Identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del coronavirus
Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), liderats per la professora ICREA Núria Montserrat, i en col·laboració internacional, han identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del SARS-Co-V2, el coronavirus. El tractament s'ha començat a provar en 200 pacients de covid-19 amb alguna afectació severa, sobretot pulmonar, després que hagi demostrat la seva eficàcia en minirronyons generats en laboratoris a partir de cèl·lules mare humanes. Segons ha explicat Núria Montserrat a Fulls d'Enginyeria, encara és aviat per tenir els primers resultats, perquè no a tots els pacients se'ls ha començat a donar el tractament al mateix moment, però confien que a mitjans de juny, es pugui començar a analitzar l'efecte que ha fet en els malalts.
Els investigadors han descobert que un fàrmac ja desenvolupat per altres virus similars, pot actuar com a ''porta falsa'' d'entrada del virus a l'organisme i arribar a reduir fins a 5.000 vegades la capacitat de rèplica al cos humà. S'evita per tant, la multiplicació i la propagació del virus dins el cos humà, i per tant, podria ser utilitzat per pal·liar els seus efectes en persones contagiades. A més, aquest mateix fàrmac actua de desinflamatori i es preveu que pugui contribuir a millorar els símptomes detectats als pacients de covid-19 que pateixen la inflamació d'òrgans com els pulmons, però també el cor o altres.
Si els resultats són positius, el fàrmac podrà contribuir a la propagació del virus però també es podria utilitzar, diu Montserrat, com a medicament preventiu per a persones de risc, és a dir, sense símptomes o diagnòstic però amb malalties prèvies, per evitar-ne el contagi en un context de casos actius al seu voltant.
La importància de la bioenginyeria
Montserrat destaca que la bioenginyeria i l'enginyeria genètica permet treballar amb models cel·lulars que han de ser ''reproductibles'', és a dir, que en éssers humans en aquest cas, no tinguin desviacions ja que es pot arribar ''més enllà'' de la interacció de les cèl·lules. Fa al voltant de cinc anys que treballen per reproduir aquests organoides que els han permès saber exactament com funcionen per poder entendre també ''com falla''.
Són microòrgans que s'assemblen als òrgans originals que s'han produït a través de cèl·lules mare disposades en 3D. Segons explica Monsterrat, l'ús d'organoides humans permet provar de manera ''molt àgil'' els tractaments que ja s'estan utilitzant per a altres malalties o que estat prop de ser validats. Per la investigadora, en aquests moments, quan el temps ''constreny'', les estructures 3D estalvien ''dràsticament'' el temps que es destinaria a provar un nou medicaments en humans.
Actualment, a l'IBEC estan desenvolupant empelts cardíacs per començar a entendre com afecte el virus al cor , entendre el procés d'infecció i comprovar com podria actuar aquest fàrmac. La reproducció en 3D d'aquests miniòrgans permet doncs, fer un croquis per comprovar si la ''porta d'entrada'' estalviant-se els models animals.
L'estudi es va publicar a la revista Cell i a banda de l'IBEC hi ha participat l'Institut Karolinska de Suècia, el Institute of Molecular Biotechnology de la Austran Academy of Sciences i el Life Sciences Institute (LSI) de la Universitat of British Columbia, entre altres.