Els oceans poden estar emmagatzemant un 13% més calor que el que s'havia estimat fins ara, segons un nou estudi co-escrit per científics del Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica d'Estats Units (NCAR).
La descoberta, publicada a la revista Science Advances, es basa en una nova anàlisi de com les temperatures oceàniques han canviat des de 1960. L'equip de recerca, liderat per Lijing Cheng de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, va comparar els seus resultats amb les estimacions publicades en la Cinquena Avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic el 2013.
«En altres paraules, el planeta s'està escalfant molt més del que pensàvem», va dir el científic del NCAR Kevin Trenberth, coautor de l'estudi. La gran majoria de l'excés de calor atrapada a la Terra per les emissions de gasos d'efecte hivernacle -el 90%- s'emmagatzema en els oceans, però el mesurament de com el contingut de calor dels oceans ha canviat amb el temps ha estat un repte a causa de les escasses observacions.
Històricament, la temperatura de les aigües oceàniques va ser mesurada per una varietat de vaixells, però aquestes observacions estaven limitades a les àrees on van viatjar. En les últimes dècades, els mesuraments de la calor de l'oceà han augmentat, gràcies a les noves tècniques d'observació. El 2000, els científics van començar a desplegar una xarxa de milers de boies anomenades Argo per perfilar condicions en la capa superior de l'oceà que s'estén al llarg de 2.000 metres. Argo va aconseguir una cobertura gairebé global el 2005, encara que algunes regions remotes encara no són recollides.
Per omplir les grans llacunes en el registre històric de temperatura de l'oceà, l'equip de recerca va utilitzar una combinació de tècniques estadístiques i resultats de models per determinar com d'útil pot ser una observació per inferir informació sobre l'àrea circumdant, així com la forma en què les temperatures en diferents parts dels oceans del món es relacionen entre si. Van trobar que, en la majoria de les regions, una sola observació de l'oceà podia proporcionar informació valuosa sobre condicions fins a 2.000 quilòmetres de distància.
El 2000, es van desplegar milers de boies per perfilar condicions en la capa superior del oceà per a comprovar si eren correctes: van utilitzar les observacions de Argo. Al principi, van escollir les dades de només un petit nombre de flotadors a la xarxa per imitar l'escassetat d'observacions que estarien disponibles a mitjan segle XX. Després van utilitzar la seva nova tècnica per crear un mapa complet de la temperatura de l'oceà basat en aquestes poques observacions. Quan van comprovar el seu mapa contra el complement complet de les observacions de Argo, van descobrir que la seva reconstrucció seguia d'a prop la realitat. "Els resultats van ser notables", va dir Trenberth. "Ens donen molta més confiança en el que ha estat el contingut de calor de l'oceà, remuntant-nos a la fi del 1950".
Els resultats van permetre a l'equip estimar l'escalfament total entre 1960 i 2005 en 337 zettajoules (una mesura d'energia). També van trobar que els canvis eren petits fins a 1980, quan la quantitat de calor emmagatzemada en els oceans va començar a augmentar constantment. Des de 1990, quantitats significatives de calor han començat a penetrar més profundament en les capes oceàniques.
El científic i co-autor de NCAR, John Fasullo, va dir que l'estudi també destaca l'impacte de millors observacions i models, que estan donant als científics una visió important del que el món va ser una vegada. "La ciència no només mira cap al futur, sinó que també està contínuament tractant de donar-li sentit al passat", va dir. "Aquest treball és un exemple de com els avanços a la tecnologia han permès una millor comprensió dels canvis passats en l'oceà, on la variabilitat sempre ha estat una mica un enigma a causa de la seva amplitud i profunditat".
