“S’han de formar persones que facin les preguntes adequades”

Xavier Roca va néixer a Vilafranca del Penedès i té 41 anys. Va estudiar Enginyeria Industrial a la UPC i imparteix classes des del 1999. Actualment, també desenvolupa la tasca de sotsdirector Cap d’Estudis de l’ESEIAAT i coordinador del Màster d’Enginyeria Industrial i el Màster d’Enginyeria Aeronàutica.

Els estudis d’enginyeria han canviat a causa de la implantació del Pla Bolonya. Roca reflexiona que “fins ara no s’ha aconseguit els objectius ambiciosos d’incrementar el protagonisme de l’estudiant ni una major mobilitat internacional entre estudiants”. D’una estructura de 5 anys, hem passat a una de 4+2 per a convertir-te en enginyer industrial. “Surten les primeres promocions amb un nivell de formació més adequat per assolir els nous reptes del segle XXI si bé és cert que el període de formació s’ha allargat un any”, afirma.

Tot entrant en un àmbit més humà, l’enginyer industrial ens explica els seus inicis en la docència: “Vaig començar enginyeria sense ni tant sols conèixer aquesta opció. Va ser durant l’últim any de carrera que em va agradar el món acadèmic universitari”. Qüestionat per què és allò què esperava d’un professor quan era alumne, manifesta que “desitjava una guia del professor en el procés d’aprenentatge i una transmissió d’il·lusió en tot allò que m’ensenyava”. I ell, compleix amb allò que exigia quan era alumne? “Ho intento. M’agrada transmetre els meus coneixements a gent jove i intentar que no cometin els errors que jo vaig cometre. Organitzo amb passió les classes, em buido a cada una d’elles i en ocasions acabo fins i tot força esgotat”.

En totes les disciplines acadèmiques, sempre es comenta que els estudiants d’avui en dia no són igual d’aplicats que en anteriors generacions. En Xavier Roca matissa que “és veritat que hi ha menys coneixements generals i, per exemple, l’ortografia és pitjor, però ara tenim estudiants amb més facilitats per utilitzar novetats tecnològiques i sense por per adaptar-se als canvis i reptes”.

Analitzant el present i mirant el futur, el vilafranquí confirma que “difícilment trobarem titulacions científico-tècniques amb menor taxa d’atur i major acceptació que les enginyeries” i creu que “s’ha de continuar formant persones que tinguin la capacitat de fer preguntes adequades i donar eines per respondre-les”.

Roca acaba amb una anècdota graciosa. En una de les seves primeres classes es va presentar a l’aula, va començar a impartir la formació i en poc temps es va adonar que la cosa no rutllava. Quan es disposava a preguntar què succeia, va entrar el professor de matemàtiques. “M’havia equivocat de classe i estava en una classe de 1r curs i no de 4t! Em va agafar un atac de vergonya i vaig sortir de l’aula ràpidament entre els riures dels alumnes”, conclou l’enginyer industrial natural de Vilafranca del Penedès.

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.