El medi ambient, els fenòmens meteorològics extrems i el canvi climàtic tenen cada vegada més una posició destacada en l'Informe de Riscos Globals 2024 publicat aquesta setmana pel Fòrum Econòmic Mundial. Segons els experts, els fenòmens climàtics extrems són el segon risc més greu que afronta la humanitat els dos anys vinents, però escala fins a la primera posició si es valoren els riscos a llarg termini, deu anys. En aquest cas, els fenòmens climàtics extrems, el canvi crític en els sistemes terrestres, la pèrdua de biodiversitat i el col·lapse dels ecosistemes o l'escassetat de recursos naturals són els quatre primers riscos del rànquing de deu que tanca, per la seva banda, la contaminació. Cinc d'aquests deu reptes són ambientals. De fet, dos terços dels experts mundials temem que es produeixin fenòmens extrems el 2024, però discrepen sobre la urgència dels riscos plantejats. Els qui formen part del sector privat creuen que la majoria dels riscos mediambientals es materialitzaran més a llarg termini que no pas la societat civil i els governs, cosa que apunta al creixent risc d'assolir un punt de no retorn.
En aquesta perspectiva per d'aquí a una dècada, la desinformació i els resultats de la IA cauen fins a la cinquena i sisena posició. A curt termini, els experts consideren que, a més d'aquesta desinformació – motivada per la informació errònia i l'auge de la IA, jugarà un paper important en les eleccions de diverses econòmiques que tindran lloc els pròxims dos anys. Els conflictes armats entre els estats també és una de les cinc principals preocupacions pels pròxims dos anys, així com la polarització de la societat.
Per la directora gerent del Fòrum Econòmic Mundial, Saadia Zahidi, "els líders mundials han de col·laborar per abordar les crisis a curt termini i assentar les bases d'un futur més resilient, sostenible i inclusiu". L'informe adverteix que es mostra un panorama en el qual el desenvolupament humà comença a "estancar-se" i els estats i que els estats i la població queda en una posició de vulnerabilitat davant els nous riscos ja coneguts. Per això, es fa una crida als líders mundials per a que replantegin les mesures destinades a abordar els riscos globals.
A més, recomana centrar la cooperació mundial en la creació urgent de salvaguardes per als riscos emergents més disruptius, com ara acords que regulin la integració d ela IA en la presa de decisions sobre els conflictes. L'informe, però, també explora altres mesures que no requereixen aquesta cooperació com ara reforçar la resiliència individual i estatal mitjançant campanyes d'alfabetització digital sobre la informació errònia i la desinformació o fomentar la investigació i el desenvolupament sobre la modelització del clima i les tecnologies amb potencial per accelerar la transició energètica.
Per elaborar l'Informe de Riscos Globals 2024 s'enquesten 1.400 experts en riscos globals, responsables polítics i líders del sector perquè fixin els possibles riscos a dos i deu anys vista. L'informe és un pilar de la Iniciativa de Riscos Globals del Fòrum que treballa per a conscienciar i crear consens sobre els riscos als quals s'enfronta el món, amb l'objectiu de fomentar l'aprenentatge sobre la preparació i la resiliència davant els riscos.
