La connexió dels tramvies de Barcelona per l'avinguda Diagonal és un dels temes del moment. Després de dècades de debat sobre la seva unió, la seu dels EIC va acollir una jornada per explicar en detall els estudis realitzats per tal de donar resposta als dubtes tècnics sobre el seu impacte en la vialitat i a la capacitat del viari per adsorbir els canvis que la implantació del tramvia pressuposa.
Josep M. Rovira, president de la Comissió de Mobilitat i Transport del Col·legi/Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va donar el tret de sortida a una jornada centrada a aportar una visió tècnica del projecte d’unió de les dues línies de tramvies metropolitans a la Diagonal barcelonina. Van intervenir-hi Pere Macias, enginyer de camins, canals i ports i exconseller d’Obres Públiques de la Generalitat que assessora l’Ajuntament de Barcelona, i Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que és el responsable tècnic del projecte a l’Ajuntament de Barcelona.
“El projecte que estem tirant endavant, tot i que va començar el setembre del 2015, té l’origen a finals dels anys vuitanta, quan TMB va iniciar la reimplantació del tramvia a Barcelona”. Així va començar la intervenció Pere Macias. El també exdiputat al Congrés va destacar el “desig municipal” de tirar endavant un projecte del qual va fer un repàs d’antecedents, de les diferents etapes viscudes i de les institucions que hi han estat involucrades.
Macias va destacar que cal millorar la xarxa actual i solucionar “aquells aspectes que no s’acaben d’entendre com el fenomen de tramvia interruptus, és a dir, la interrupció del curs del tramvia entre la plaça de Francesc Macià i la de les Glòries. Perquè funcioni, un sistema que és bo i està ben construït necessita algunes peces per a què sigui eficient globalment. Tenim problemes de mobilitat, de contaminació i de salut que volem resoldre. I això implica millorar el sistema de transport públic col·lectiu”. L’assessor municipal va indicar que els estudis recents volen “demostrar que tècnicament és possible realitzar la unió dels tramvies per la Diagonal sense menystenir l’impacte de la intervenció en la vialitat i la capacitat per absorbir els canvis que tot plegat suposaria”.
Oriol Altisench, per la seva part, va començar explicant què és el tramvia del segle XXI, un mitjà de transport que s’estan implantant arreu del món. Un element on hi ha implementada molta tecnologia i d’altíssima accessibilitat, velocitat i freqüència. Uns paràmetres que defineixen prou bé la qualitat, comoditat i sostenibilitat d’una xarxa de transport públic, però que comporten un control d’operació elevat. “Tenim unes pautes de mobilitat que cal corregir”, va sentenciar l’enginyer. “La crisi econòmica ha reduït la quota en transport privat un 5%, però la recuperació ens està portant a assolir un altre cop els nivells d’abans de la crisi”.
Altisench va concloure que és necessari un canvi modal per reduir el pes del vehicle privat en els desplaçaments. Segons l’enquesta de mobilitat en dia feiner que l’Autoritat del Transport Metropolità fa anualment, uns 800.000 desplaçaments diaris en transport privat tenen tant l’origen com el destí fora de Barcelona. Els desplaçaments interns per dins de la capital catalana sumen 4,73 milions i només un 15% es porten a terme en transport privat. El mateix estudi deixa en evidència, com va subratllar Oriol Altisench, que “la Diagonal és l’únic eix infradotat de transport públic d’alta capacitat” i insta a millorar la mobilitat entre el barri de les Corts i el centre de la ciutat a partir de la nova centralitat de la plaça de les Glòries, el Poblenou i el 22@. Entre d’altres, cal millorar el servei d’autobús, que registren temps de viatge excessius, i el servei de metro, amb trajectes de llarga durada i excés de transbordaments. Segons els ponents, aquests problemes tindran resposta amb el nou projecte del tramvia.
