Així serà el nou edifici de l'ETSEIB
Un nou edifici de 20.000 metres quadrats que s’alçaran damunt una estructura ja existent i seguint criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat per donar resposta a les necessitats dels 4.000 usuaris que actualment desenvolupen la seva activitat a les dues torres de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyera Industrial (ETSEIB) i que s’obre als carrers adjacents per potenciar el Campus Sud. Així es projecta la construcció de l’edifici L de l’ETSEIB, que comença a caminar aquest dimarts amb la presentació oficial de la proposta guanyadora del concurs que ha impulsat la Universitat Politècnica de Catalunya. L'edifici s'hauria de poder començar a construir a final d'aquest 2025 i entrar en funcionament dos anys després, a finals del 2027, principis del 2028.

És un edifici que s’ha pensat amb diversos objectius. Un, no restar protagonisme a l’edifici actual, una icona del Campus Diagonal. Un segon, obrir l’escola a la resta d’instal·lacions del Campus Sud. I encara un altre, donar resposta a les necessitats de l’escola que passen per tenir un edifici modern amb control intel·ligent i prou versàtil per adaptar-se al llarg dels anys als requisits dels estudis tècnics i tecnològics com ho són els d’enginyeria industrial. En aquest sentit, l’actual director de l’escola, Enric Fossas, ha volgut posar en relleu la importància que les instal·lacions puguin continuar formant els futurs enginyers amb el “bagatge teòric suficient” que han tingut fins ara i, alhora, poder ampliar la presència de les pràctiques tal com es preveu amb la darrera readaptació del màster en Enginyeria Industrial.
El projecte és dels arquitectes Eduard Gascón i Elies Rull, de TAC Arquitectes, Luis Alegre i Lluís Lloveras (A&LL) i TYPSA, i ha comptat amb la col·laboració de BBG+Ecopenta. Gascón ha explicat que s’ha buscat “transparència i sostenibilitat” en aquesta nova construcció que vol poder-se integrar als elements arquitectònics actuals i no restar-los protagonisme. A més també se li vol donar encara més importància a alguns espais com ara la plaça de l’Enginy i obrir-se cap al carrer Pau Gargallo com a “nou eix cívic”.
En paraules de Gascón, l’edifici L és una “peça cúbica” que té en compte les distàncies, alçades i separacions de les construccions actuals per donar lloc a plantes amb espais “clars, diàfans i ben il·luminats”, fabricats amb “materials lleugers i instal·lacions vistes”.
Transparència i sostenibilitat
El nou edifici es projecta amb un gran vestíbul, aules a les dues primeres plantes i espais diàfans, laboratoris i sales polivalents a la resta de pisos. Neix amb compromís amb l’eficiència energètica i sostenibilitat que es tradueix en diverses mesures: aconseguir una reducció màxima de la demanda d’energia, l’ús de les energies renovables i l’ús de materials circulars que es puguin reciclar al llarg dels anys. Per això, per exemple, la façana i coberta acolliran plaques solars que permetrà cobrir el 40% del consum energètic o el 90% del sistema de climatització.
Una reivindicació històrica
L’actual edifici de l’ETSEIB es va acabar de construir el 1964, set anys abans de la creació de la Universitat Politècnica de Catalunya. És un edifici racionalista molt nou en el seu moment, però que, tal com ha admès el rector de la UPC, Daniel Crespo, “no ha envellit bé”. Les intervencions que requereix no es poden tirar endavant amb l’activitat interior i, per tant, per fer-ho possible, s’havia de disposar d’un nou espai on traslladar la docència i la investigació. “Calia posar en marxa la construcció d’aquest edifici per decidir què fèiem amb la resta de les instal·lacions”, ha manifestat Crespo.
Des del 2006 que la idea de tirar endavant aquest nou edifici forma part dels plans de la universi, peròerò la crisi i la situació econòmica de la universitat no ho ha permès fins ara. Crespo ha destacat la feina feta pel director de l’ETSEIB sortint, Enric Fossas, amb qui van coincidir en la necessitat de tirar endavant aquest projecte. “La UPC tenia un compromís en aquesta escola, com a escola fundacional, i avui comencem a satisfer aquest compromís fent que aquesta escola actualitzi les instal·lacions i es mantingui com a referència”, ha manifestat Crespo.
Crespo ha explicat que el projecte està pressupostat amb 54 MEUR i que per aquest 2025 la universitat té 11 MEUR per fer-hi front tot i que ha explicat que s'està treballant amb els Departaments de Recerca i Universitats i Economia i Hisenda per poder finançar-ho “sense perill que s’hagi d’interrompre”. De fet, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha anunciat aquest mateix dilluns, una partida de 20 MEUR més per tirar-lo endavant.
