El Corredor Mediterrani contribuirà a consolidar Catalunya com la porta dentrada del sud dEuropa
Per ,
El passat 25 de maig es va reunir la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani amb l'objectiu de donar un impuls a aquesta infraestructura. Els Enginyers Industrials de Catalunya hi eren per donar suport a un projecte cabdal per la indústria i l'economia catalana. Cal recordar que el Corredor Mediterrani, aprovat el 19 d’octubre de 2011 per la Comissió Europea, és una peça clau en la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). Forma part dels nou corredors de la xarxa bàsica de corredors multimodals de la TEN-T i els seus 3.000 kilòmetres de llargada uneixen la península Ibèrica fins a la frontera d’Ucraïna amb Hongria.
El Corredor Mediterrani contribuirà a consolidar Catalunya com la porta d’entrada del sud d’Europa, gràcies a les connexions amb els ports i els aeroports que hi ha al llarg del seu recorregut. Els ports mediterranis capten actualment un 25% del trànsit marítim provinent d’Àsia pel canal de Suez cap a Europa, el qual es desvia majoritàriament en un 75% cap als ports atlàntics del nord d’Europa. L’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani permetrà captar un major volum d’aquest trànsit, redistribuirà el tràfic de mercaderies i contribuirà a fer més competitiva Catalunya. És previst, doncs, que el potencial del Corredor Mediterrani permeti captar fins a un 26% de mercaderies i fer un canvi transcendental en el transport i la logística catalana. De quina inversió estem parlant per fer-ho possible? El total de la xarxa ferroviària inclosa en la TEN-T abasta un total de 50.762 km, i el pressupost previst per l’instrument Connecting Europe Facility (CEF) for Transport és de 24,05 bilions d’euros per al període 2014-2020.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"756","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Més beneficis
Les infraestructures associades al desenvolupament del del Corredor Mediterrani permetran millorar la competitivitat de les empreses perquè les permetrà connectar-se al món amb més eficiència i sostenibilitat. Podem traçar una euroregió natural formada per Múrcia, el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears o l’Aragó, a més de les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus i la Provença-Alps-Costa Blava. Aquest gran traçat europeu es consolidarà com un eix d’activitat, coneixement i innovació al sud d’Europa. Per tant, l'objectiu final és que el corredoracabarà de trencar les barreres que ara dificulten la creació de dinàmiques econòmiques i socials entre les regions. Des de l'àmbit de la mobilitat i de la sostenibilitat medi ambiental cal destacar que, segons el Cinquè informe de progrés de l’Estudi sobre el Corredor Mediterrani de la Comissió Europea (desembre 2014), la creació del corredor, en l’horitzó de 2030, generarà un nou balanç entre el camió i el ferrocarril amb un creixement d’aquest últim del 4,5 al 24%. Aquest fet farà possible que es redueixi el consum de combustible anualment en 191.000 Tep (tones equivalents de petroli), amb la consegüent reducció d’emissions de CO, NOx i CO2, a més de les micropartícules. Aquesta millora és clau per assolir els objectius ambientals i de salut pública internacionals.
Objectius
Els objectius específics de desenvolupament del Corredor Mediterrani són:
• Capacitat: dotar de capacitat necessària la xarxa d’infraestructures, mitjançant l’eliminació de colls d’ampolla existents i la creació dels enllaços d’infraestructures que falten.
• Interoperabilitat: garantir que qualsevol operador ferroviari tingui accés a la xarxa ferroviària catalana igual que a la resta d’Europa amb uns estàndards homogenis.
• Intermodalitat: garantir l’articulació entre els diferents modes de transport del Corredor Mediterrani i una connexió fluida entre els nodes i els arcs que el conformen.
