La decidida adopció de l’enllumenat elèctric als tallers de la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona el setembre de 1875, i a la fàbrica Batlló el febrer de 1876, va representar deixar enrere les proves que des de feia un any s’efectuaven a la ciutat comtal.
Superar l’enllumenat que proporcionaven els llums de gas va ser el factor decisiu per encetar l’era elèctrica.
Com ha passat amb altres innovacions, alguns països europeus ens portaven avantatge, però no vam quedar massa endarrerits. Després d’uns anys d’anar posant instal·lacions elèctriques particulars, com les dues esmentades, els Dalmau (pare i fill) es van decidir, l’abril de 1881, a organitzar la primera empresa de producció i distribució d’energia elèctrica espanyola.
La Sociedad Española de Electricidad que distribuí electricitat a Barcelona, fou la novena del món, després de les que hi havia a Berlín, Londres, Sant Petersburg, Nova York, Brussel·les, Amsterdam, San Francisco i Chicago.
Perquè, com es va exposar el passat mes de maig al Simposi 150 anys d'electricitat a Catalunya, organitzat a l’ETSEIB que commemorava aquesta efemèride, a Catalunya hi havia un bon coneixement de l’electricitat amb personatges com: Francisco de Paula Rojas, Narcís Xifra i altres. La base l’havia posat l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, que funcionava ininterrompudament des de 1851.
La Sociedad Española de Electricidad va fer servir la forma industrial, de produir electricitat a l’engròs i distribuir-la a la menuda, talment com estava fent Edison a Nova York, proporcionant resultats força exitosos. No calia preocupar-se de la producció, només calia tenir a disposició una línia elèctrica on connectar-se. Una forma, que avui, salvant els anys transcorreguts i les innovacions tècniques, encara utilitzem.
Durant el primer període es feia servir el carbó. A partir de la dècada dels anys 1910 es va emprar abastament l’energia hidroelèctrica, fins que el constant creixement de la demanda va necessitar acudir de nou, en els anys 1960, als combustibles fòssils, i entrats en els anys 1970 també usant l’energia nuclear.
Els generadors d’electricitat, elements clau del sistema, van evolucionar tècnicament baix els mateixos principis fonamentals, però canviant de company de viatge: de la màquina de vapor van passar a la turbina hidràulica, per continuar amb la turbina de vapor i la turbina de gas.
"I hem encetat, així, una transició energètica, que, cal dir-ho, a Catalunya no avança com caldria"
Darrerament, les exigències de preservació del medi ambient han portat a utilitzar mètodes directes de captació solar i del vent, i estem reduint l’ús dels combustibles fòssils, també fruit de l’actuació del sol i la tectònica terrestre. I hem encetat, així, una transició energètica, que, cal dir-ho, a Catalunya no avança com caldria.
L’estructura del sistema elèctric, que connecta la producció amb el consum, es va començar a fer notar en la dècada dels anys 1910, i es va anar consolidant amb el desenvolupament de la tecnologia d'interruptors, descarregadors de sobretensió, i la capacitat d’aïllament dels transformadors, suportant, a poc a poc, tensions més elevades (fins als 400 kV a Catalunya).
I dins el transport, les interconnexions entre diferents sistemes nacionals, concretades a Europa a partir de l’any 1951, s’han anat qualificant d’imprescindibles per mantenir una sòlida estabilitat de tensions dins la UE, enfront de disturbis elèctrics. Una de les darreres interconnexions, després d’anys (dècades es pot dir) d’intentar construir el projecte més idoni de connexió entre la xarxa francesa i la peninsular, s’ha establert en corrent continu entre l’Empordà i el Rosselló. Connexió que no és tan idònia com havia de ser, perquè no ajuda a l’equilibri síncron, però sí que serveix per transvasar energia.
I en aquests últims anys, la generació distribuïda està modificant el balanç de potència i els fluxos de corrent amb què s’havia dissenyat la xarxa. El repte és gestionar-ho bé per evitar fluctuacions de les constants elèctriques que cal mantenir: tensió i freqüència.
El que no ha canviat i encara sustenta tot el sistema elèctric són les lleis d’Ohm (1827), Joule (1840) i Kirchhoff (1845), i els teoremes de Thevenin (1883) o de Norton (1926). Malgrat que siguin els moderns sistemes de càlcul numèric, els que avaluen l'optimització del sistema i les millors connexions de funcionament de la xarxa elèctrica.
