De batalletes n’hi ha moltes i totes no es poden explicar. Hi ha recels, canvis de nom sobtats i fuga – o robatori- de talent. Res que no passi a les millors famílies o... als millors centres de recerca. I CITCEA-UPC, el centre de recerca en energia, sistemes de potència, electrònica de potència i electromobilitat, no n’és l’excepció. Els seus 25 d’història han donat per molt, però el més important, els ha permès créixer, consolidar-se, generar coneixement, desenvolupar tecnologia i continuar fent el servei a la indústria que ja volien fer quan van començar.
Antoni Sudrià encara ho té tot present i més després d’haver exposat tota la trajectòria a l’acte de celebració d’aquest aniversari, fa uns dies a l’escola que els va veure néixer. Sudrià en va ser un dels impulsors. Era el 2000 i ho va fer des del Departament d’Enginyeria Elèctrica de l’ETSEIB amb un petit objectiu: traslladar la tendència arreu de la mescla de la mecànica i l’electrònica a Barcelona. “Triomfava al món, però aquí no”, diu Sudrià. Sudrià va ser un dels “professors emprenedors” que va localitzar Carles Riba, director del Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI) per complir una petició de la Generalitat. Sudrià, al costat de Joan Figueres, en el departament d’enginyeria electrònica, ja havia participat en projectes de transferència tecnològica anteriorment. I des del departament d’enginyeria elèctrica s’havien iniciat unes primeres col·laboracions, sis anys abans, amb la indústria, però d’aquell contacte en va sorgir tot un projecte molt més ample.
El repte, en aquell moment, era investigar com fer màquines més intel·ligents que es poguessin adaptar a les necessitats de les aplicacions. A 2025 es defineixen com un centre de recerca en energia, sistemes de potència, electrònica de potència i electromobilitat. Les regles del joc també han canviat.
Sense diversió no hi ha innovació
D’un dels projectes inicials i més emblemàtics del CITCEA en surt el seu lema, sense diversió no hi ha innovació. Una empresa tèxtil els va demanar una solució per imprimir sobre tela. Sudrià va acceptar l’encàrrec tot i reconèixer al client que no en sabien. “Però ens divertirem”, explica que li va dir, “i em va dir que això és precisament el que buscava”.
L’èxit d’aquest projecte el van seguir altres com ara el de Serra Soldadura, amb la que van patentar una pinça de soldar, o Mavilor/Infranor. El servei a la indústria era un dels eixos amb els quals es va crear CITCEA. Fer arribar el coneixement i la recerca en enginyeria – elèctrica- a l’empresa que necessitava les seves solucions. Però no era l’únic, ja que també van néixer per desenvolupar projectes de recerca amb fons públics – siguin europeus, estatals o d’altres- i formació tant als professionals com a les empreses i als mateixos enginyers que sortien de l’escola i que troben en el CITCEA un bon lloc per fer pràctiques.
Daniel Montesinos no va ser de la primera fornada de becaris però gairebé. Ara fa prop de deu anys que n’és el director i, així com els reptes institucionals són pràcticament els mateixos, ha viscut una “revolució bestial” en les tecnologies que estudien. “L’any 2000 no es parlava de renovables, era una tecnologia incipient”, destaca, “i ara que es comença a sentir termes com gridforming, hem de dir que nosaltres ja fa anys que l’utilitzem”. Així, han passat de treballar la mecatrònica a l’enertrònica i introduir, per exemple, en els projectes, simuladors, models de generadors i altres tecnologies que als inicis semblen impensables i ara són imprescindibles. “La clau és avançar-te” diu Montesinos, ja que els reptes tecnològics van canviant.
Entre indústria i universitats
Una problemàtica que existia el 2000 i que encara ara pateix CITCEA, com tots els centres de la xarxa TECNIO, és l’encaix en un departament concret de la Generalitat. Des dels inicis han estat a cavall d’Indústria i d’Universitats i això, els ha dificultat la seva gestió, el finançament i el funcionament en general. L’estructura de CITCEA s’assembla força a la d’una empresa. Formar part de la xarxa TECNIO els va suposar un abans i un després per, justament, consolidar l’estructura i tenir més suport de reconeixement. Sudrià reivindica que, el 2005, els 19 centres TECNIO de la UPC van facturar més de 10 MEUR d’euros i en van rebre, tan sols, 500.000 en ajuts. “Si agrupem tots els centres de recerca de la UPC seríem el més gran de Catalunya”, defensa l’enginyer.
El talent (o el tresor més preuat)
Cada quadrimestre, una vintena d’estudiants de grau i màster comencen la carrera investigadora a CITCEA. Majoritàriament, són joves amb interès per l’electricitat, unes rara avis, actualment. “Hi ha la percepció que l’electricitat és antiga”, lamenta Sudrià, un fet que s’ha sumat a la dispersió de títols de grau i màsters. Ho veuen amb els qui es matriculen a l’especialitat elèctrica del màster en Enginyeria Industrial, ja que els costa arribar als vint alumnes i han de fer molta pedagogia que també incorporen les noves tecnologies com la IA o les TIC als projectes.
Ara bé, tenen un avantatge clar: no tenen gens d’atur. De fet, Montesinos atén moltes organitzacions que els demanen incorporar enginyers de CITCEA a les seves plantilles. De fet, tant Sudrià com Montesinos poden presumir que les grans empreses del sector com ara Wallbox, Circutor o EGO, han incorporat enginyers formats a CITCEA. “Els enginyers de CITCEA fan meravelles tot i que ells no ho sentin així”, diu Sudrià que defensa que el centre no ha de ser, per als qui hi treballen, el lloc de feina per jubilar-se. “És un camí de creixement”, diu el fundador.
Les dades, avui
A CITCEA, actualment, hi treballen 85 persones. Quinze són professors que combinen la recerca i la docència. Vint són becaris de grau i màster i la resta, enginyers que fan projecte, doctorands i postdoctorands. Estan treballant amb una setantena de projectes. Més de la meitat, quaranta, són projectes finançats amb fons públics, però trenta corresponen a desenvolupament de tecnologia per transferir-la a la indústria que té unes necessitats concretes.
Aquest gruix de projectes són més exigents, per la necessitat de donar resultats a un client i les dificultats de la relació entre l’empresa i la universitat. “A vegades costa entendre el client”, diu Montesinos. Els projectes finançats amb fons públics, en canvi, donen més flexibilitat. Tot i això, Montesinos recorda que cal treballar “amb el mateix rigor”, que és el que els mou i, diu, part del seu èxit. “Hem de poder donar resposta per lluny que estiguem del que se’ns demana”, resumeix el director.
