El Sincrotró ALBA, la infraestructura científica de referència a l’Estat, inicia la seva transformació més ambiciosa amb el projecte ALBA II, que convertirà la instal·lació en una font de llum de sincrotró de quarta generació. La iniciativa, impulsada conjuntament per la Generalitat i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, preveu una inversió de més de 926 milions d’euros fins al 2038, amb l’objectiu d’assegurar que Catalunya continuï comptant amb una de les plataformes de recerca més avançades d’Europa.
Situat a Cerdanyola del Vallès, el Sincrotró ALBA va entrar en funcionament l’any 2010 com a únic equipament d’aquestes característiques a Espanya. El cor de la instal·lació és un complex d’acceleradors d’electrons de 3 GeV, capaç de produir una llum de sincrotró que cobreix des dels raigs X tous fins als raigs X durs de 70 keV. Aquesta radiació actua com un microscopi gegant que permet analitzar la matèria a escala atòmica i molecular.
Amb catorze línies de llum operatives, ALBA dona servei anualment a més de 3.500 investigadors i investigadores de disciplines tan diverses com la biomedicina, la nanotecnologia, la química, la física de materials o l’energia. Els seus detectors avançats i sistemes de processament de dades han consolidat la instal·lació com un pilar fonamental de la recerca aplicada i industrial.
Amb la seva transformació, el Sincrotró ALBA farà el salt a la categoria de les infraestructures de quarta generació, situant-se al nivell de laboratoris capdavanters com l’ESRF-EBS de Grenoble (França) o el MAX IV de Lund (Suècia).
Aquesta nova etapa tecnològica permetrà abordar estudis d’avantguarda en àmbits estratègics: en l’àrea de la salut, contribuirà al desenvolupament de fàrmacs més precisos i a noves tècniques d’imatge biomèdica, en el camp de l’energia, obrirà la porta a la recerca de materials innovadors per a bateries i sistemes d’emmagatzematge més eficients, pel que fa al medi ambient, possibilitarà l’anàlisi detallada d’ecosistemes i processos químics vinculats a la sostenibilitat; i, finalment, en l’àmbit industrial, tindrà aplicacions decisives en el disseny de semiconductors, nous aliatges i materials compostos d’última generació.
El projecte es desplegarà en el període 2025-2038 amb un pressupost compartit: prop de 465 milions d’euros aportats per la Generalitat i 461 milions pel Ministeri, a través de transferències pressupostàries i fons europeus (FEDER i FSE).
La gestió recaurà en el Consorci CELLS, que ja coordina l’operació del sincrotró. Una comissió executiva tindrà la responsabilitat de supervisar el compliment del conveni, així com el seguiment tècnic i econòmic de les actuacions.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat aquest dimarts durant l'acte de signatura que “a Catalunya, Espanya i Europa tenim clar el model de ciència i tecnologia que volem: al servei del bé comú”. El cap de l’Executiu i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, han signat l'acord entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per finançar el projecte.
Impacte científic i tecnològic
Més enllà del finançament, ALBA II representa un salta qualitatiu per a la comunitat científica i industrial. Les noves capacitats del sincrotró obriran oportunitats per a col·laboracions internacionals d’alt nivell, alhora que reforçaran l’atractiu de Catalunya com a pol tecnològic i d’innovació.
Aquestes millores asseguren la continuïtat del paper del Sincrotró ALBA fins al 2050 com a infraestructura clau per a la recerca europea i garanteixen que la ciència feta al país es mantingui en primera línia per donar resposta als grans reptes del segle XXI: la salut global, la transició energètica i la sostenibilitat.
