Ser conscients que quan mengem "s'ha fet un ús de l'aigua" i que "tot té petjada hídrica". Això és el que veu imprescindible la degana del Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Conxita Villar, per començar a avançar cap a un ús més eficient en tots els camps però en especial el de l'agricultura i la ramaderia. "Necessitem aigua per produir aliments, si no, no menjarem", ha advertit Vilar. En aquest sentit, l'enginyera agrònoma situa el coneixement, la recerca, la formació i la transferència entre les claus per trobar aquesta eficiència, a més d'inversions i finançament. Per aconseguir-ho, la degana creu que cal fer pedagogia a la societat i fer entendre aquesta necessitat.
Villar ha fet aquestes declaracions a la clausura de la jornada ‘L’aigua que mengem’, la tercera jornada organitzada per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, una iniciativa conjunta dels Col·legis d’Enginyers Agrònoms, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials, i del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En aquesta jornada enginyers i economistes han insistit en la necessitat d’apostar per l’eficiència dels regadius per evitar una crisi alimentària. “Sense aigua no tenim res”, ha puntualitzat Carlos estaran, vocal de la Junta de Govern i president de la Comissió de l’Aigua del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, que defensa “lluitar” des de l’enginyeria i la ciència per tirar endavant i fer de l’aigua “un servei públic per a fer aliments i fixar gent al territori”.
Crisi hídrica, crisi alimentària
La jornada ha debatut el paper de l’enginyeria a l’hora de propiciar un reg eficient que redueixi l’ús d’aigua o, més aviat, aconsegueixi produir més amb la mateixa quantitat. El debat sobre la necessitat de modernitzar i digitalitzar els sistemes de regadiu. Es calcula que la demanda d’aigua per a produir aliments és de més de 3.500 litres per habitant i dia, mentre que la demanda d’aigua urbana és de 105. En un país, Catalunya, que la sobirania alimentària està per sota del 40%, l’eficiència del reg és imprescindible per garantir aliments però també la seguretat alimentària de la població mundial, en constant creixement. El desafiament que tenen els experts sobre la taula és poder produir més aliments amb una quantitat d’aigua cada vegada més limitada.
Catalunya porta endarreriment en la modernització de les infraestructures de regadiu. Al conjunt de l’Estat la mitjana de reg per inundació és d’un 22%, mentre que a Catalunya és d’un 47%. Aquest fet es deu a la falta d’inversió per part de les administracions, i a la disponibilitat d’aigua que s’ha tingut històricament, gràcies als embassaments, a les precipitacions i a la reserva de neu al Pirineu.
Per tal de revertir aquesta situació, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua posa de manifest la necessitat que l’administració pública incrementi les inversions destinades a la modernització dels regadius, una modernització que és necessària per poder aplicar les noves tecnologies, que en el cas de l’agricultura de precisió representen el 5-10% mentre que la ramaderia de precisió representa el 70%.
