Europa disposa de prop de 800 plantes de biometà però només dues són a Espanya, a Madrid. En canvi, es calcula que el 54 % dels residus produïts a l’Estat acaba en un abocador i, per tant, es perd la possibilitat d’aprofitar els gasos metà que produeix el seu procés de digestió i no nomes això, la seva fuga a l’atmosfera contribueix a agreujar el problema del canvi climàtic. El biometà, un gas renovable intercanviable amb el gas natural, és el resultat de depurar el biogàs produït per la digestió anaeròbia de la matèria orgànica i, per aquest motiu i amb aquestes premisses, el sector gasista espanyol hi veu un llarg recorregut en un país com Espanya per complir els objectius de descarbonització fixats per Europa. El sector del biometà a Europa espera assolir els 1.170 TWh/any el 2050.
Els experts asseguren que un dels grans avantatges d’aquest biometà és la possibilitat d’utilitzar la infraestructura actual. Des de Nedgia es considera que Espanya és un del països amb ‘’major capacitat de producció de biomètà’’ i confien en canviar l’esquema actual els propers cinc anys. Així ho ha explicat David Fernández, responsable d’Impulso de Nous Negocis de Nedgia, en una jornada organitzada per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya,on ha destacat també d’aquest biometà el seu origen renovable i la neutralitat d’emissions. Nedgia preveu injectar a les seves xarxes 17 TWh de biometà el 2030. Actualment té sis projectes en curs a tot l’Estat, tres a Catalunya.
Un d’aquests projectes és el de la Granja Torre Santamaria de Vallfogona de Balaguer, una de les explotacions ramaderes més grans d’Europa, que confia en injectar a la xarxa el biometà que produeix a partir del setembre. Sebastià Farré, artífex del projecte, defensa que el biometà ha de ser ‘’l’eix de l’economia circular’’ i creu que el sector agrícola i ramader hi ha de tenir un paper important. I és que només un 3 % dels 19 milions de tones de residus ramaders que es generen, es valoritzen. Per això hi veu ‘’un gran potencial’’. En aquesta granja lleidatana doncs, aprofiten tant els residus agrícoles sorgits de l’alimentació de les vaques com els residus ramaders per fer energia.
Un segon projecte en marxa és l’Elena, al Parc Alba de Cerdanyola del Vallès, en una antiga pedrera que ha resultat un dipòsit controlat de residus urbans. El projecte vol aprofitar el biogàs generat pels residus – desgasificació . En la actualitat es compta amb 40 pous de captació i tres ramals que condueixen aquest gas fins a les unes torxes a on es crema. El projecte ha de servir per obtenir informació tècnica i econòmica ‘’real’’ tal com explica el seu responsable, Ignasi Mallol, de Naturgy. Per Mallol, ‘’és una pena perdre aquest recurs energètic quan pot ser una font d’energia renovable’’ i per això, defensa la inversió en les tecnologies que permeten també, la resolució d’un problema ambiental existent en una zona ‘’emblemàtica’’.
L’abocador de residus Can Mata, d’Hostalets de Pierola, el més gran de Calalunya, és el tercer projecte de biometà previst, de moment, al nostre país. Es posarà en marxa cap el novembre de 2022, segons ha explicat Mathieu Lefebvre, CEO de l’empresa Waga Energy. La companyia ha desenvolupat una tecnologia que qualifica ‘’d’avantguarda’’ que combina la tecnologia de membranes per a la separació de CO2 i la destil·lació criogènica per separar el metà de l’O2 i N2. Així es pot aconseguir un biometà de gran puresa. Actualment finança la construcció de les unitats (Wagabox) amb contractes de llarg termini. Amb una inversió de 7,5 MEUR per part de Waga Energy, es calcula que Can Matas tindrà una capacitat de 70 GWh/any que s’injectaran a la xarxa de distribució i alimentaran 14.000 llars amb un gas renovable. A França, Waga Energy va fer la primera instal·lació el 2017 i ja ha injectat més de 4 milions de metres cúbics.
A l’espera del full de ruta
El sector s’està preparant per impulsar el biometà però tal com ha indicat Joan Puertas, president del grup de treball d’energies primàries, de moment no s’ha donat ni el suport de les administracions ni tampoc de les empreses, que han vist ‘’més fàcil’’, importar gas natural. Puertas creu que s’apostés fort pel biometà, es podria perfectament substituir el gas natural a les ciutats espanyoles i eliminar les puntes de demanda elèctrica que es donen ara. ‘’És un combustible que mereix atenció’’, assegura.
Segons Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària del comitè de gas renovable de Sedigas, però, ja fa temps que les empreses treballen per operar amb biometà. Defensa que la descarbonització no és només electrificació i que actualment, el biometà, com a gas renovable, ja és una ‘’tecnologia madura’’. Des de Sedigas, però, es lamenta que el full de ruta del biometà que ha d’elaborar el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) porta pràcticament un any de retard. Ortiz creu que cal actualitzar també el potencial d’aquesta energia a Espanya, establir subhastes per al desenvolupament de les plantes i treballar una plataforma de gestió amb les empreses gasistes.
