Enginyer industrial i especialista en propietat industrial, César Lasanta ha explicat per què les patents, els models d’utilitat, les marques i els dissenys han estat eines clau per protegir la innovació tecnològica. En aquesta entrevista, ha destacat la importància d’anticipar-se a la divulgació, redactar bé les patents i entendre exactament què ha quedat protegit i què no.
Vens de l’enginyeria industrial. Com ha estat aquest camí fins a especialitzar-te en propietat industrial?
Jo soc enginyer industrial i vaig començar treballant a Saragossa en el sector de la distribució de gas, en temes de normalització i implantació de normativa. Després, ja a Barcelona, vaig veure un anunci que demanava un enginyer industrial amb facilitat per escriure i experiència en normativa i relació amb l’administració. No deia que fos per treballar en patents, però vaig provar-ho i així vaig entrar en aquest món.
En sabia molt poc, de patents, però vaig descobrir que és una feina molt gratificant per a un enginyer industrial. Et permet veure moltes tècniques i camps diferents: un dia pots treballar en marcatge per làser i un altre en bastides. Això encaixa molt amb la visió àmplia que tenim els enginyers industrials.
Per què és important que els enginyers i les empreses tecnològiques coneguin bé les eines de propietat industrial?
El tema fonamental és que els enginyers industrials resolem problemes tècnics. I l’única manera de protegir el desenvolupament que es fa és mitjançant les patents.
Crec que, en realitat, els enginyers industrials hauríem de sortir de la carrera amb una bona idea de què són les patents i per a què serveixen. Perquè són l’única manera de protegir aquest desenvolupament. Si no, quan una empresa desenvolupa una nova solució, hi ha molt treball al darrere, però una vegada ja s’ha vist la solució, copiar és molt fàcil. La patent protegeix aquest treball.
En quin moment una empresa ha de començar a pensar a protegir una innovació?
Hi ha un punt molt important: les patents requereixen novetat absoluta. No és un tema comercial, és novetat absoluta. La invenció no ha pogut estar posada a disposició del públic. Per tant, és fonamental protegir la patent abans de la primera divulgació.
Moltes vegades cal començar la protecció abans de tenir el producte totalment industrialitzat o completament finalitzat. Si està clara quina és la solució, ja s’ha de pensar en protegir-la.
Quin és l’error més freqüent que has vist en empreses o equips tècnics quan presenten, comuniquen o comercialitzen una innovació?
El primer error és divulgar abans de protegir. És el primer i el més greu de tots.
Després hi ha un altre tema: no pensar-se bé la patent. La protecció la defineix el mateix sol·licitant, i la defineix amb paraules. Per això és molt important la redacció de la patent, perquè la validesa i l’abast de la protecció depenen fonamentalment de la redacció que s’ha fet.
Entenc que, si una start-up no té recursos, no pot gastar molts diners en patents, però cal tenir cura de la redacció. És un compromís important.
I un tercer error és no saber exactament què està protegit i què no. Hi ha empreses que pensen que tenen protegit un aspecte i, en realitat, n’han protegit un altre de diferent.
Es poden protegir les idees?
Les idees no es poden protegir com a patent. El que ha d’existir és una solució tècnica. No és necessari arribar al producte final, però sí que l’explicació sigui suficient perquè una persona experta en la matèria pugui realitzar la invenció reivindicada.
Com pot saber una empresa quina protecció li convé més?
Crec que ha d’anar a un agent de la propietat industrial, a un advocat o a un patent attorney, perquè hi ha diverses possibilitats.
Si parlem de qüestions tècniques, tenim la patent per protegir una invenció. També hi ha el disseny, que protegeix l’aparença externa. I, com a invenció, es pot triar entre patent o model d’utilitat a Espanya. També s’ha de decidir quin és el primer pas més adient: si convé presentar una patent espanyola, una patent europea… Tot depèn dels condicionants i del context de l’empresa.
Quines són les grans branques de la propietat industrial?
La propietat industrial té tres branques. Les marques són signes distintius que identifiquen l’origen empresarial d’un producte o d’un servei. El disseny protegeix l’aparença externa d’un producte, en sentit ampli. Per exemple, una aplicació també té una aparença: la pantalla. I, finalment, la patent i el model d’utilitat protegeixen una solució tècnica a un problema tècnic.
L’estat de la tècnica és el conjunt de solucions tècniques conegudes. Una nova solució té novetat si no està compresa en l’estat de la tècnica i és inventiva si no és evident a partir d’aquest estat de la tècnica. Aleshores, una invenció patentable és una aportació al conjunt de solucions tècniques conegudes.
Una invenció patentable ha de ser sempre un gran descobriment?
No cal arribar a Mart. Una invenció pot ser simplement una ampliació del conjunt de solucions tècniques a problemes tècnics que existeixen al món.
Una altra manera d’obtenir un resultat pot ser una invenció patentable. Potser no assolim res nou, però ho assolim d’una manera diferent. Si aquesta manera diferent no és evident, pot ser una patent.
No cal que la nova solució tingui avantatges per tots els costats. Una nova solució és una solució diferent, amb característiques diferents de la millor solució coneguda. I això és important perquè moltes vegades la solució actual és un cul-de-sac, no permet fer progressar la tecnologia. En canvi, una solució alternativa, a vegades, sí. El sistema de patents, protegint aquest tipus d’invencions, promou el descobriment de noves vies que poden ajudar a l’avanç de la tecnologia.
Com han influït la digitalització, el programari i la intel·ligència artificial en la manera de protegir les innovacions tecnològiques?
Hi ha dues vessants: d’una banda, el desenvolupament de solucions pròpies de l’enginyeria informàtica, que té les seves regles; de l’altra, empreses que integren la intel·ligència artificial en els seus processos. En aquest segon cas, passa una cosa semblant al que va passar amb la informatització: utilitzar IA de manera genèrica no és protegible, perquè és una idea abstracta o evident.
Ara bé, si la IA està integrada en un procés industrial concret i aquesta adaptació aporta una solució tècnica nova i no evident, sí que es pot protegir. Per tant, no es protegeix el fet d’utilitzar intel·ligència artificial, sinó la manera concreta com s’ha aplicat per transformar o millorar un procés.
El fet d’utilitzar intel·ligència artificial pot fer que una solució no sigui patentable?
Sí. Hi ha aplicacions que no són protegibles perquè són completament evidents. Ja passava abans amb la mera automatització d’un procés manual. Si es fa una màquina que fa exactament el que feia una persona, això no és inventiu.
Per exemple, si traiem l’operari i hi posem un robot amb un braç i una mà que fan exactament el mateix, això no és patentable. Però si canviem el procés productiu perquè estem utilitzant robots, aleshores sí que pot ser patentable. No tant l’automatització, sinó el canvi del procés degut al fet que tenim un nou mitjà per realitzar tasques. Amb la intel·ligència artificial passa una cosa similar.
Quin consell donaries a les pimes o start-ups que volen protegir les seves invencions però tenen recursos limitats?
En realitat, és necessari assessorament. La normativa de patents, disseny i marques és molt específica, i per això cal un especialista. A més, no es pot fer el mateix vestit per a tothom.
Si has desenvolupat una nova solució que no està al mercat, has d’anar a preguntar si es pot protegir. I, en realitat, si hi ha una solució al mercat que és nova i vols saber si la pots reproduir, també has d’anar a un especialista en patents. Potser existeix una protecció, potser es pot fer o potser no es pot fer.
El tema de les patents no és només presentar patents. També pot passar que et trobis amb el propietari d’una patent en el teu dia a dia, perquè fas una cosa i resulta que està protegida.
