L’encertada frase del nou rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo, en el discurs de presa de possessió “saber llengües ens enriqueix però la llengua pròpia ens defineix” m’ha fet pensar que val la pena deixar constància d’una iniciativa que va néixer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona i que ha sobreviscut fins els nostres dies. Es tracta de la Fundació Torrens-Ibern.
En una assemblea que tingué lloc el 7 d’abril de 1975 els professors no numeraris (PNN) decidiren proposar a la Junta de l’Escola promoure una fundació per a l’estudi de la terminologia tècnica i científica catalana a la que posarien el nom de Joaquim Torrens-Ibern, catedràtic de l’Escola, gran persona, que havia mort recentment i que entre altres iniciatives fou qui presentà la proposta de col·laboració de l’Escola amb el Congrés de Cultura Catalana. La Fundació es constituí el 20 de juny d 1978. Els Enginyers vàrem contribuir amb quantitats importants al capital inicial.
Amb el temps i amb la creació d’entitats oficials (TERMCAT, serveis de llengües i terminologia a les universitats...) la Fundació ha anat adaptant-se a una funció d’impuls i de complementarietat. Ha editat vocabularis bàsics, ha participat intensament en el projecte Scriptorium amb l’Institut d’Estudis Catalans editant un bon nombre de manuals de nivell universitari en llengua catalana amb especial cura per la nova terminologia, ha traduït normes ISO bàsiques impulsant una col·laboració del TERMCAT amb AENOR, ha donat suport i finançat l’edició en xarxa dels diccionaris de Física i de Química del TERMCAT, ha editat en xarxa el manual “Data and Computer Communications” de Williams Stallings, ha creat els premis Joaquim Torrens-Ibern i Enric Freixa - primer president de la Fundació-, ha organitzat sessions de diàleg sobre terminologia...
Tot s’ha fet amb donacions puntuals d’algunes entitats bancàries i de manera més continuada de la UPC i de col·legis professionals, de La Caixa i de Caixa d’Enginyers. La crisi provocada per la bombolla immobiliària i el canvi en el règim d’ingressos dels col·legis que contribuïen ha fet que la Fundació hagi deixat de rebre cap ajuda i per això el Patronat va decidir que es podia dedicar el romanent econòmic a un darrer projecte que tingués sentit i que pogués ser traspassat a una entitat amb futur. Així ha nascut Viquiterm.
El predomini de l’anglès com a idioma generalitzat en l’àmbit científic i tècnic i l’alt ritme de desenvolupament tecnològic i científic representen tot un repte perquè la terminologia emergent que hi va associada pugui ser assumida satisfactòriament pel conjunt de la comunitat catalanoparlant. Altrament s’empobreix l’idioma. Tot i l’excel·lent feina i rigor de les societats cientificotècniques i dels centres de terminologia, els ritmes i procediments que han de seguir no s’adeqüen a la immediatesa que requereix la comunicació actual que demana adoptar solucions ràpides encara que siguin temporals i subjectes a l’avaluació definitiva dels òrgans reglamentaris. Es va decidir desenvolupar un fòrum àgil i rigorós on es puguin suggerir traduccions a termes nous amb caràcter provisional a l’espera de que les autoritats en la matèria, TERMCAT i IEC, donin l’accepció definitiva. S’ha traduït al català la plataforma “Concourse” i amb la col·laboració d’Amical Viquipedia s’ha posat en servei Viquiterm. La idea inicial era que el fòrum fos obert però l’experiència ha demostrat que en una primera etapa és preferible per a grups tancats que treballen en un projecte concret on un coordinador convida a participar deixant per una segona etapa l’obertura total.
Amb el traspàs a Scaterm, entitat que depèn de l’IEC, d’aquest fòrum la Fundació Torrens-Ibern donarà per acabada la seva vida amb l’orgull, compartit amb l’Escola i els Col·legis d’Enginyeria, d’haver col·laborat molt positivament a l’enriquiment de la nostra llengua.
