La possibilitat de treballar amb els nanosatèl·lits, molt més econòmics que els equips convencionals, ha propiciat la creació d'empreses dedicades a tot aquest sector, tradicionalment monopolitzat per grans companyies i agències espacials estatals. És la democratització de l'espai que s'ha passat a anomenar 'NewSpace'. Ja sigui pels emprenedors que hi han estat en el moment adequat, per l'esforç de laboratoris i centres de recerca, o per l'impuls que ara hi donen institucions com la Generalitat, amb una estratègia concreta per situar el país en aquest nou món, Catalunya comença a fer-s'hi un lloc, tant des del punt de vista de recerca com empresarial.
La jornada NewSpace Today, organitzada pel grup de treball d'Aeronàutica i Espai de la Comissió de Mobilitat d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha reunit Mònica Roca, Adrià Argemí, Rafel Jordà, Manuel Martínez i Adriano Camps, cinc exponents de diferents àmbits que han fet una radiografia actual del sector. Tots han coincidit en reconèixer que el moment per entrar al món de l'espai és ara i que és ''ple d'oportunitats''. El llançament, aquest dissabte, del primer nanosatèl·lit del Govern, batejat amb el nom d''Enxaneta, n'és una mostra.
Precisament, el fundador de l'empresa que hi ha al darrera d'aquest nanosatèl·lit, Rafael Jordà, ha participat a la jornada i ha explicat que Open Cosmos es dedica a dissenyar, fabricar i operar satèl·lits que proporcionin dades globals per resoldre els ''grans reptes'' de la Terra, com poden ser la desforestació, el canvi climàtic, l'urbanisme... Jordà defensa que per trobar solucions als reptes globals, en un 30 % dels casos les accions passen per la tecnologia espacial i per això, creu que hi ha una ''responsabilitat'' en el sector.
El llançament del seu primer satèl·lit el 2017 els va obrir portes a clients importants com l'ESA i des d'aleshores, no han parat i, sense anar més lluny, han duplicat plantilla.
Per això, Jordà recomana ''atrevir-se a començar'' i reconeix que ''ara és el millor moment d'emprendre en el sector espacial''. Ara, des d'Open Cosmos estan treballant actualment en un consorci d'empreses per llançar 30 satèl·lits d'observació terrestre i aconseguir així un ''projecte tractor'' que sigui capaç de proporcionar dades per monitoritzar el desenvolupament d'infraestructures, la transició verda o la digitalització de molts serveis que s'han de donar tant a nivell públic com privat.
Una altra companyia catalana que es dedica a l'ús de satèl·lits és IsardSAT, de l'enginyera en Telecomunicacions Mònica Roca, actual presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. Roca, que explica que ja va entrar al sector quan era 'oldspace', té una trajectòria rellevant en observació de la Terra. Durant el temporal Gloria, per exemple, van treballar per monitoritzar l'onatge i la velocitat del vent sobre l'aigua. També estan estudiant l'altura de llacs i rius a nivell global, unes dades ''molt interessants'' per la comunitat científica.
Però per Roca, el salt entre aquest sistema i el 'NewSpace' també implica millorar en transferència de coneixement, és a dir ''passar de la ciència a les aplicacions''. Per això, han creat una nova marca Lobelia Earth per intentar ''fer de pont'' entre el que considera ''un forat'' entre la ciència i els serveis i les operacions climàtiques. La nova empresa processa dades multiplataforma per generar productes climàtics per a clients molt heterogenis. Posa d'exemple les estimacions de la qualitat de l'aire a diferents ciutats com ara Barcelona, però també altres capitals europees. Dades com les que extreuen dels satèl·lits poden ajudar, per exemple, a dissenyar la millor ruta en bicicleta per a un ciclista.
El paper dels llançadors
Però no tot són satèl·lits i nanosatèl·lits. El sector que s'ha revolucionat amb els CubeSat també requereix de llançadors com els que fabrica Pangea Aerospace. El seu fundador, Adrià Argemí, explica que han volgut posar ''el seu gra de sorra'' a la propulsió espacial. I ho fan, actualment, amb l'Aerospike, un microcoet amb un motor imprès completament en 3D. La fabricació additiva, explica Argemí, és més eficient, més verda, més econòmica, més compacta i més adaptable, i, el més important, és reutilitzable. Estan treballant en un sistema propi que els permeti recuperar el coet, o una part, mitjançant tecnologia dron. A més, Pangea Aerospace lidera el projecte europeu RRTB, en aquesta línia.
Aquest estiu provaran el primer demostrador amb un motor de dues peces, el mateix que sense 3D podien ser desenes o centenars. I és que, a més, amb el 3D són més ràpids perquè els facilita les iteracions. Per això, creu que aquest serà un dels motors ''del futur''.
Laboratoris universitaris, la clau
Les empreses que han fet emergir el 'Newspace' es nodreixen, en bona part, del coneixement que generen els centres de recerca i els laboratoris de les universitats com ara el Massachusetts Institute of Technology on enginyers, com Manuel Martínez, estudien i investiguen com millorar aspectes de propulsió, la micropropulsió, les llançadores, els coets elèctrics o els coets químics.
Tot i que a Catalunya encara s'està lluny en aquest aspecte, la perseverança de figures com Adriano Camps - que ara dirigeix el grup- han permès la persistència del NanoSat Lab, de la Universitat Politècnica de Catalunya, que el 2017 va llançar el seu primer CubeSat i enguany en llançaran 690, després de 13 anys de treballar amb aquesta tecnologia. Ara, formen part de la missió FSSCat, del programa Copernicus, que en només tres mesos han aconseguit resultats científics d'aspectes com l'evolució de la humitat i el gruix del gel al planeta. Tot ha estat possible, destaca Camps, gràcies al ''dream team'' d'estudiants que s'hi impliquen. Malauradament, diu Camps, molts marxen perquè els és difícil trobar feina a Catalunya, tot i que reconeix que alguns –pocs- han muntat les seves spin-offs. La col·laboració entre professionals de diferents disciplines i el treball en equip, són clau, segons Camps.
