La consultora Gartner ha fet públic un estudi en el que identifica les 10 tendències tecnològiques que poden ser estratègiques per la majoria de les organitzacions a partir de l’any 2016 i en els propers. Segons David Cearley, vicepresident de Gartner, aquestes 10 tendències tecnològiques estratègiques «donaran forma a les oportunitats de negoci digitals fins al 2020».
Hem de tenir present que Gartner defineix una tendència tecnològica estratègica com un canvi amb el potencial de crear un impacte significatiu en l'organització. Els factors que denoten un impacte significatiu inclouen un potencial alt per a la reorganització del negoci, la necessitat d'una gran inversió o el risc que es corre en cas d'arribar tard en l’adopció d’aquestes tecnologies. Per tant, l’impacte a llarg termini pot influenciar en les iniciatives i en els programes de l'organització. L’aplicació d’aquestes tecnologies en la indústria 4.0 són un veritable repte per a les nostres empreses.
Estem parlant de conceptes que definiran el futur dels negocis digitals sobre la base de diferents tendències, com ara la fusió dels mons físics i virtuals i l'aparició de la malla digital; les màquines intel·ligents; i les noves tendències de l'arquitectura i de les plataformes necessàries que ho faran possible tot plegat.
1. The device mesh (Malla de dispositius): La malla de dispositius es refereix a un conjunt més gran de punts finals que utilitzen les persones per accedir a les aplicacions i a la informació, o bé per interactuar amb les persones, comunitats socials, governs i empreses. Inclou dispositius mòbils, wearables, dispositius electrònics del consumidor i domèstics, dispositius d'automoció i dispositius ambientals, com ara sensors de l’Internet de les Coses (IoT).
2. Ambient user experiencie (Experiència usuari-ambient): La malla de dispositius, segons Gartner, crea la base per a una nova experiència d'usuari contínua i relacionada amb l’ambient que l’envolta. Estem parlant d’entorns d'immersió que ofereixen la realitat virtual i augmentada que tenen un potencial significatiu. Malgrat tot, aquests només són alguns dels aspectes de l'experiència de l'usuari, que flueix sense problemes a través d'un conjunt canviant de dispositius i canals d'interacció que barregen l’entorn físic, el virtual i l’electrònic quan l'usuari es mou d'un lloc a un altre. "Aquesta experiència explota diferents dispositius, inclosos els sensors de la IoT, els objectes comuns com ara automòbils o fins i tot les fàbriques. El disseny d'aquestes experiències avançades serà un diferenciador important tant per als proveïdors de programari independents com per les empreses per a l'any 2018", vaticina Cearley.
3. 3D printing materials (Materials d’impressió 3D): Els avenços en la impressió 3D ja han permès utilitzar una àmplia gamma de materials, incloent aliatges avançades de níquel, fibra de carboni, vidre, tinta conductora, electrònica, productes farmacèutics i materials biològics. Aquestes innovacions estan impulsant la demanda dels usuaris i, alhora, les aplicacions pràctiques per a les impressores 3D s'expandeixen a més sectors, com l'aeroespacial, el mèdic, l’automotriu, l'energia i els militar. La creixent gamma de materials d'impressió 3D impulsarà una taxa de creixement anual del 64,1% en la venda d’impressores 3D empresarials fins a l’any 2019. Aquests avenços faran necessari un replantejament dels processos de la cadena de muntatge i de la cadena de subministrament.
4. Information of everything (La informació de tot): Tot en la malla digital produeix, usa i transmet informació que va més enllà de la informació de vídeo, de text, àudio i inclou la informació sensorial i contextual. Information of everything es referix a l’afluència, amb estratègies i tecnologies, per vincular les dades de totes aquestes fonts de dades diferents. Els avenços en eines semàntiques com a bases de dades de gràfics, així com altres tècniques d'anàlisi emergent de classificació i d'informació de dades aportarà sentit a l'allau sovint caòtic d'informació que es pot patir.
5. Advanced machine learning (Màquina d’aprenentatge avançat): A la màquina d'aprenentatge avançat, les xarxes neuronals profundes (DNNS) es mouen més enllà de la computació clàssica i la gestió de la informació per crear sistemes que poden aprendre de manera autònoma per percebre el món pel seu propi compte. L'explosió de les fonts i la complexitat de la informació de dades fa que la classificació i l'anàlisi manual sigui totalment inviable i poc rendible. DNNS automatitza aquestes tasques i fa que sigui possible abordar reptes clau relacionats amb la informació de totes les tendències.
6. Autonomous agents and things (Agents i equips autònoms): L'aprenentatge automàtic de les màquines dóna lloc a un espectre d'implementacions de màquines intel·ligents - incloent robots, vehicles autònoms, assistents personals virtuals i assessors intel·ligents - que actuen de manera autònoma (o almenys semi-autònoma). Tot i que els avenços en màquines intel·ligents físiques com els robots reben una gran quantitat d'atenció, les màquines intel·ligents basades en programari tenen un impacte més ampli en un curt termini. AVAS, de Google Now, Cortana de Microsoft i Siri d'Apple són cada vegada més intel·ligents i són precursors d'agents autònoms. En lloc d'interactuar amb els menús, les formes i els botons en un telèfon intel·ligent, l'usuari parla a una aplicació, que en realitat és un agent intel·ligent.
7. Adaptative security architecture (Arquitectura de seguretat adaptativa): Una organització corre perill de patir a dia d’avui un ampli ventall de ciberatacs, ateses les complexitats del negoci digital i l'economia algorítmica combinat amb una emergent indústria del pirateig informàtic. Algunes de les vulnerabilitats de les organitzacions se centren en implementar més serveis basats en el núvol i APIs obertes per als seus clients i socis, amb l’objectiu d’integrar-se amb els seus sistemes. Els líders de TI s'han de centrar en la detecció i resposta a les amenaces per assolir una arquitectura de seguretat adaptativa.
8. Advance system architecture (Arquitectura de sistema avançada): La malla digital i les màquines intel·ligents requereixen intenses demandes d’arquitectura de computació perquè siguin viables per a les organitzacions. La prestació d'aquest impuls necessari són les arquitectures neuromòrfiques d'alt poder i ultra eficients. Impulsat per matrius de Portes Programables en Camp (FPGA) com a tecnologia subjacent, ofereix beneficis significatius com ara ser capaç de funcionar a velocitats de més d'un teraflop amb alta eficiència energètica.
9. Mesh app and service architecture (Aplicació en xarxa i arquitectura de servei): Els dissenys de les aplicacions monolítiques lineals (per exemple, l'arquitectura de tres nivells) estan donant pas a l'arquitectura d'aplicacions i serveis. Els serveis d'aplicació definits per software permeten augmentar la flexibilitat i l’agilitat pròpies del rendiment que ofereix la web. L’arquitectura Microservice és un patró emergent per a la construcció d'aplicacions distribuïdes que suporten el lliurament àgil i el desplegament escalable, tant en les instal·lacions i com en el núvol. Els elements mòbils de l’IoT per l'arquitectura de les aplicacions formen un model integral per treballar amb l’escalabilitat en el núvol de back-end, més enllà d’oferir experiències de malla de dispositius de front-end.
10. Internet of Things Platforms (Plataformes d’’IoT): Les plataformes d’IoT complementen l'aplicació de la malla i l’arquitectura dels serveis. La gestió, la seguretat, la integració i altres tecnologies i estàndards de la plataforma de la IoT són el conjunt bàsic de capacitats per a la creació, gestió i elements de fixació en l’Internet of Things.
