Alcem la veu
Doncs això, alcem la veu. La nostra veu és necessària, requerida i esperada. Els enginyers hem de ser capaços d’ocupar els espais de debat que ens són propis. La nostra veu, des del rigor i l’expertesa, contribueix amb missatges treballats , madurs i consistents a un debat públic que sovint està mancat de referents tècnics i racionals. Si no ho fem nosaltres, el nostre espai en quedarà vuit. O encara pitjor, ocupat per altres opcions que sota una aparença d’imparcialitat i independència embolcallada per l’associacionisme de base, acaben defensant opcions apriorístiques, polititzades des de l’activisme i, fins i tot, a vegades un punt dogmàtiques.

La transició hídrica. Durant aquests darrers dos anys 2022 i 2023, he tingut l’oportunitat de participar molt activament en la construcció d’un espai de debat i generació d’idees compartit amb els amics de Camins, Agrònoms i Economistes. Junts hem proposat, debatut i consensuat un posicionament, una visió i un relat sobre la com veiem la transició hídrica a la qual ens enfrontem sense remei, empesos pel creixement demogràfic i el canvi climàtic. Els nostres posicionaments han generat titulars i controvèrsies des del primer dia. Però des del rigor, el treball i el consens hem estat capaços d’oferir un relat consistent a la societat, amb un full de ruta, seriós i ben explicat. No és perfecte, ni inamovible. És la nostra visió, i sobretot és una manera de contribuir al debat públic, identificant els reptes, posant-hi dades i aportant solucions.
Un altre exemple, la moratòria d’incineradores i el pla de tancament. Just abans que assumís el repte de presidir a la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, l’anterior presidenta i amiga, va liderar l’elaboració d’un informe on des del col·legi es justificava i argumentava la impossibilitat de tancar les plantes de valorització energètica de residus. Era un moment en què el Parlament havia aprovat una moratòria a noves plantes d’incineració i s’instava al govern a l’elaboració d’un pla de tancament de les plantes existents. L’informe, va posar sobre la taula, l’argumentació necessària per justificar que això ens obligaria a augmentar la capacitat d’abocadors i que, des d’un punt de vista ambiental, incompliríem la jerarquia del residu i, per tant, la moratòria i tancament de plantes era perjudicial ambientalment, a més d’incomplir amb la directiva europea i els seus objectius. Afortunadament, el pla de tancament, elaborat per l’Agència de Residus, condiciona el tancament de les plantes a aconseguir reduir primer el dipòsit de residus a abocadors.
Una reflexió compartida, que hem debatut en les darreres reunions de Comissió, és que, hem estat situats en un marc mental de defensa. La moratòria, i en general, el rebuig social i la creació de plataformes espontànies per a rebutjar qualsevol projectes que impliqui progrés, ens ha situat als enginyers a posició de defensa. Ens hem conformat amb no tancar les plantes de valorització, això ha estat un èxit. Hem defensat la interconnexió i d’altres mesures i hem entomat l’ara no toca amb esportivitat. Hem continuat pacientment, amb la boca mig petita, argumentant el nostre posicionament sobre molts d’altres reptes que encara el nostre país, amb l’esperança de contribuir al debat i d’ajudar la societat a tenir opinions formades.
Alcem la veu. Així començava l’article, i així l’acabaré. Tampoc és que demani que cridem o que només se’ns escolti a nosaltres. De nou, la nostra visió no és perfecta ni inamovible. Però sí que és fonamentada, treballada i molt racional. Tenim arguments i coneixement, alcem la veu. Alcem-la en el sentit literal però també en el sentit del missatge, que sovint s’ha conformat a defensar allò que estava en risc. Siguem valents, alcem la veu, fem propostes, passem a l’acció. Serà escoltada.
Una reflexió final. Qui em coneix m’haurà sentit dir-ho més d’una vegada. El rigor se’ns suposa. Hem de treballar els arguments perquè siguin consistents i consensuats. Hem de sumar forces, treballar i compartir per tenir una veu més forta que arribi més lluny. Aquesta ha de ser la nostra força. Però els missatges contundents no necessiten justificacions complexes a base de derivades o integrals. Sovint els enginyers ens perdem en les grans demostracions dels acadèmics, i els nostres missatges es perden entre complexes justificacions, no arribant als receptors. Posicionaments clars i consistents explicats de forma planera són, al meu entendre, la fórmula per arribar a més gent i ser útils.