3 avenços clau en la mobilitat ferroviària a Catalunya
La mobilitat ferroviària ha esdevingut un element clau en l’estratègia de desenvolupament sostenible i la connectivitat de les regions. En el context actual, marcat per l’augment de la població urbana i la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el transport ferroviari emergeix com una solució eficient. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha implementat una sèrie de projectes estratègics per transformar el sistema de transport ferroviari, amb l’objectiu d’impulsar una mobilitat més sostenible i adaptada a les necessitats actuals del territori. Entre les actuacions més destacades hi ha el traspàs de la gestió de la línia R1 de Rodalies, el perllongament de la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el desenvolupament del nou tramvia al Camp de Tarragona. Aquestes iniciatives no només es troben millorant la connectivitat del territori, sinó que també promouen un ús més racional i ecològic del transport públic.

El traspàs de la línia R1 de Rodalies: un pas decisiu
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat sol·licitar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana l’exclusió del tram de la línia R1 de Rodalies, comprès entre la Bifurcació Sagrera i Maçanet-Massanes, del Catàleg de la Xarxa Ferroviària d’Interès General. Aquest pas marca l’inici formal del procés per transferir la titularitat d’aquest tram a la Generalitat, un moviment clau que permetrà augmentar l’autonomia de Catalunya en la gestió de la seva infraestructura ferroviària.
El tram, que actualment opera serveis ferroviaris amb origen i destinació dins de Catalunya, compleix amb els requisits establerts per la Llei ferroviària per ser considerat competència autonòmica. Per tant, la Generalitat ha justificat la seva sol·licitud basant-se en la seva competència exclusiva sobre aquest tram, ja que no té connexió directa amb la xarxa estatal.
El Departament de Territori ja està treballant en les accions administratives necessàries per formalitzar aquesta transferència. A més, en un context de necessitat d'inversió en infraestructures, la Generalitat també tindrà el control dels fons destinats a millorar aquestes infraestructures, un aspecte clau per a la seva modernització.
El tram que la Generalitat vol assumir, que abasta 73 quilòmetres de via, 22 estacions i altres elements clau com 8 túnels i 12 passos a nivell, és utilitzat exclusivament per trens de Rodalies i Regionals. Així, quan s’efectuï el traspàs, la Generalitat podrà realitzar actuacions directes en la infraestructura, com la millora de les vies, l'actualització de les catenàries, o la reforma de les estacions. Aquesta capacitat de decisió directa implica una major agilitat en la implementació de millores, un aspecte clau per millorar l'eficiència del sistema ferroviari i la qualitat del servei. Amb una mitjana de 130.000 passatgers diaris, la línia R1, que connecta el Barcelonès Nord amb el Maresme, és una de les més utilitzades a Catalunya.
El perllongament de la línia L8: connectivitat metropolitana millorada
D'altra banda, les obres per perllongar la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) continuen avançant segons el calendari previst. Aquest projecte inclou un nou túnel de quatre quilòmetres, la construcció de tres noves estacions, Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia, i la remodelació de dues existents, Plaça Espanya i Gràcia.
Amb una inversió total de 525 milions d’euros, el projecte consolidarà la connectivitat entre les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, millorant la intermodalitat i reduint el temps de viatge per a milions d’usuaris, amb un estalvi de 4,62 minuts per persona.
El perllongament de la línia L8 representarà una transformació significativa en el sistema de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta ampliació, que preveu atendre 19 milions de viatgers anuals, dels quals 14,5 milions seran nous usuaris, augmentarà notablement la connectivitat i la cobertura ferroviària. Aquest creixement no només millorarà el servei per als usuaris actuals, sinó que també facilitarà l’accés a una àmplia xarxa de transports, amb enllaços directes a altres mitjans com el Metro, l’autobús i el tramvia.
Les noves estacions de l'L8, com les de l'Hospital Clínic i la plaça d’Espanya, seran punts neuràlgics de la ciutat i oferiran un servei a una demanda prevista de 53.000 viatgers per dia i sentit. A més, amb l'augment de la demanda, la línia Llobregat-Anoia incrementarà les freqüències de pas dels trens i ampliarà el nombre de places disponibles, garantint que la infraestructura estigui a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El projecte té previst finalitzar les obres el juny de 2030, consolidant una Barcelona més connectada i accessible a través del transport públic.
El tramvia del Camp de Tarragona: connexió sostenible per a la regió
Per últim, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha fet un nou pas en el desplegament del sistema tramviari del Camp de Tarragona amb la licitació de la construcció, el subministrament i el manteniment de set tramvies elèctrics per a la circulació del servei entre Cambrils i Vila-seca. Aquest sistema de transport, que representa una aposta per una mobilitat més sostenible i eficient, farà possible la creació d'una xarxa tramviària que connectarà els principals nuclis urbans del Camp de Tarragona, com Reus i Tarragona, mitjançant una xarxa de 46 quilòmetres i 47 estacions, amb l'objectiu de cobrir àrees d'alt interès com hospitals, universitats, àrees turístiques i industrials.
En la seva primera fase, el projecte cobrirà un traçat de 14 quilòmetres que connectarà Cambrils i Vila-seca, amb un total de 14 parades, tres de les quals es configuraran com a intercanviadors amb les estacions ferroviàries d’Adif de Cambrils Nord, Salou-Port Aventura i Vila-seca. Aquest tram estarà dissenyat per minimitzar l’impacte ambiental, amb una combinació de traçat amb catenària i trams sense catenària on els tramvies circularan gràcies a un sistema d’emmagatzematge d’energia per bateries.
Els tramvies, amb una longitud màxima de 40 metres i una capacitat mínima de 210 persones, seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i estaran dissenyats per oferir espais multifuncionals per a bicicletes i cotxets. Amb una inversió inicial de 60,5 milions d’euros, es preveu que la primera fase del projecte estigui completada en un termini de 33 mesos, amb el trànsit de tramvies previst per a finals del 2026.
La licitació inclou el subministrament i manteniment dels tramvies durant un període de 15 anys. Així mateix, el projecte ja ha avançat en la definició d’altres components importants, com la redacció del projecte constructiu del Centre Operatiu del Tramvia, que estarà ubicat a Vila-Seca i acollirà el taller, els cotxes i el centre de control. Aquest centre serà essencial per al manteniment continu de la nova línia tramviària, assegurant el bon funcionament del sistema a llarg termini.