Eleccions a Europa: 3 idees per 8 candidatures

Aquest diumenge, els europeus estan cridats a les urnes. A Espanya es trien 61 eurodiputats, dos més que en les eleccions de 2019, que formen part d’una única circumscripció electoral. Això permet que qualsevol ciutadà espanyol pot votar per qualsevol de les llistes que es presenten a l’Estat que en aquesta ocasió són 33. Del resultat de les eleccions, doncs, en sortirà el nou parlament que representarà els ciutadans europeus i configurarà noves lleis d’aplicació a tota la Unió, en àrees que abracen tant l’economia, la pobresa, el benestar, el canvi climàtic o la seguretat. Per això, els programes electorals són, en general, extensos i proposen accions i mesures per molts àmbits. Des de Fulls d’Enginyeria n’hem escollit tres propostes dels vuit partits amb representació catalana dels temes que més relació tenen amb l’enginyeria: l’economia i el suport a les empreses, la tecnologia, l’energia, la sostenibilitat...

Partit Socialista de Catalunya

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) es presenta amb la vicepresidenta tercera del govern espanyol i titular de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A la resta de l’Estat es presenta amb les sigles del PSOE i tenen el programa més llarg: 104 pàgines sota el lema ‘Més Europa, més PSOE’.

• Abordar la pobresa en l’àmbit de la mobilitat mitjançant la promoció d’un transport públic més assequible, accessible, connectat i sostenible i l’expansió d’una xarxa de transport accessible i inclusiva que ofereixi solucions per a totes les persones. Els socialistes creuen imprescindible millorar l’accessibilitat i la connectivitat, especialment en illes, regions ultraperifèriques i en zones rurals i escassament poblades per a enfortir la cohesió socioeconòmica de tots els territoris.

• Establir l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2040, tal com marca la Llei Europea del Clima, al 90% de reducció neta. Per això, el PSC proposa fomentar la descarbonització del sistema energètic a través de la integració de fonts d’energia renovables, emmagatzematge i eficiència energètica. Per això, el PSC proposa actualitzar les directives d’energies renovables i eficiència energètica per ampliar el marc temporal més enllà del 2030. Els socialistes recorden que Espanya és un país líder en renovables amb el més gran potencial eòlic i solar de la Unió, però demanen continuar treballant per aquest desplegament que contribueix a reduir factures i millorar la competitivitat, al mateix temps que són una oportunitat industrial.
• Deixar enrere el model lineal de producció i consum, basat a extreure, produir, consumir, llençar i transitar cap a un model circular que minimitzi l’ús de recursos i la generació de residus i maximitzi el reciclatge, fins i tot de matèries primeres fonamentals. Això ha de permetre augmentar l’autonomia, millorar la competitivitat del sector privat i crear ocupació de qualitat. Prioritzar aconseguir una economia circular i climàticament neutra el 2050 amb mesures de caràcter transversal europeu que permetin aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu.

Ciutadans

Ciutadans també es presenta en aquests nous comicis. Ho fa amb Jordi Cañas, llicenciat en història, al capdavant i amb un programa on la promoció econòmica té un paper rellevant amb moltes mesures com aquestes:

• Crear un fons d’inversió per a la reindustrialització i la transició ecològica i digital, millorar els processos administratius pels autònoms i les pimes, per tal que accedeixin a ajudes i programes europeus i potenciar parts tecnològics i vivers d’empreses.
• Promoure la investigació i el desenvolupament en intel·ligència artificial i les seves aplicacions a la UE per posicionar el continent com a líder global en tecnologies emergents. La intel·ligència artificial també es vol incloure en els currículums educatius i programes de formació professional per “preparar els joves per a la feina del futur”. En aquesta mateixa àrea, es proposa una regulació comuna d’IA i, alhora, una política comuna sobre ciberseguretat  així com la creació del Cos Europeu de Hackers Ètics que protegeixin dades privades i ofereixin seguretat cibernètica a ciutadans, empreses i institucions europees. També se situa l’ús de la IA en la gestió de recursos i l’optimització de processos per a avançar en la transició ecològica de manera més eficient.
• Impulsar programes necessaris per a avançar cap a la sobirania energètica de la UE i de cadascun dels seus membres lluny de “discursos populistes”, analitzant les alternatives per apostar per les més netes, sostenibles i econòmiques.

