Republicà, catalanista, exiliat, pioner de l’estadística industrial i la investigació operativa. Són les paraules amb què es pot definir Joaquim Torrens-Ibern, el darrer dels ‘Enginyers il·lustres’ que ha rebut un homenatge aquest dijous a la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya amb amics, familiars i alumnes que n’han recordat el tarannà i les virtuts que el situen com un referent de la professió. Coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva mort, el 20 de març de 1975.
Nascut a Torredembarra el 1909, els seus ideals polítics, la defensa de la llengua catalana i l’impacte que la Guerra Civil i la 2a Guerra Mundial van tenir en la seva trajectòria li van marcar una vida destacada, també, en l’àmbit de l’enginyeria, l’estadística i la investigació operativa, una disciplina en la qual destacava i va aportar publicacions, articles, recerca i docència a l’Escola d’Enginyers, Torrens-Ibern.
El punt de vista personal i familiar l’ha donat la seva filla, Maria Clara Torrens Mazzei que tot i l’emotivitat dle moment ha fet riure l’audiència en plantejar una pregunta: “Quin estadista em pot explicar la relació amb el 10 de juliol?”. Torrens Mazzei ha recordat que els seus pares es van conèixer a través de les cartes i que la primera data del 10 de juliol de 1940. El mateix dia de 1948 es van casar, a París. I el mateix dia, però uns quants anys més tard, Mazzei va morir.
En la seva intervenció, Maria Clara Torrens ha compartit també, unes paraules del seu germà Joseph, que viu a França. “El meu pare no buscava honors”, ha recordat el gran dels Torrens Mazzei, qui ha descrit Torrens-Ibern com “un home de ciències, però com molts científics, també, i potser, sobretot, era home de cultura”. També ha recordat la carta que els va escriure abans de morir, com a conseqüència de la complicació d'una intervenció quirúrgia, en la qual els demanava, a ell i a Maria Clara, que parlessin en català als seus fills, visquessin on visquessin.
La filla ha agraït la publicació del llibre i l’homenatge. “Han fet possible que el meu pare segueixi viu a 100 anys, i escaig, que era el seu somni”.
El vessant professional
Jaume Bassa i Albert Corominas firmen els dos articles més importants que componen la publicació. Bassa, que va ser expresident de l’Associació i expresident de la Fundació Torrens-Ibern, no ha pogut assistir a l’acte i ha estat Ramon Garriga qui n’ha resumit alguns dels fragments més destacats. “Simplificant molt, m’agrada presentar Torrens-Ibern com a exemple i model de ciutadà català culte del primer terç del segle XX”, ha afegit.
Per Corominas, que ha repassat la seva trajectòria en la docència, la recerca i la internacionalització, així com les seves aportacions en l’estadística industrial, interès per la recerca i capacitat d’internacionalització. “Torrens-Ibern va ampliar l’horitzó de l’enginyeria industrial, va deixar una empremta intensa i perdurable i va ser un professor excepcional”, ha conclòs Corominas.
Guillermo Lusa, del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB-UPC) també ha participat en la publicació, amb un recull de carnets i documents que demostren l’activitat social i política dels anys que Torrens-Ibern va passar a França.
Tretze ‘Enginyers Il·lustres’ i una novel·la
Maria Salamero Sansalvadó, presidenta de l’Associació, ha destacat “les inquietuds, trajectòria, obra, caràcter i llegat científic” de Torrens-Ibern i ha recalcat que la seva figura no podia faltar a la col·lecció que impulsa el reconeixement de figures destacades en el progrés tècnic, social, polític i econòmic de Catalunya. “Torrens-Ibern té una trajectòria exemplar i compromesa amb les llibertats, el republicanisme, la llengua i també, l’enginyeria”.
Aquesta publicació no és la primera que es dedica a l’enginyer industrial pioner de l’estadística industrial, ja que el 2017, l’editorial Àrtic va publicar una biografia novel·lada del personatge. Els somnies d’un exiliat, obra de la també enginyera Núria Albertí i la recerca d’Alba Artal, recull les vivències de Torrens-Ibern amb un tractament ficcionat, però fidel a l’experiència de qui ja s’ha convertit en tot un referent.
