La indústria només pot cobrir el 42% de les vacants amb el talent format cada any a Catalunya

De 26.000 vacants professionals que registra la indústria catalana cada any, el sistema educatiu només en forma 11.000. És a dir, el 58% de les vacants industrials no es poden cobrir, i això suposa que les empreses o han de buscar el talent a l’exterior o deixen passar oportunitats de competitivitat. Aquesta és una de les conclusions que aporta el primer Informe de Talent Industrial, impulsat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Fundació per la Indústria i FemCat amb la col·laboració de KMPG.

La bretxa més gran s’estén entre els perfils més tècnics i operatius, que són altament qualificats i especialitzats, però també en perfils que igualment rellevants, com són els de gestió i comercial o innovació. La demanda s’ha fet més complexa els darrers anys, també, a causa de la irrupció de noves tecnologies, i les empreses pateixen els resultats d’una oferta educativa “àmplia i diversa, però insuficient”. Així ho ha explicat Víctor Masana, de KPMG, que ha destacat que d’una oferta de 610 programes educatius focalitzats a Barcelona, el gruix és d’FP, però només un 1% respon a la modalitat dual, tan valorada a les empreses. El desequilibri de l’oferta també es veu reflectit en aquesta oferta i en la cobertura de vacants. De fet, per exemple, a Girona, tres de cada quatre vacants industrials queden sense resposta local.

En l’informe s’assenyala que les empreses tenen dificultats per atraure el talent i que, alhora, aquest talent té mancances en competències soft, com ara els idiomes. De fet, el 40% de les empreses consideren que la formació actual no s’adapta a les seves necessitats, ni en especialització ni en competències transversals.  Alhora, es detecta que el sector industrial genera una percepció negativa. “No està de moda i és un dels motors principals de la nostra economia”, ha afegit Masana, que ha alertat que si no s’actua “la bretxa es pot incrementar de manera significativa i afectar més la competitivitat de les empreses”.

Deu  mesures per reverir la situació

L’informe és també una crida a l’acció per revertir la situació, i per això es proposen deu accions concretes:

1. Situar la indústria al centre del projecte de país, com a sector clau per a la prosperitat, la innovació i l’autonomia econòmica, i, per tant, cal reconèixer el seu valor.

2. Excel·lir en tota la cadena formativa del talent industrial, des de l’FP fins a l’enginyeria tècnica, l’enginyeria i els màsters d’especialització. Relacionat amb aquest aspecte.

3. Reforçar el paper transformador dels màsters i l’especialització avançada, actualment “crític”, que són essencials per garantir el lideratge tecnològic de la indústria catalana.

4. Integrar estructuralment la indústria en la formació del talent. Les empreses han de ser agents actius en la formació del talent. Cal ampliar la formació dual, reforçar les pràctiques de qualitat i impulsar programes de col·laboració estables entre empreses, universitats i centres de formació professional.

5. Orientar el sistema educatiu cap a les necessitats del sistema productiu.

6. Planificar l’oferta formativa a partir de la demanda real.

7. Revaloritzar socialment la indústria i dels seus professionals. La seva aportació al progrés de tothom és molt clara, però no sempre va acompanyada del prestigi social que mereix, sovint per culpa de percepcions antiquades que cal deixar enrere.

8. Impulsar desacomplexadament les vocacions industrials des de les primeres etapes educatives i despertar en els infants i joves l’interès per la tecnologia i la indústria.

Crida unitària a l’aposta pel talent

L’informe s’ha presentat aquest dimecres en una sessió amb representants de les empreses que han explicat l'abast d'aquest dèficit i representants de les institucions impulsores. En una taula rodona, la directora de la Fundació per la Indústria, Ana Navés, ha defensat el sector com “un dels grans motors de progrés de les societats avançades” i ha alertat que “la indústria només pot créixer si disposa del talent necessari”. Per la seva banda, Muntsa Vilalta, directora de FemCat, ha manifestat que el talent, en la indústria és un repte. “Necessitem gent més preparada, més flexible i més alineada amb els reptes tecnològics i productius”, ha dit Vilalta. El director d’amec, Joan Tristany, ha manifestat que “el talent determina el sostre on podem arribar” i l’ha situat com un repte de país. “SI tenim una indústria forta i per tenir-la necessitem aquest talent, tindrem una Catalunya més industrialitzada que genera progrés”, ha dit Tristany.

Per al seva banda, Pere Homs, director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha demanat entenden el talent “com una cadena completa, des de l’FP fins als màsters, passant pels graus”. “Cal fer entendre als joves que vulguin ser a la part de dalt de la cadena que cal que estudiïn i facin el màster”, ha manifestat Homs. “Us imagineu com seria la nostra societat si tinguéssim aquest 58% que manca?”, ha plantejat Homs.

Per acabar, en la intervenció final, el director general d’Indústria, Xavier Roca, ha reivindicat la indústria com el sector que més llocs de treball estables genera, alhora que permet “arrelar” al territori. “Estem en un bon moment i hem de saber aprofitar l’oportunitat”, ha dit Roca. En aquest sentit, ha defensat la reedició del Pacte Nacional per a la Indústria i ha recordat que inclou 350 MEUR en polítiques de desenvolupament de talent.  “S’han de fer doctorands i cal recerca a les empreses perquè arribi a la indústria”, ha dit Roca, que també ha defensat incidir en la promoció de les vocacions tècniques per lluitar contra aquest dèficit.