Les àrees properes a Igualada, Olot i Guissona són les que tenen una distribució de la renda entre els seus habitants més equitativa. S’atribueix aquest fet a l’elevat pes del sector industrial en aquestes zones. De fet, la indústria de Guissona té un pes a la zona 3,5 vegades més alt que la mitjana catalana, el d’Igualada és el doble i el d’Olot s’aproxima al doble. Guissona i Olot estan centrats en la indústria alimentària mentre que Igualada, en el tèxtil, la confecció i el cuir.
L’estudi ‘Geografia de la Indústria i cohesió social’ elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona per encàrrec del Departament d’Empresa i Treball ha volgut analitzar la distribució territorial de la indústria i el seu rol en la desigualtat en la distribució de renda i en la cohesió social. Ha conclòs que la indústria contribueix, doncs, a reduir les desigualtats. Segons expressa el director general d’Indústria, Oriol Alcoba, aquest fet, que la indústria contribueixi a reduir les desigualtats de renda, suposa “un benefici per al conjunt de la societat que s’afegeix als de generar més productivitat, que contribueix directament a un major creixement econòmic, i més qualitat de l’ocupació que altres sectors”.
L’estudi ha analitzat 31 Sistemes Locals de Treball (SLT) a Catalunya, és a dir, unitats geogràfiques, diferents a les comarques, creades a partir de criteris de mobilitat laboral i dels fluxos de treballadors entre municipis amb dimensions i estructures productives diferenciades. Els resultats mostren que la indústria disminueix el nivell de desigualtat en la distribució de la renda dels seus residents. L’equitat, segons clarifica l’estudi, suposa una distribució de la renda igualant-la cap als nivells més alts, i no els més baixos. De fet, no hi ha una relació directa entre una major presència d’indústria en un territori i la distribució de la renda entre els seus residents, cosa que indica justament que la indústria contribueix a reduir les desigualtats.
En les activitats de tecnologia mitjana-alta, i especialment en les de tecnologia baixa i mitjana-baixa, es confirma el mateix resultat, és a dir, que en presència d'aquestes indústries es redueix la desigualtat. Això s'explica pel fet que quan els treballadors d'aquestes indústries redueixen el seu pes, el mercat laboral es polaritza en dos grups: el dels llocs de treball molt ben remunerats amb nivells de formació alts (com els de les indústries avançades) i un altre grup amb un nombre creixent de llocs de treball de feines manuals de menys qualificació que substitueixen els llocs de treball que abans aportaven les indústries intermèdies i tradicionals. En les indústries avançades, no es confirma aquest mecanisme de reducció de la desigualtat.
L'estudi comprova que els Sistemes Locals de Treball catalans que han perdut pes relatiu de la indústria ho han fet per augmentar el pes dels serveis, especialment els de menor qualificació. Això ha provocat més dualitat de l'ocupació (entre els ocupats molt qualificats, preferentment a la indústria, i els molt poc qualificats) i, per tant, més diferències en la distribució de la renda entre els residents. De fet, segons demostra l’estudi, la major presència del sector serveis és precisament el que genera més desigualtat al territori.
Catalunya perd indústria
Catalunya, com la majoria de països europeus, ha experimentat una continuada perdia de pes relatiu d eles activitats industrials. L’any 2019 l’ocupació del sector se situava per sota del 14% del total, 10 punts percentuals per menys que la xifra del 1999. L’evolució ha estat geogràficament diversa. Tot i això, en un context de pèrdua de llocs de treball, la major part dels SLT experimenten una evolució negativa. Les dades de fa quatre anys indiquen que la indústria se segueix concentrant en alguns territoris tot i que han tendit a decréixer i només tres SLT concentren el 76% del total d’ocupats del sector.
