Sergi Vaquer és metge intensivista. Es va graduar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer la residència a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Sempre havia volgut ser metge de missions espacials i tot i que reconeix que li ha costat, per les poques places que hi ha, ho ha aconseguit i ara lidera l’equip de professionals que tenen cura de la salut dels astronautes abans, durant i després de les missions. Precisament aquesta etapa, la tornada, és la que Vaquer considera més ‘’espectacular’’. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria arran de la seva participació a la jornada Astronautes, pandèmies i telemedicina a Enginyers Industrials de Catalunya, Vaquer explica com veu el futur de la medicina de l’espai sobretot amb la incorporació dels vols tripulats.

Ets metge a l’Agència Espacial Europea... És un perfil professional força desconegut, no?

De fet, de metges a l’ESA, en som ben pocs. S’ha de distingir els metges que s’encarreguen dels astronautes i els metges que fan serveis mèdics d’empresa. Jo soc un dels metges que s’encarrega de la cura dels astronautes. Som un equip de cinc i el que fem és ocupar-nos de la salut dels astronautes abans, durant i després de la missió.

Quins problemes de salut heu de solucionar als astronautes?

A banda de tot el que poden ser situacions derivades de problemes estructurals dels vehicles, on tenim poca feina perquè són catastròfics i no s’hi pot fer res, el viatge a l’espai afecta tot el sistema de l’organisme. Els astronautes tenen pèrdua de massa òssia i per això es fa exercici de forma molt intensiva. També hi ha canvis en el sistema cardiovascular, ja que es perd massa del cor i capacitat de controlar la pressió arterial i es redueix el volum de sang. Alhora, pateixen pèrdua de massa muscular i força i sovint, quan tornen, no poden mantenir l’equilibri.

Per tant, no és fàcil preparar-se. Què cal que sàpiguen?

El que busquem en els astronautes és que no siguin molt bons en una àrea i poc en una altra sinó bons a la mitjana. Per exemple, han de tenir destresa amb l’ús de les mans i treball tècnic, però també coneixements d’enginyeria, d’electrònica, d’informàtica, també científics, des de totes les disciplines com ara la física o la química, i també d’experiments mèdics. A més, han d’estar en bona forma física perquè com més bona forma física tenen, millor retornen a la terra, i millor ho passen a l’espai. I després també han de ser capaços també de manegar grans quantitats d’informació i prendre decisions en poc temps i amb informació limitada. I a més, psicològicament estables, aguantar bé l’aïllament i aguantar la situació de cert perill sense perdre autocontrol. És més important tenir una persona mitjana en totes les disciplines que no pas una molt bona en una d’elles però que falli en alguna, perquè la manca en alguna pot ser crucial en una missió.

L’espai s'està posant de moda, hi haurà més interès per fer aquest tipus de formació?

Jo suposo i espero que si. Tinc ganes de veure com es desenvolupa el vol espacial tripulat comercial. No ha existit mai i ara, de cop, es veu més factible. SpaceX ja s’està preparant la primera tripulació comercial per volar a l’espai, és a dir, amb gent que ha pagat, i també han guanyat el contracte per fabricar un aterrador a la Lluna. I jo crec que això, si tot va com va anar a mitjan S.XX a l’explosió de l’aviació, el que estem a punt de presenciar és un increment molt gran de persones que van a l’espai per l’interès que desperta. De cop, serà una cosa que tothom podrà fer.

Això complica la vostra feina com a metges?

Canvia totalment. Perquè ja no portarem persones que estan en una forma física òptima i fa anys que es preparen sinó persones que estan a l’oficina un dia i hores més tard, a l’espai. No són persones seleccionades, sinó que probablement tindran alguna malaltia i, com que anirà associat als ingressos que estan relacionats amb l’edat, difícilment tindrem persones joves prou adinerades per pagar els primers vols. Jo no sé tractar un infart a l’espai, no n’he tingut mai, els he tingut a terra. I no sé com ho farem.

Seran importants, doncs, les eines de telemedicina que són cada vegada més habituals?

Tot el que fem quan els astronautes estan a l’espai és amb eines de telemedicina. Ara, la veritat és que els sistemes de l’estació estan antiquats i s’han de renovar perquè calen nous sistemes de telemedicina, més autònoms... La clau serà apostar per intel·ligents que siguin capaços de guiar una persona sense coneixements mèdics perquè pugui fer coses per les que necessitaries un metge o un infermer. Per tant, serà convertir una persona o astronauta mínimament entrenat mèdicament en una persona capaç de fer un seguiment mèdic avançat.

Comentaves l’especialització dels astronautes però, com quines aptituds han de tenir els metges que es dediquen a l’espai?

Qualsevol persona que ha estudiat medicina pot fer-ho, no és complicat. El principal problema són les poques places que hi ha per dedicar-s’hi. Jo soc metge intensivista perquè m’agrada i és molt aplicable a la medicina espacial ja que té molt a veure amb la fisiologia del cos humà, per entendre quan falla. Si tens coneixements de fisiologia és fàcil saber què li passa a un astronauta. Però també val un metge de capçalera. Ha de ser un metge generalista perquè hi ha canvis en tots els sistemes de l’organisme, els ulls, la pell, els ossos, els músculs... Algú que sàpiga de tot és millor que algú amb un perfil molt específic.

I no és que hi hagi poc interès sinó poc lloc per treballar...

És una problema però tot va lligat. Ara tenim set astronautes en actiu a Europa, si els converteixen en 200, o 300 o 1.000, amb els vols comercials, canvia molt.

I això pot ser que passi?

Haurà de passar perquè aleshores no pugen només persones sanes i la figura del metge encara és més important. Perquè llavors has d’avaluar la persona, quins medicaments ha de portar què pots esperar... I després resoldre problemes perquè se sotmetran a situacions molt diferents. Estar pendent d’una persona amb hipertensió o amb un stent al cor no és el mateix que seguir una persona totalment entrenada que sabem que no li passarà res.

Com us ha afectat la pandèmia, a la vostra activitat habitual?

La pandèmia ens ha ensenyat moltes coses. Ens ha força ta anar a treballar a casa els qui no érem indispensables ens ha ensenyat que molt del que fèiem es pot fer des de casa. Això jo crec que ajudarà perquè aspectes om ara el disseny i la preparació, es poden fer en remot. Però també hi ha una gran quantitat de coses que requereixen la nostra presència als centres de controls i clar, ens hem hagut d’adaptar molt.