Situat al número 39 de la Via Laietana, aquest 2022 l’edifici social de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha fet 100 anys. Obra de l’arquitecte Antoni Ferrater, el procés d’erecció de l’edifici va ser llarg: es va començar a considerar el 1910, es va posar la primera pedra el 1922 i es va acabar de pagar el 1969, quan l’Associació, que havia passat per diferents seus, es va convertir en propietària absoluta.
Des d’aquestes parets s’ha treballat per defensar la professió enginyera, instruir membres i públic en general en temes industrials i resoldre les consultes de l’administració en els àmbits de l’enginyeria. Ferrater va presentar l’avantprojecte el 1921 mentre els responsables de l’entitat buscaven finançament per fer possible que el 6 de juny de 1922, el rei Alfons XIII inaugurés les obres en aquest emblemàtic espai de la Via Laietana.
La història
El 4 de setembre del 1850 es va crear la carrera d’Enginyera Industrial a l’estat espanyol i només un any més tard ja va néixer la Escuela Industrial Barcelonesa, l’actual ETSEIB. Els problemes que els van sorgir com a professionals van donar lloc a la primera Associació d’Enginyers Industrials a Madrid. Era el 1861. Dos anys més tard, el 1863, un grup d’enginyers industrials de Catalunya, animat per Antonio Mestres, Luis Justo Villanueva i Ramón Altayó es van plantejar els objectius del que ara és l’Associació d’Enginyers Industrial. El mateix any es va fundar doncs, l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (AEIB) que, malgrat dissoldre’s poc temps després, es va refundar anys més tard i ha funcionat ininterrompudament fins l’actualitat.
L’Associació va començar a caminar amb la seu a l’Escola d’Enginyers Industrials, situada a l’exconvent de Sant Sebastià. Ja el 1864 va tenir una seu independent amb el lloguer, per 8 duros al mes del tercer pis del número 6 del carrer Escudillers, entre Rauric i la plaça de Sant Francesc, a la dreta de la Rambla. Però no va ser el local de l’Associació durant massa temps ja que els següents anys van anar canviant de seu. No va ser fins la refundació, el 1872, que la junta general va començar a treballar amb el repte de tenir un local el propietat. Un local que el 2022 ha fet 100 anys.
Així ho explica l’enginyer industrial Guillermo Lusa, en la publicació ‘Cent anys del nostre edifici social (1922-2022)’ que ha editat Enginyers Industrials de Catalunya en motiu d’aquest aniversari i com a reconeixement a un “personatge coral”, segons assenyala la Comissió que proposa els homenatges a ‘Enginyers il·lustres’. Lusa, que ha dedicat bona part de la seva trajectòria a estudiar la història de la tècnica i l’ETSEIB, recull tota la informació sobre els passos que va fer la junta directiva. De fet, amb Josep Serrat i Bonastre de president, el 4 de febrer de 1910 la Junta Directiva decideix estudiar la possibilitat de tenir un edifici propi. I així arrenca un procés que acaba amb l’adquisició del solar de Via Laietana, amb la creació d’una comissió que pren les decisions definitives, el 1919, entre les quals decisions de finançament i d’augment de quotes per als membres de l’Associació, per poder tirar endavant la construcció. Les obres van començar el mateix any, al mes de juny, amb una visita del rei Alfons XIII. Arribar a lluir l’edifici social però, no va ser fàcil. D’una banda, pels problemes de finançament que van ser recurrents, i de l’altra, per la mort de Ramoneda, ànima del projecte.
Finalment, tal com consta a la revista ‘Técnica’ de l’octubre de 1925, l’Associació començava a treballar a la nova seu. L’edifici va ser totalment propietat de l’Associació des de 1969.
L’edifici i l’arquitecte
La construcció de l’edifici d’Enginyers Industrials de Catalunya no va ser aliena als canvis de la ciutat del tombant de segle. Amb unes arques municipals buides per la reforma de l’Eixample, la reforma de la Via Laietana, que Cerdà havia projectat com a prolongació del carrer Pau Claris per unir l’Eixample amb el port i el mar, no es va poder gestar fins el 1901. Tot i això, es va aprovar un projecte lluny de la visió inicial de Cerdà. Es va desenvolupar doncs, una gran avinguda de 900 metres de llargària i 80 metres d’ample on la seu social dels enginyers industrials hi té un lloc predominant.
Antoni Ferrater va treballar per l’edifici entre el 1921 i el 1926. Nascut el 1890 i graduat en arquitectura l’any 1918, va fer les seves primeres obres a Sitges. Als anys 20 va rebre l’encàrrec per projectar aquest edifici que considerava que el solar on s’emplaçava “era molt apropiat per a l’ús al que havia d’anar destinat”. És un edifici d’estil neoclàssic amb cert caràcter monumental. Per construir-se es van fer servir els materials habituals de la constricció de l’època, amb un sòcol de pedra de Montjuïc combinada amb pedra de Novelda i estucat imitant pedra natural en les plantes superiors. Destaca per la geometria triangular entre dos carrers i la forma pentagonal irregular que li dona un gran desenvolupament de façana de 77 metres en proporció a la seva superfície de 650 metres quadrats. Això li permet col·locar totes les estances d’oficines en condicions immillorables de ventilació, llum i vistes als carrers. Un mirador extraordinari.
