Farriols, en diferents escenaris però creu que està retornant el sentit comú promocionant el consum elèctric a les hores de sol, per exemple, i aprofitar la fotovoltaica. De fet, explica que una de les línies amb què treballen és finançant els autoconsums als clients. Per Farriols també s’ha d’aprofitar el moment per multiplicar les connexions amb Europa. “Portar energia a Europa és una oportunitat per fer competitiva la nostra xarxa industrial”, diu Farriols, que veu també, el repte que és per al sector de l’enginyeria.
Eficiència energètica i estalvi, les claus
Precisament el paper dels enginyers i les enginyeres el desenvolupament de les noves tecnologies energètiques és un dels aspectes que ha destacat el president de la Comissió d’Energia, Josep Maria Montagut, en la seva presentació de l’acte. Per Montagut, l’eficiència energètica és mostra d’una bona gestió tècnica i econòmica dels professionals que es dediquen, precisament, al Facility Management. I és que el president de la Comissió d’Energia destaca al costat de la reducció de la demanda, ha situat l’eficiència energètica com un dels aspectes més trascendents en la situació actual i per a encarar el futur per assegurar la competitivitat de les empreses europees. En aquest sentit, s’ha referit a les diferents mesures que han aprovat recentment els consells de ministres europeus en matèria d’energia i ha instat els governs a “ser valents” i prendre mesures que promoguin la reducció de la intensitat energètica de l’economia i l’estalvi i l’eficiència energètica, alhora que donar “seguretat” en el subministrament demandat i millorar les interconnexions actuals amb Europa.
