Responsable d’Enginyeria en una asseguradora internacional de riscos nuclears i membre de la junta directiva de Women in Nuclear Espanya, Miriam Diaz forma part d’una nova generació d’enginyeres altament qualificades que combinen coneixement tècnic, visió divulgadora i compromís amb la transició energètica. Amb el debat nuclear altre cop sobre la taula, en aquesta entrevista parla del seu recorregut professional, de la situació del sector a Espanya i del paper que hi tenen les dones.

Com vas arribar al sector de l’energia nuclear? Era una vocació des del principi o una oportunitat que va sorgir pel camí?

Als 18 anys és difícil saber amb certesa a què et vols dedicar. Durant la carrera, em va començar a interessar molt el sector nuclear i vaig decidir fer el màster en Enginyeria Nuclear a la UPC, a Barcelona. Després em vaig especialitzar en cicle de combustible a París. Un cop acabats els estudis, vaig començar a buscar feina i vaig entrar directament al sector.

Quins han estat els moments més significatius de la teva trajectòria professional fins ara?

Decidir estudiar enginyeria nuclear en un context poc favorable a Espanya ja va ser un pas important, perquè molta gent em preguntava si n’estava segura. Després, cada canvi professional ha estat un salt rellevant: vaig passar d’una consultoria a ser instructora d’operació, i ara soc responsable d’Enginyeria i Inspectora de centrals nuclears. Cada etapa ha estat un repte diferent, amb aprenentatges molt valuosos.

A què et dediques actualment? Quines són les teves funcions principals?

Soc responsable d’enginyeria en una asseguradora de riscos nuclears que dona cobertura a centrals d’arreu del món. Inspecciono centrals, reviso la seva operació, faig entrevistes al personal tècnic i comprovo que compleixin la normativa internacional i els criteris de seguretat. Assenyalem tot allò que es pot millorar. Em dedico sobretot a àrees tècniques com ara l’operació o la seguretat nuclear.

A l’Estat espanyol hi ha un calendari de tancament de centrals nuclears entre 2027 i 2035. En quin punt es troba aquest procés i quin impacte pot tenir?

A veure, si es porta a terme el pla de tancament —perquè estem en un moment crucial i no sabem què passarà—, tindrà un impacte significatiu. La primera planta que hauria de tancar en el 2027, ja se li ha concedit una extensió de vida, com a mínim fins al 2030, i la resta no ho sabem encara.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, que es va signar en el seu moment, condiciona el tancament però avui no estem en el punt que preveia aquest pla per poder tancar les set centrals nuclears. És a dir, no tenim emmagatzematge, no podem passar a un sistema 100% renovable perquè no tenim aquesta capacitat. Això s’ha posat de manifest en episodis com l’apagada que va haver-hi el mes d’abril, per exemple.

Quines conseqüències tindria el tancament de les centrals nuclears si no es disposa d’una alternativa consolidada?

Per assolir un sistema lliure d’emissions de CO₂, cal combinar les renovables amb una altra font d’energia que tampoc n’emeti. I, ara com ara, l’única opció disponible que compleix aquest criteri és la nuclear. Ara bé, què passarà si tanquem els set reactors nuclears en funcionament? Doncs que tota aquesta capacitat s’haurà de substituir amb gas, una font que, a banda d’encarir el preu de la llum, genera emissions contaminants. I no només parlem de gasos d’efecte hivernacle, sinó també de l’impacte sobre la qualitat de l’aire. De fet, Espanya ja incompleix actualment diversos límits ambientals, i substituir uns 7.000 megawatts de potència nuclear per gas empitjoraria encara més la situació.

Per contra, si volem reduir la dependència del gas i basar-nos exclusivament en renovables, caldrà una inversió molt important en sistemes d’emmagatzematge, instrumentació i control, perquè si no ens exposem a una xarxa elèctrica molt més inestable.

Quin paper ha de jugar la nuclear en el futur mix energètic?

Ha de ser una energia de base que complementi les renovables. Aquestes són intermitents i, per tant, necessiten una font estable al seu costat. Si no és la nuclear, serà el gas. Però el gas té molts més inconvenients, tant ambientals com econòmics.

Com afecta això al cost de la llum per als consumidors?

El preu es fixa amb la font més cara que entra aquell dia. Quan hi ha solar, la factura baixa. Quan no n’hi ha, entren altres fonts més cares, com el gas, que és molt volàtil i està subjecte a factors geopolítics com el conflicte amb Rússia o la relació amb Algèria. Tampoc es pot emmagatzemar indefinidament i perd qualitat. Tot això fa que, si depenem més del gas, els preus pugin.

El sector nuclear està molt masculinitzat. Com valores la presència actual de dones al sector nuclear a Espanya? Estem avançant cap a una major igualtat?

S’ha avançat molt. Al principi, les centrals ni tan sols tenien vestidors per a dones perquè no estava previst que n’hi hagués. Ara tenim una presència més representativa, tot i que continuem sent minoria. A més, hi ha moltes iniciatives per visibilitzar el talent femení en el sector nuclear, i això està donant fruits. Però encara queda camí per recórrer.

Formes part de Women in Nuclear Espanya. Quina és la seva missió?

WiN Espanya és una associació que forma part de WiN Global i neix amb l’objectiu de donar a conèixer el sector nuclear i visibilitzar el treball dels professionals, especialment de les dones. Des de la comissió de la societat nuclear espanyola, tractem de divulgar el sector nuclear i donar visibilitat al paper de les dones.

Quin és el teu paper dins de Women in Nuclear Espanya?

Fa dos anys que soc a la Junta Directiva. Treballo en dos àmbits: d’una banda, la connexió amb el públic jove, com a vicepresidenta de Joves Nuclears —perquè la majoria de les dones que entren al sector són joves—, i de l’altra, tota la part de branding i màrqueting, que m’apassiona. Ens enfoquem tant en la divulgació com en donar visibilitat al paper de la dona en el sector.

Quin consell donaries a noies que es plantegen estudiar enginyeria o dedicar-se al sector nuclear?

Que ho facin sense por. És un sector apassionant, on es pot desenvolupar una carrera professional molt enriquidora. Mai no m’he trobat en situacions incòmodes per ser dona. A més, hi ha associacions com Joves Nuclears que ofereixen suport i acompanyament des del primer moment.

Quins suports ofereix l’associació de Joves Nuclears?

Des de Joves Nuclears impulsem moltes activitats amb universitats, visites tècniques, xerrades, vídeos divulgatius... Facilitem el networking i la transferència de coneixement entre generacions. És important que les persones que s’ho estan plantejant sàpiguen que tenen una comunitat molt activa que les pot acompanyar des del principi.