Amb el nom de JEMCA (Joint Electron Microscopy Center at ALBA), el Sincrotró ALBA té una nova instal·lació: dos microscopis electrònics d’alta gamma – a l’espera que n’arribi un tercer- per avançar en la recerca en biologia estructural i nous materials. Els dos instruments han de servir per completar la resta d’instruments amb què compta el sincrotró.
Autoritats i responsables dels set centres de recerca involucrats en aquesta inversió han inaugurat aquest divendres l’ús d’aquests dos nous microscopis. Pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, JEMCA ha destacat que es pugui entrar “al detall en aspectes molt fins” i ha defensat que tant els microscopis com el sincrotró mostren l’ambició de Catalunya per ser un país on “la recerca és punta de llança per la modernització. De fet, Nadal ha situat el naixement del Sincrotró, ara fa trenta anys, com el pas per fer un canvi de paradigma. “Si copiant els anglesos Catalunya va ser punta de llança industrial al sud-Europa, amb aquesta indústria per a la recerca, també ho serà” ha dit Nadal.
Precisament la directora del sincrotró, Caterina Biscari ha destacat que la nova infraestructura augmenta les capacitats de sinergies i complementarietat dels instruments ja existents i que, a banda de sumar capacitats econòmiques i científiques útils per a la comunitat científica i acadèmica, també ho serà per la industrial, per a la innovació i per avançar en el desenvolupament de materials amb aplicacions immediates.
Entre les característiques més importants d’aquestes dos nous microscopis destaca la capacitat de resolució. Un està optimitzat per analitzar proteïnes i permet veure els àtoms directament. L’altre permet estudiar materials i ampliar-los a gran escala per poder estudiar els materials, com estan formats, la posició i composició atòmica i fer investigació científica sobre com adaptar els materials per a l’ús tecnològic per, per exemple, fer ordinadors més ràpids o que consumeixin menys. Concretament, els dos grans microscopis complementen les línies de llum del Sincrotró amb un gran valor afegit per a la ciència de materials i la biologia estructural:
- METCAM. Instal·lació orientada a la ciència de materials i estudis a escala atòmica, amb aplicacions en àmbits com ara la producció d'hidrogen, la reducció de CO2 o el desenvolupament de materials quàntics. Consta d'un microscopi electrònic instal·lat al Sincrotró Alba i un equipament de feix d'ions focalitzat per tallar les mostres i estudiar-les amb resolució atòmica, ubicat a l'ICN2. Valorat en 4,1 milions d'euros i encapçalat per l'ICN2, amb la participació també de l'ICMAB-CSIC, el CSIC, la UAB i el Sincrotró Alba.
- CRIO-TEM. Microscopi adreçat a la recerca biomèdica, en parcel·les com ara l'estudi de les proteïnes implicades en el càncer o de les teràpies per aturar la metàstasi. Permet analitzar de manera molt precisa les estructures de proteïnes en 3D, així com entendre el seu context funcional a la cèl·lula biològica. Ha suposat una inversió d'1'7 milions d'euros i està liderat per l'IBMB-CSIC amb la participació també de l'IRB, la UAB, el CSIC i el CRG.
Els dos microscopis estan oberts al conjunt de la comunitat científica a través de concurrència competitiva, tal com es fa amb la resta d'instruments del Sincrotró Alba, amb un ús de temps reservat per als socis impulsors del projecte. Entre 2024 i 2025 entrarà en funcionament un tercer microscopi dedicat a estudis correlatius i que es finançarà a partir de fons Next Generation EU procedents del Programa Plans Complementaris en Materials Avançats.
El Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica a l'ALBA és fruit de la col·laboració entre vuit institucions de recerca: l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Sincrotró ALBA. En la fase de definició del projecte es va comptar amb el suport fonamental del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). La nova infraestructura científica ha suposat una inversió de 5'8 milions d'euros, el 50% dels quals han estat finançats des del Departament de Recerca i Universitats a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
