Aquest dijous el Mobile World Congress ha tancat una nova edició amb més de 60.000 visitants. Els organitzadors en fan un bon balanç perquè, malgrat les mascaretes, el certamen ha viscut una certa normalitat, després dels dos anys de pandèmia, malgrat la incertesa amb què s’ha gestat.
Que tot hagi sortit bé és fruit del treball intens dels organitzadors, la GSMA, i Fira de Barcelona que es dedica a l’organització tècnica i logística del MWC però que concentra esforços els vint dies previs a la inauguració. És un període de temps que serveix perquè es puguin muntar els escenaris, els estands dels expositors i deixar-ho tot a punt perquè la cita sigui un èxit. Aquest 2022 ha arribat a moure 6.000 treballadors d’unes 800 empreses diferents. Es calcula que han entrat 3.500 vehicles de mercaderies dels quals més de 1.000 eren tràilers que han entrat fins a 124.000 metres cúbics de mercaderies.
A totes les fires i congressos es treballa amb antelació però pel MWC, “per les dimensions i per l’exigència en qualitat” el converteixen en un esdeveniment “complex” que requereix “molt nivell de detall”. Així ho explica l’enginyer industrial i director de Serveis de Recinte de Fira de Barcelona, Marc Serra, que lidera l’equip que fa possible tot aquest engranatge. Compara la tasca que té amb la d’un ajuntament que ha de posar les normes “perquè la ciutat es comporti de manera adequada”. “Som com una petita ciutat que ha de funcionar com un rellotge suís” apunta, Serra.
El muntatge, per fases
Durant aquests vint dies de preparació, els equips propis i els proveïdors de Fira o dels mateixos expositors treballen en diferents fases. La primera és la de construir la infraestructura dels estands, els cablejats que s’ofereixen a través d’arquetes en diferents punts, els serveis elèctrics, l’abastiment d’aigua i la provisió de wifi, és a dir, totes les utilities. “Hi ha estands de 2.000 o 3.000 metres quadrats, recorda Serra, i és “com si fossin un sol pavelló”. Una segona fase dura uns set dies més i serveix per convertir el recinte “en una gran fusteria” on es construeix tot el mobiliari. Malgrat que s’intenti prioritzar les estructures ja industrialitzades, sempre hi ha feina per refer in situ. Després, és el torn de la tecnologia: pantalles, il·luminació i sincronització perquè el dia de la inauguració estigui “de revista”.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Serra ha explicat que hi ha un dia de canvi en què el recinte passa de ser una fàbrica a ser “un hotel de cinc estrelles”. Quatre dies abans es comencen a reduir els processos industrials i es limiten les activitats que poden fer els muntadors per donar pas a la neteja i a la posada en marxa de tots els elements.
“Que no se’ns percebi”
Un cop el Congrés obre portes als visitants els organitzadors i Fira de Barcelona volen que els congressistes facin negocis, relacions comercials i generin impacte en l’entorn amb la creació de llocs de treball i fomentant la innovació. Per això, Serra creu que l’important d’aquest moment és “que no se’ls percebi” perquè això és senyal que l’engranatge funciona bé. L’objectiu és que la gent estigui confortable, que el wifi funcioni correctament, que es puguin fer els àpats al recinte i que els visitants puguin arribar i marxar “amb comoditat i seguretat”.
Una de les complexitats afegides, en aquest sentit, és que en aquest moment, Fira de Barcelona té clients múltiples: l’organització, els expositors i els visitants. Això fa difícil l’ajust entre expectatives i servei, admet Serra.
El control de tot plegat
Fira de Barcelona disposa del Centre de Gestió d’Infraestructures des d’on es poden controlar els paràmetres que condicionen el bon funcionament de l’esdeveniment. El recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona és un dels més avançats d’Europa amb un nivell de telemetria elevat que els permet telecomandar i gestionar els serveis tècnics i crítics de l’edifici des d’un sistema de control centralitzat. El servei de vigilància, per la seva banda, gestiona unes 700 càmeres arreu del recinte i rep 9.000 senyals de seguretat com poden ser incendis o evacuacions, dels 210.000 metres quadrats que ocupa el MWC.
L’impacte de la COVID-19
Arran de la pandèmica, i per tal de celebrar esdeveniments en aquest entorn, Fira de Barcelona va desenvolupar un protocol pioner amb una empresa especialitzada i l’Hospital Clínic per controlar fluxos, cues, distàncies, renovació de l’aire, serveis de càtering... També van afegir dues mesures concretes que es mantindran després de la pandèmia: el control d’aforament i el control de CO2. A través dels sensors, des del centre de Gestió d’Infraestructures poden veure a les pantalles en quins espais el nivell de ppm és superior al recomanat i així ajustar l’entrada d’aire fred de l’exterior. Són decisions que d’aquesta manera es poden prendre amb dades a la mà que ajuden els treballadors de Fira de Barcelona a avançar-se a possibles aglomeracions que implicaran una pujada de la temperatura, vetllar per la ventilació i per l’equilibri de l’eficiència energètica.
Potser d’aquí uns anys, serà la intel·ligència artificial qui acabi apostant per una mesura o una altra. Però el que està clar és que poder tenir més dades tècniques permet constituir “un petit lloc d’excel·lència operativa”. És un aspecte que forma part de l’estratègia de digitalització de la institució, Fira de Barcelona, que sap que tenir més informació els permet ser més transparents i, de retruc, més competitius. L’objectiu, segons Serra, és avançar i donar un servei millor”. Una mostra n’és, l’èxit final del certamen. “El MWC ha tornat per ser el que era i amb nova força”, conclou Serra.
