Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona gràcies a les depuradores

Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació a partir de la dècada dels noranta.

L’estudi, liderat pel professor d’investigació Albert Palanques, ha estat publicat recentment a la revista Science of Total Environment. També són autors del treball els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig (ICM-CSIC), així com Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Contaminants industrials i urbans
La contaminació per metalls pesants en el medi marí s’analitza de forma sistemàtica a diversos països per avaluar-ne l’impacte i prendre les mesures correctores que calgui. Aquests contaminants, principalment d’origen industrial i urbà, van anar incrementant a les aigües de la costa de Barcelona al llarg del segle XX, fins a finals de la dècada dels vuitanta.

En la investigació, s’han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho, s’han pres mostres als mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en d’altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d’aquestes a diferents profunditats han permès obtenir informació de l‘evolució amb perspectiva històrica. Les conclusions han determinat que els nivells màxims de contaminants es van produir entre els anys setanta i vuitanta. A partir dels anys noranta hi ha hagut una davallada dràstica.

Als noranta, canvi de tendència

L’anàlisi de les mostres preses el 1987 posa de manifest concentracions de mercuri fins a 490 vegades superiors a les naturals. En el cas del plom i el cadmi, fins a 40 vegades superiors i 17 vegades en altres metalls com el zinc, el crom i el coure. Contràriament, les mostres de sediment acumulat a partir de la dècada dels noranta, presenten uns nivells màxims de mercuri i cadmi entre 20 i 30 vegades superiors a les naturals; i de zinc, crom, plom i coure entre 5 i 12 vegades superiors.

És a dir, s’ha registrat una reducció molt notable dels nivells de contaminació en els sediments de la zona estudiada a partir de l’última dècada del segle XX, la qual cosa implica que el riu Besòs i els col·lectors de la ciutat transporten molta menys càrrega contaminant cap al mar.

Mesures correctores efectives
Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del Besòs. Actualment, hi ha 24 plantes de tractament d’aigües residuals a la conca del riu, que tracten més de 840.000 metres cúbics d’aigua al dia abans d’abocar-la al mar, segons dades de l’ACA.

A aquesta realitat, cal afegir altres factors que també han incidit positivament en la reducció de la contaminació com ara la restauració  ambiental i la construcció dels aiguamolls del riu Besòs també anys noranta; els canvis urbanístics que van suprimir la indústria pesant al voltant de la costa abans de les Jocs Olímpics del 92, o la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua l’any 2000, que va suposar la incorporació de plans molt rigorosos de monitoratge de l’estat de les aigües i mesures de tractament.