Comuns-Sumar

El també català Jaume Asens, advocat, és el cap de llista de la coalició que Comuns ha fet amb Sumar. En un document ‘Un programa que marca el rumb a Europa’, de 75 pàgines els de Yolanda Diaz proposen:

• Un programa estratègic de política industrial orientada a la descarbonització de la indústria pesant i els sectors intensius en carboni. El programa ha de portar la Unió Europea a convertir-se en líder mundial en camps com ara l’acer, la ceràmica, el ciment verd o els fertilitzants descarbonitzats que el partit creu que s’haurien de beneficiar amb una quota mínima als contractes públics.
• Transformar la infraestructura hídrica d’Europa per tornar-la climàticament resilient, amb especial atenció als problemes derivats de la sequera i les inundacions torrencials. El partit veu “precís” retornar espais als rius i rierols mitjançant una desobstrucció dels cabdals, i amb mesures basades en la naturalesa per a l’emmagatzematge d’aigua de pluja. El món rural ha de buscar el suport del sector agrícola per emmagatzemar aigua i respondre aqüífers mitjançant pràctiques agrícoles que facilitin la conversió del sol en una gran reserva d’aigua.
• Augmentar del 55% al 65% la reducció de les emissions previstes pel 2030 i assentar les bases per avançar una dècada, de 2050 al 2040, la descarbonització completa de l’economia europea. La presència d’energies renovables en el mix energètic hauria d’assolir l’objectiu vinculant del 50% el 2030 i el 80% el 2040. A més, també els d’Asens volen reformar el mercat elèctric europeu i deixar de banda el sistema marginalista de fixació de preus i, alhora, energia nuclear i el gas de la taxonomia verda europea.

Podemos

La politòloga i psicòloga Irene Montero lidera la candidatura de Podemos al Parlament Europeu amb el lema ‘Per un futur de pau i drets’. En un programa de 130 pàgines estructurat en tres eixos i vint-i-un capítols, en destaquen aquestes propostes:

• Nova fiscalitat verda i justa a través de nous impostos europeus per augmentar els recursos propis de la Unió Europea, necessaris per a la transició del model econòmic i productiu. La formació lila aposta per una reindustrialització basada en economies verdes i productes per tal de descarbonitzar l’economia i acabar amb les emissions contaminants.
• Creació d’un Fons Europeu per a la Transició Energètica, l’Economia de les Cures i la Digitalització. Amb aquesta idea proposen posar en marxa un Pla Europeu d’Inversions que atengui principalment les necessitats de la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, els reptes de la digitalització – incloent tant innovació com formació i el desenvolupament dels serveis públics i altres projectes lligats al sistema de cures per garantir la igualtat.
• Establir estratègies d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, en matèria de planificació i gestió d’aigües, així com en la resta de les polítiques sectorials, conforme al principi de precaució, cosa que implica contemplar el cas més desfavorable per assegurar estratègies prudents. 

Esquerra Republicana de Catalunya

Ara Repúbliques és la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb Bilduautor, BNG i Ara més. La lidera Diana Riba i al número quatre de la candidatura hi ha el meteoròleg Tomàs Molina, un dels fitxatges més mediàtics. Es presenten amb un programa on el dret a l’autodeterminació, els drets civils i lingüístics i altres drets fonamentals ocupen les pàgines de les 98 que ocupa el document i on també apareix la necessitat de tirar endavant:

• Un pla europeu d’inversions públiques socials i ecològiques destinades a reindustrialitzar Europa, enfocades a la nova economia i a la indústria verda i tecnològica, que a la vegada permeti, a Europa, ser autònoma i sobirana.  A més, aposten per coordinar polítiques industrials que impulsin near-shore intern: promoure deslocalitzacions internes entre els països líders i els emergents de l’àmbit europeu.
• Una inversió massiva en energies renovables i eficiència energètica per reduir definitivament la pressió sobre els preus de l'energia. Iniciativa que es podria dur a terme sota l’àmplia agenda verda del BCE per assegurar que la seva política monetària i supervisió bancària ajudin a obrir camí per a les inversions privades i públiques que seran necessàries per aconseguir la transició verda i justa. 
• Una política de gestió de l’aigua, que contempli les especificitats de cada regió, però que coordini els esforços en termes tecnològics i logístics a nivell europeu.  I que permeti a la Comissió Europea activar plans d’emergència i suport financer per aquelles regions que pateixen problemes de sequera i escassetat d’aigua.

