Tenir un edifici propi va suposar, per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) sortir de “locals poc adequats” i submergir-se “a l’aventura de Via Laietana”. L’operació econòmica era “molt arriscada” però l’entitat se’n va sortir “airosa”. Així resumeix l’enginyer industrial i expert en història de l’enginyeria, Guillermo Lusa, la construcció d’un edifici en propietat, a la Via Laietana, per part de l’Associació. El 2022 ha fet 100 anys de la col·locació de la primera pedra i un acte a l’encara seu d’Enginyers Industrials de Catalunya ho ha recordat. Lusa ha explicat tota la història de l’erecció d’aquest projecte i ha mostrat el convenciment que encara hi pot haver més informació. De fet, a Fulls d’Enginyeria ha manifestat que hi ha d’haver una caixa amb material relatiu al dia de la inauguració que encara no he vist. “Em resisteixo a pensar que ningú no va fer cap foto de la construcció de l’edifici”, afegeix.
L’acte d’aquest dilluns va omplir de gom a gom la sala d’actes de l’edifici homenatjat, que ha comptat també amb la conferència de l’arquitecte Carlos Ferrater, nebot de l’arquitecte autor de l’edifici, Antoni Ferrater i Bofill. Ferrater ha fet un recorregut per la història de la Via Laietana i ha destacat la feina que va fer Ferrater i Bofill també amb aquest edifici neoclàssic. “Va ser un gran arquitecte i dibuixant”, assenyala Ferrater.
Un edifici amb ‘mirada de futur’
L’actual presidenta de l’Associació, Maria Salamero Sansalvadó, ha recalcat que l’edifici “emblemàtic” va ser fruit “d’il·lusió, esforços i patiments individuals i col·lectius”. Per Salamero, l’edifici representa la presència dels enginyers i enginyeres a la societat i sobretot des de la perspectiva de l’evolució, la tecnologia i tot el sector industrial. La celebració d’aquest centenari, que coincideix amb els 160 anys de l’Associació, serveix per fer “una mirada al passat per analitzar el que s’ha fet, una aturada al present i una mirada al futur”.
L’expresident Jordi Renom ha aprofitat l’acte per presentar les diferents accions que es faran a partir del juny per commemorar aquesta efemèride. Per la seva banda, el degà del Col·legi, Narcís Armengol, ha manifesta la voluntat que aquestes institucions continuïn sent “vertebradors” de la societat actual i futura. “Pensem que l’enginyeria té un paper absolutament rellevant per donar solucions”, diu Armengol.
Enginyers i Arquitectes
L’acte també ha comptat amb la participació del degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa. Costa ha destacat que la col·laboració entre arquitectes i enginyers “sempre ha funcionat al llarg de la història” i s’ha mostrat convençut que es pot treballar “per construir la ciutat i el país”. En aquest sentit, creu que aquesta intenció encaixa amb el que la Comissió Europea anuncia com a Nova Bauhaus entre “enginyers, arquitectes i artistes. “Hem de treballar per a fer una ciutat i un país més eficient, funcional i maco”, assenyala.
