El trasllat en ambulància a un centre hospitalari és un acte assistencial més on el confort i la seguretat milloren l’èxit de les intervencions
L’enginyeria ha vetllat per fer de les ambulàncies vehicles segurs i confortables per a personal mèdic i pacients
L’assistència mèdica no sempre es fa en recintes sanitaris. Els CAPS, els hospitals o altre consultes són l’espai més habitual perquè metges i infermers atenguin els pacients però no molt sovint s’han de traslladar per atendre ferits i malalts ‘in situ’. La història de la medicina ha vist millorar molt la manera d’arribar a aquests llocs, a vegades de difícil accés, però sobretot, ha gaudit d’una evolució important en l’espai dels vehicles destinat a aquesta assistència. L’enginyeria ha permès adaptar els vehicles però també poder aprofitar l’espai interior amb al màxim de dispositius possibles i convertir el trasllat en un acte assistencial més, on la confortabilitat i l’amabilitat de l’entorn contribueixen a l’èxit de la recuperació del pacient.
Sembla que les primeres ambulàncies daten del segle X i, construïdes per anglosaxons, se servien de cavalls per fer els desplaçaments necessaris. Les primeres ambulàncies en emergències es van començar a fer servir en combats per treure els ferits dels camps de batalla, però no va ser fins al segle XIX que es van fer més populars també en ciutats. Va ser a Londres, el 1832 i servien perquè durant el trasllat ja comencés l’assistència del malalt o ferit malgrat que, en aquella època, l’equipament mèdic era mínim.
No va ser fins el 1899 que els Estats Units van fer servir per primera vegada un automòbil convertit en ambulància, ja molt semblant al que es coneix actualment. L’enginyeria i l’avanç de la tècnica durant tot el segle XX i el que portem de XXI ha permès millorar l’evolució d’aquests vehicles per donar millors prestacions als seus usuaris, tant el personal mèdic i assistencial com els pacients. El 1970, l’ambulància va prendre la forma de furgoneta que coneixem actualment i s’ha estandarditzat en aquest tipus de vehicles comercials, ja que li ha permès guanyar capacitat.
I és que una ambulància no deixa de ser un vehicle comercial transformat per donar-li un altre servei, el mèdic. Aprofitar el desplaçament per començar el tractament requereix però, de mesures de seguretat importants que és, precisament el que més condiciona, a partir de normatives, l’evolució de les ambulàncies els darrers anys.
Objectiu, seguretat i confort
L’enginyer industrial i director d'Infraestructures i Logística del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Joaquim Algarte, ha explicat en una entrevista als Fulls d’Enginyeria que el món de les ambulàncies ha evolucionat en aquesta línia i que, si la seguretat condiciona les normatives, les normatives condicionen la seva fabricació i que, per tant, així com anteriorment es podien encarregar les ambulàncies com es necessitessin, ara són els diferents serveis d’emergència que s’han d’adaptar als vehicles que es posen a disposició complint la certificació.
En aquest sentit, Algarte reconeix que Catalunya ha estat una comunitat autònoma pionera en complir aquestes normatives i ho ha combinat en poder incloure en aquest petit espai el màxim de dispositius mèdics que poden salvar vides allà on es requereixen. Algarte ho qualifica d’“enginyeria de l’espai” perquè la limitació de pesos (han de deixar 160 quilograms lliures per posar l’equipament i el material) i la també normativa que s’ha de complir entorn la col·locació de tots aquestes aparells, és una tasca difícil. Malgrat tot, si fa uns anys només podien posar-hi respiradors, bombes de perfusió i monitors desfibril·ladors, ara moltes ja porten ecògrafs i cardiocompressors que permeten fer la ressuscitació cardiopulmonar i, així, ser el màxim d’útils en qualsevol requeriment.
Aquesta medicina mòbil, doncs, fruit de l’enginyeria, ha anat incorporant millores tècniques que faciliten la feina del personal mèdic. En declaracions als Fulls d’Enginyeria, el director mèdic del SEM, Jorge Morales, Morales compara l’evolució d’aquesta seguretat de les ambulàncies a l’evolució dels sistemes de retenció infantil amb l’afegit que l’impacte que té als usuaris d’aquests vehicles. Morales explica que, d’una banda, durant un trasllat, la situació mèdica d’un pacient pot empitjorar en funció del tracte que rep a la cabina i que per això és tan important potenciar aspectes com els anclatges de les lliteres, per exemple, per poder-lo tractar amb la màxima seguretat possible. De l’altra banda, aquests dispositius de seguretat permeten al personal moure’s de manera segura per la cabina assistencial i, per tant, milloren les condicions de treball a tots els que hi treballen, des dels tècnics fins als més especialitzats.
Per Morales, és important tenir en compte que el trasllat ja és un acte d’atenció sanitària i per aquest motiu s’han anat especialitzant en funció de les necessitats de cada acte. Posa d’exemple, les ambulàncies pediàtriques que permeten traslladar pacients de menys d’un quilo amb total seguretat, o les ambulàncies pensades per a trasllats amb traumatismes greus. Si tot va bé, abans del 2022, el SEM tindrà en servei ambulàncies en camions que disposen de l'equipament de quiròfan a la part posterior, de manera que, segons Morales, el personal treballa “com si estigués treballant en un hospital” i que milloren les actuals UCI mòbils. Morales admet que no poden tenir quantificat l’èxit de les intervencions però assegura que treballar “en un entorn menys hostil” té sens dubte una taxa d’èxit i de recuperació “molt més alt”.
Projectes de futur
La tecnologia avança i, malgrat la cotilla de la normativa, es busquen noves maneres de fer evolucionar tant les ambulàncies i els dispositius que porten com el sistema d’atenció a distància. Així, per exemple, Algarte ha avançat que s’estan començant a introduir lliteres elèctriques per evitar que el personal hagi de fer tants esforços en mobilitzar els pacients, però que l’enorme cost de cada aparell fa que la seva implantació sigui lenta. De cara al futur, Algarte també veu possible utilitzar altres aparells per a fer aquest tipus d’assistència com són els drons. En aquest cas, es podria fer servir d’una banda, per detectar persones en un cas de rescat o mobilitzar desfibril·ladors i fer-los arribar en llocs de difícil accés.
Les innovacions tecnològiques, progrés per a la humanitat
Arran del propòsit d'Enginyers Industrials de Catalunya, ‘Liderem la innovació tecnològica per al progrés del món i de les persones’, volem divulgar sobre la transcendència i la rellevància de la tecnologia en el progrés de la humanitat.