Junts per Catalunya

La formació que lidera Carles Puigdemont, candidat a les eleccions al Parlament, es presenta al Parlament Europeu amb Toni Comín al capdavant. És filòsof i viu a Brussel·les arran del procés. Les 56 pàgines de programa electoral recullen moltes propostes al voltant dels drets civils i el reconeixement del dret de l’autodeterminació de Catalunya. Però en altres àmbits fa propostes com ara:

• Pressionar la Comissió Europea perquè ajudi Catalunya a desenvolupar una indústria productiva en tecnologies i components electrònics i digitals, amb especial èmfasi en les tecnologies net-zero i el desenvolupament de semiconductors, enfortint així una reindustrialització verda i digital de la nació catalana sense oblidar la indústria automobilística com un dels motors de Catalunya, per la qual cosa es proposen promoure la captació de nous fabricants d’equips originals (original equipment manufacturer, OEM) d’aquest sector,
• Impulsar l’ús de fons europeus per millorar les connexions energètiques de Catalunya amb la resta d’Europa (com ara el gasoducte MidCat per a hidrogen verd) en clau de seguretat  de subministrament i impulsar també la continuïtat d’iniciatives, com la Vall d’Hidrogen de Catalunya, per consolidar les iniciatives centrades en el desplegament industrial, la recerca i la mobilitat al voltant de l’hidrogen com a valor energètic.
• Crear el hub logístic més important del sud d’Europa modernitzant la xarxa d’infraestructures catalanes i exigint que el Corredor Mediterrani es finalitzi i esdevingui clau en la Logística Ferroviària a escala europea, tant per al transport de mercaderies com per als desplaçaments privats i evitar, així, els embussos continus i constants a les vies europees i catalanes, el seu deteriorament excessiu, i lluitar per disminuir l’emissió de gasos a l’atmosfera.

Partit Popular

El Partit Popular concorre a les eleccions europees amb la catalana Dolors Montserrat al capdavant, advocada i amb una àmplia trajectòria política. Tal com ja va fer a les eleccions al Parlament, el PP no ha publicat un programa extens amb les seves idees i accions previstes per al Parlament Europeu, sinó tan sols una declaració d’intencions on destaca:

• El cost per a les empreses que suposa la fragmentació del món i la tendència de la corba demogràfica del content com amenaça per la comunitat política i la societat del benestar.
• L’oportunitat industrial i econòmica que suposa la transició energètica i l’eclosió de la intel·ligència artificial que també els considera reptes democràtics i socials.
• La necessitat de trobar un model de creixement més enllà de limitar-se a generar i exportar regulacions.

Vox

La formació d’ultradreta Vox, amb l’advocat Jorge Buxadé al capdavant, presenta un programa de quatre pàgines on les deu mesures que proposen es resumeixen en dues planes. A banda de la recuperació de “la veu dels espanyols” a la UE, els d’Ignacio Garriga proposen:

• Derogar el Pacte Verd Europeu i combatre l’Agenda 2030. Consideren que el consens entre socialistes i populars per avançar en l’agenda ecologista radical ha estat “nefast” pel camp, indústria, ocupació i sobirania energètica i alimentària d’Espanya, i per això volen revertir totes i cadascuna de les normes del pacte.
• Promoure una energia més barata i segura per a famílies i indústria. Consideren que Brussel·les no ha treballat prop per aconseguir-ho sinó que ha volgut acontentar els grups ecologistes radicals i les elits econòmiques. Consideren que Espanya ha de poder investigar i aprofitar els recursos per dependre menys de l’exterior i utilitzar totes les fonts d’energia necessàries per assegurar la sobirania energètica, com a base del benestar de les llars, camp i empreses.
• Eliminar els impostos i la burocràcia que “maten” els productors i exigir que qualsevol producte importat de tercers països compleixi, com a mínim, les mateixes normes que els europeus. Volen recuperar el principi de preferència comunitària.