La robòtica per a nous hàbits socials
La robòtica va aportar a la indústria en unes primeres etapes precisió, velocitat i fiabilitat. En etapes posteriors ha incorporat capacitat de planificació, guiat basat en imatges i estratègies intel·ligents de control. Per altra part, la robòtica va incorporar també mobilitat i autonomia, el que ha fet que amb totes aquestes capacitats la robòtica s’hagi pogut aplicar a molts més altres àmbits fora de l’entorn industrial.
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha obligat a recórrer a tots els recursos tecnològics disponibles per fer el més compatibles possibles les obligades mesures sanitàries amb l’activitat econòmica i social. Així doncs, s’ha adoptat de forma molt accelerada la videoconferència per fer tota classe de reunions i actes de forma no presencial, i s’ha incrementat notablement la televenda o l’administració electrònica.
En aquest context és lògic que també s’hagi buscat en la robòtica el mitjà de poder assegurar una distancia entre persones o l’absència de persones en llocs i serveis per evitar els riscos de transmissió. En aquest sentit, ja han sorgit múltiples aplicacions basades en la manipulació robotitzada, i la conjunció entre la robòtica, plataformes mòbils i els sistemes de percepció, ha permès desenvolupar aplicacions fiables i eficients ja sigui per la mesura a distància de la temperatura de persones, la neteja i desinfecció d’elements que poden ser tocats per les persones, o la desinfecció d’espais.
Aquesta crisi sanitària ha obligat, doncs, a una major utilització de la robòtica i a desenvolupar noves aplicacions, tant per aconseguir més seguretat com per donar confiança al poder-se visualitzar aquesta seguretat. En un futur molt immediat esdevé també una oportunitat pel desenvolupament de nous equips en que la robòtica juntament amb totes les avantatges que donen les comunicacions sense fils, l’accés a bases de dades massives i la intel·ligència artificial, podran donar resposta a les noves necessitats que s’han creat, amb la perspectiva que aquestes necessitats no seran únicament transitòries, sinó que es consolidaran amb els nous hàbits socials que s’aniran implantant.