Un cas d’internacionalització

Ara fa quinze anys em vaig col·legiar. No era molt conscient dels avantatges d’estar col·legiat, però recordo que em va fer il·lusió i que conscientment o inconscientment.

Tenia molt clar que havia d’associar-me al meu col·lectiu.

Ara bé, la veritat és que en la meva primera etapa professional no vaig visar projectes i no vaig fer ús dels serveis del COEIC però, en fi, tampoc em vaig qüestionar el fet d’estar col·legiat.

No va ser fins al cap d’uns anys, quan em vaig incorporar a la meva actual empresa, Ardanuy Ingeniería, SA, que vaig començar a visar i conseqüentment a fer-se indispensable la necessitat d’estar col·legiat. Ara bé, realment ha estat aquests darrers anys quan se m’han obert els ulls i he adquirit consciència plena de la importància del Col·legi i d’estar col·legiat. Curiosament ha coincidit amb un període de desregulació dels projectes i de la no-necessitat de visar però, per contra, ara és quan més valor li dono al Col·legi i a l’Associació.

Tot plegat no és casual i ha anat lligat al procés d’internacionalització d’Ardanuy. En cinc anys hem passat d’un 20% de vendes internacionals al 93% actual, i aquest any superarem el rècord històric de vendes. Un punt essencial per assolir aquesta fita ha estat el fet que pràcticament tot el col·lectiu d’enginyers de l’empresa està col·legiat. Cal tenir en compte que en molts països només entenen com a “experiència professional” els anys en què hom està col·legiat i que a un llicenciat “simplement” li donen l’estatus de persona amb estudis en Enginyeria. Com a conseqüència d’això, en molts concursos internacionals no sol·liciten quan vas acabar la carrera sinó els anys de col·legiat.

La col·laboració dels respectius col·legis ha estat fonamental per acreditar l’experiència dels nostres professionals i guanyar concursos internacionals.

Personalment, el fet d’estar col·legiatm’ha permès assolir el repte de ser Professional Engineer als Estats Units, Chartered Engineer al Regne Unit i en vies d’aconseguir-ho al Canadà. Val a dir que l’experiència ha estat doblement enriquidora ja que, en paral·lel, he après el funcionament d’aquestes associacions professionals i el valor que tenen. Tot plegat m’ha conscienciat encara més que tots els enginyers hem de donar suport al nostre Col·legi pel nostre bé i per tal que no es desvirtuï la nostra professió i el valor de ser enginyer. En els països que indicava, es considera inconcebible exercir l’enginyeria sense llicència. De la mateixa manera que la nostra societat té molt assumit que els metges han d’estar col·legiats per exercir la medicina, els enginyers hauríem de lluitar perquè la soci- etat valori el paper que exercim. La millor manera de fer-ho és estar tots units sota el sostre del Col·legi.

Finalment, voldria remarcar que sóc de l’opinió que hem de canviar el xip i mirar d’ampliar la visió. D’entrada, hem d’assumir que el nostre mercat és, com a mínim, Europa. Si fixem aquest com a objectiu ens adonem que, per exemple, les possibles lluites de competències entre els diferents col·legis passa a ser secundari. El que hem de fer és estar tots plegats més units que mai i defensar de manera conjunta:

• El reconeixement dels nostres estudis d’enginyers (industrials, camins, tele- comunicacions...), independentment del Pla d’Estudis, a tot Europa. Que el Pla Bolonya no ens deixi despenjats. Actualment hi ha molts títols, i a més els màsters, i si no ens posicionem po- dem quedar en inferioritat respecte a altres països.
• Que la professionalitat dels nostres enginyers col·legiats sigui altament reconeguda i valorada.
• La complicitat dels nostres representants polítics perquè defensin el nostre paper a Europa.
• Etc. 

BERNAT AMADAS I SIMON

Enginyer industrial col·legiat

núm. 10873