Catalunya s’allunya dels objectius del 2030 malgrat l’augment de generació renovable

El 2022 la demanda elèctrica de Catalunya va ser de 45,36 TWh, un 0,9% més que la del 2021 però encara per sota de la del 2019. S’ha cobert, en un 53,3% dels casos amb energia nuclear, dos punts més que l’any anterior. Amb aquest percentatge, es constata que els reactors nuclears ha aportat nou vegades el que ha aportat la hidràulica – amb un pes molt més baix que altres anys a causa de la sequera-, deu vegades el que han aportat els parcs eòlics i més de 57 cops l’energia solar fotovoltaica. Són dades de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya que ha elaborat, un anys més, un informe sobre la situació i el desplegament de les energies netes al país.

Víctor Cusí, president d’EcolicCat, reconeix que amb aquestes dades, l’energia elèctrica que s’ha generat i consumit a Catalunya ha estat “més bruta, menys autòctona i menys renovable que el 2021”. Aquesta situació es dona malgrat que la generació de renovables ha crescut fins a quatre vegades el que va créixer el 2021 però l’increment queda lluny dels 757 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics terrestres anuals que cal implantar, segons la PROENCAT, cada any d’aquí al 2030.

La tramitació, l’escull i amenaça per les renovables

“Catalunya té més energia fotovoltaica a les teulades que la que s’ha instal·lat en terreny els darrers 20 anys” ha assegurat Helena Badger, delegada territorial de l’Unef. Considera que l’èxit “indubtable” de l’autoconsum contrasta amb “l’escàs” avenç de les grans instal·lacions. La inversió privada en instal·lacions fotovoltaiques arriba el 2022 als 600 MEUR però, en canvi, les ajudes de l’administració poden arribar a trigar dos anys a fer-se efectives.

Segons l’Observatori, des de l’aprovació del DL 16/2019 s’han presentat 172 projectes eòlics per a una potència de 6.686,13 MW i 578 projectes de 8.200,44 MWn de potència fotovoltaica però els parcs que s’han començat a tramitar són molt menors: 799 MW d’eòlica i 600 kW  d’autoconsm i 116, 54 MWn en potència a parcs. Un dels problemes amb que es troben els promotors és la tramitació de la declaració d’impacte ambiental (DIA), que es pot allargar 253 dies. Per això, des de l’Observatori es considera que cal prendre mesures per acabar amb “el coll d’ampolla” que és la tramitació administrativa i proposen solucions com ara incrementar notablement les persones destinades a resoldre els expedients, simplificar els procediments administratius  i implementar mecanismes de suport des de la col·laboració públicoprivada com ara potenciar la declaració autoresponsable en bona part dels projectes i comptar amb el suport d’entitats i organitzacions de perfil tècnic, com els col·legis professionals, per a la tramitació de projectes.

En aquest sentit, l’informe recull que el sector observa un “preocupant refredament” en l’interès dels promotors per fer projectes a Catalunya, tant per la incertesa econòmica i financera com per la percepció de l’administració catalana com a “poc eficient i resolutiva”. “Amb l’autoconsum no es pot resoldre tot”, ha manifestat Cusí, “no podem fer que la ciutadania sigui la responsable de tota la transició energètica”. Per això, insta l’administració a treballar per recuperar l’interès dels promotors en fer parcs de grans dimensions. Badger reconeix que amb el ritme actual “és evident” que no s’arribarà als objectius però defensa que el sector està “preparat” i que cal aprofitar-ho per captar aquest recurs “propi i autòcton” i “fer la transició a Catalunya”.

Les traves per comunitats energètiques

Des de l’Observatori també demanen un marc regulador específic d les comunitats energètiques per tal d’afavorir-ne el desenvolupament. Alhora, denuncien que Endesa imposa procediments i sobre costos a les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu que qualifiquen d’abusius, com ara la necessitat d’un comptador addicional a la instal·lació per compartir l’energia generada, i que també són un impediment per potenciar aquest tipus d’instal·lacions.

Per l’Observatori cal que la verificació del comptador de generació per part de l’empresa distribuïdora no retardi injustificadament l’activació de l’autoconsum col·lectiu, que els coeficients de repartiment siguin modificables almenys mensualment i que es doti la figura del gestor de gestor de l’autoconsum col·lectiu. Pels impulsors de l’Observatori, cal que aquest marc regulatori estableixi, per exemple, avantatges en matèria de càrrecs i peatges i ampliï a 5 km la distància entre la generació i l’autoconsum compartit.

Aprofitar el biometà i al geotèrmia

S’estima que Catalunya té un potencial superior a 14 TWh anuals de biometà però, igual que la biomassa,  encara és una energia poc aprofitada, segons Marc Cortina, del Clúster de la Bioenergia. Es confia que entraran en funcionament 146 MW de biomassa aquest 2023 i 50 més abans del 2025, mentre que s’espera arribar a 250 plantes de biometà l’any 2030 per apropar-se a països europeus com Alemanya, Dinamarca o França.

La geotèrmia, per al seva banda, és la tecnologia tèrmica renovable més eficient per l’estalvi en el consum d’energia que genera i la disminució de les emissions de CO2. Però les instal·lacions del sector públic representen un 14% del total, mentre que el sector privat assumeix la resta. En aquest àmbit, l’Observatori també demana un sistema de tramitació i d’aplicació de taxes més àgil i promoure el seu coneixement entre els ajuntaments ja que menys d’1% de les ordenances ho tenen en compte tot i incloure, per exemple, la promoció de l’autoconsum fotovoltaic.

Per Marc Cortina, del Clúster de la Bioenergia, cal el suport de la societat per tirar endavant aquestes instal·lacions però també “voluntat” de l’administració per resoldre les barreres i agilitzar la tramitació de les plantes. Cortina assegura que el que en alguns països europeus es fa en un o tres anys, a Catalunya pot trigar fins a set.

19.000 vacants al sector de les renovables

El sector, segons les dades de FEGiCAT, xifra el dèficit de professionals necessaris al sector de la instal·lació d’energies renovables a Catalunya en 18.929 persones demandades, principalment a Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona. Per això, creuen que cal fer esforços per configurar una oferta atractiva i competitiva amb uns salaris per sobre de la mitjana. “Cal visibilitzar els futurs professionals com a actors clau de la transició energètica, la descarbonització  la lluita contra el canvi climàtic”, manifesta Cortina. L’informe de l’Observatori també estima que a més dels 19.000 llocs de treball per cobrir, cada any se’n generaran 4.000 més, fins el 2050, cosa que suposa 110.000 nous professionals.