Aigua, canvi climàtic i despoblament rural

Entre el 1950 i el 2020, la temperatura mitjana anual s’ha incrementat a Catalunya al voltant de 0,26 graus per dècada. Això suposa que la temperatura mitjana actual és 1,7 graus més alta que la dècada dels cinquanta. Per la seva banda, la davallada de les precipitacions s’han concentrat als estius amb una reducció del 5 % per dècada, cosa que situa en un 38 % la diferència de pluges amb la dècada dels anys 50, i justament és l’època de l’any en què la demanda és més gran, tant pel turisme que rep el país com pel reg que necessiten els conreus. A més a més, els períodes de pluja gairebé inapreciable s’estan allargant mentre que els períodes de precipitació intensa es concentren en menys dies, amb tempestes sobtades.

Així ho explica Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat, amb dades del projecte Life MEDACC. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria arran d’una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya ha qualificat de “preocupant” la influència del canvi climàtic per a la disponibilitat d’aigua al país ja que reconeix que està “accentuant el ploure malament”. Borràs, biòleg, té clar però que el canvi climàtic no suposa un nou problema a la humanitat sinó que “subratlla” els problemes ja existents des de fa decennis al voltant de l’explotació dels recursos naturals. “El que fa el canvi climàtic és apressar que d’una vegada per totes posem solucions al problema”.

La lluita contra el despoblament rural

En la seva conferència, Borràs ha estat contundent. La primera mesura que s’ha de prendre és abandonar la crema de combustibles fòssils per aconseguir que els efectes del canvi climàtic no sigui “irreparables” i intentar, d’aquesta manera, assolir que la temperatura mitjana no sobrepassi els dos graus a la de l’època preindustrial. Però aquesta solució ha d’anar acompanyada d’altres accions que, “coherents amb el Green Deal europeu” han de permetre una nova gestió del territori. I és que per Borràs, s’ha de pensar i actuar per aturar “la sagnia” de la despoblació de la Catalunya rural cap a la Catalunya urbana.

La consigna, per Borràs, hauria de ser aconseguir que la població urbana contribueixi perquè la Catalunya rural pugui viure “dignament” del sector primari. “Podem tenir unes ciutats extremadament smartititzades i monitoritzades però les conurbacions de Catalunya no seran intel·ligents fins que es preocupin de tres serveis bàsics: l’aigua, l’energia i l’alimentació”, exposa Borràs. Per això, recorda que aquests tres elements bàsics no es generen en l’àmbit metropolità sinó que la “fàbrica d’aigua és el Pirineu, la fàbrica d’aliments són els grans plans de Ponent i la fàbrica de serveis ecosistèmics són els boscos”.

Davant la situació que ha portat la COVID-19, amb el desplaçament de famílies que, podent fer teletreball, s’han traslladat a altres pobles del país, Borràs creu que només és una via de solució al despoblament que denuncia i que per fer-hi front, ha d’anar acompanyada d’altres polítiques d’accés a l’habitatge, al transport públic, d’interconnectivitat, a la creació de valor afegit als productes locals. Per això, insisteix que cal contribuir econòmicament a aquest retorn al que suposa el 90 % de la superfície de Catalunya.

Polítiques agràries cap a un nou model d’alimentació

Borràs culpa les polítiques agràries, europees i també de la Generalitat, del “fracàs” que ha suposat aquest despoblament rural. “És un indicador que alguna cosa no s’està fent bé”, alerta Borràs, que considera que es valora l’agricultura per la seva contribució al PIB i que, en canvi, “no ho mesura tot”. Per això, Borràs defensa una millor agricultura que promogui un nou model alimentari que tingui en compte, precisament, els impactes del canvi climàtic. En aquest sentit, lamenta que el sector agrari no té els deures fets en matèria d’estalvi de recursos hídrics però aposta per accelerar-los i poder reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic “assegurant al màxim la garantia alimentària, hídrica i energètica”.

Per això, Borràs insisteix en la necessitat d’”esperonar” la gestió dels boscos en funció de les prioritats del territori i les seves necessitats. I així com situa els transvasaments van ser la solució per resoldre la disponibilitat d’aigua durant el S.XX, i les noves fàbriques (dessalinitzadores i reutitlitzadores) ho fan aquest segle XXI, Borràs demana en paral·lel un nou pacte de “reconstrucció de simbiosi” entre la Catalunya interior i la Catalunya costanera que realment faciliti la gestió activa del territori.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.