Durant sis hores el món va veure com una de les eines de comunicació més populars, WhatsApp, no funcionava. A més de WhatsApp tampoc no funcionava cap de les aplicacions de Mark Zuckerberg i per tant, els milions d’usuaris de Facebook i Instagram, tampoc van poder fer ús d’aquestes xarxes per unes hores. Més enllà del neguit que els va provocar a alguns i de les pèrdues econòmiques que ha suposat per l’empresa... què implica aquesta aturada?
La caiguda de l’imperi Zuckerberg es va donar per una fallada del BGP, és a dir, el Border Gateway Protocol. És el sistema que s’utilitza a Internet entre els operadors per moure el trànsit de dades d’un punt a l’altre, el que s’anomena protocols d’enrutament. El BGP doncs, permet localitzar els serveis de la xarxa, Roger Baig, enginyer industrial i informàtic membre de la comissió de Societat Digital d’Enginyers Industrials de Catalunya, ho compara amb una carretera: si s’hi produeix un esvoranc, tots els serveis que hi circulen cauen esvoranc avall.
La companyia ha publicat un comunicat on explica la caiguda i demanen disculpes per la “interrupció” de les plataformes. Asseguren haver treballat “tot el que han pogut” per restablir el servei però eviten explicar les causes concretes. Tan sols indiquen que la “causa subjacent” de l’aturada els va afectar moltes altres eines i sistemes interns, cosa que els va complicar els intents per “diagnosticar i resoldre” de forma ràpida el problema. Si que admeten però, que des dels equips d’enginyeria s’ha comprovat que els problemes que van comportar l’aturada són fruit dels “canvis” de configuració en els enrutadors troncals que coordinen el trànsit de xarxa entre els diferents centres de dades. Per això, parlen d’un efecte “en cascada”.
Però, i la causa final real? Baig apunta cap un problema més global: l’antiguitat d’alguns dels protocols crítics en l’operació de la infraestructura. Altra vegada fent una analogia amb les carreteres, un sistema de gestió viari antiquat pateix i arriba “al límit” quan hi ha un accident o una incidència i es pot arribar a col·lapsar. Doncs el BGP té 30 anys de vida i, des que es fa servir, no s’ha renovat, sinó que només se li han posat “pedaços”.
Per aquest motiu, Baig fa un toc d’alerta. Conscient que per exemple, altres parts del sistema també estan antiquades, com ara el sistema de resolució de noms (Domain Name System, DNS) també amb més de 30 anys d’història, creu que cal fer una reflexió a nivell de societat de la necessitat de fer aquesta actualització. Creu que ara mateix es basa en un sistema “fràgil, dèbil i feble” que “xoca” amb la “dependència” que en té el món. D’altra banda, reconeix que les actualitzacions necessàries només es podrien dur a terme a través d’una coordinació global ja que moltes d’elles comporten la pèrdua de compatibilitat amb els sistemes actuals i, per tant, que deixarien desconnectats tots els qui no les implementessin. Baig aprofita l’ocasió per, també, reflexionar sobre els perills que suposa que les empreses de generació de continguts estiguin copant també les infraestructures i, per tant, reduint l’ecosistema a Internet.
Reflexions, dependència i estrès
Més enllà dels aspectes tècnics, el president de la Comissió de Societat Digital, Xavier Rovira, també creu que la caiguda d’aquest dilluns ha posat sobre la taula diversos debats sobre l’ús i dependència d’aquestes xarxes. D’una banda, reconeix que no s’esperava que una situació així provoqués “l’estrès” que ha observat en certes persones o col·lectius. Recorda i recalca que hi ha molts mitjans alternatius per mantenir les comunicacions, com són els SMS, o altres aplicacions com ara Telegram i Signal que ofereixen més seguretat, protecció i privacitat.
En aquesta línia, Rovira aposta per tenir mecanismes “alternatius” per poder mantenir les comunicacions habituals sense dependre d’una sola companyia. I és que per Rovira, per exemple, cal reflexionar sobre si “té sentit” que tothom depengui d’una sola empresa privada que precisament ofereix serveis gratuïts a canvi de cedir-los les dades. Finalment, resulta un bon exemple per recalcar la importància de tenir sistemes redundants, tant a nivell personal com en qualsevol organització, menys eficients en el dia a dia però “antifràgils davant de certs accidents no previstos”.
