Cinc certeses al voltant de l’apagada

Els pròxims dies Red Eléctrica Española i les autoritats pertinents haurien de començar a donar informació per aclarir l’origen de l’apagada general que va tenir lloc dilluns. El president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, considera que en el termini d’una setmana seria convenient que es fessin públiques les informacions per evitar especulacions. “La no informació genera especulacions”, adverteix Pinós, “no podem continuar esperant”.

subscriute

 

Fugir d’aquestes suposicions i aportar el vessant més tècnic és el que ha fet precisament Pinós, així com Josep M. Montagut i Laura Garcia, vicepresidents de la mateixa Comissió, a diverses intervencions als mitjans de comunicació on han defensat idees ja recollides al document ‘Reflexió del sistema elèctric’ publicat el febrer passat i que aquest dimarts s’han reiterat a les ‘Consideracions sobre l’apagada general’.

El sistema elèctric espanyol és sòlid i robust. Lluís Pinós considera que la xarxa d’alta tensió és capaç de transportar l’energia necessària des dels centres de generació als centres de consum. Tot i això, cal modernitzar-se perquè amb la implantació de les energies renovables cal adaptar el sistema a una generació distribuïda amb un nou funcionament. Els riscos, avui, són els mateixos que fa una setmana.

Renovables i descarbonització. La implantació de les renovables és clau per assolir l’objectiu de la descarbonització de l’energia i l’economia. Des del Col·legi d’Enginyers Industrials s’aposta per aquest canvi, però es recalca que cal que s’acompanyi d’infraestructures complementàries (emmagatzematge) que compensin  la intermitència de les renovables. “Les renovables no tenen la seguretat d’una central de cicle combinat”, apunta Pinós, “hem de tenir elements que ens assegurin la potència ferma”.

Maduresa de la fotovoltaica. A Espanya hi ha més de 25 gigawatts instal·lats en plantes fotovoltaiques i, per tant, aquesta és una tecnologia que ja ha anat madurant en el procés de creixement i instal·lació d’aquestes plantes.

Inversions a la xarxa. El Pla Nacional d’Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) preveu el desenvolupament d’instal·lacions de bombeig i emmagatzematge, però fins al moment ni la legislació ni la iniciativa privada ho ha incentivat. “Queda tot al pla”, lamenta Pinós. Laura Garcia, vicepresidenta de la Comissió, afegeix que l’electrificació, com a vector de la descarbonització, es basa en la interconnexió en alta i baixa tensió per facilitar el flux d’energia peninsular i europea. “És el punt clau del funcionalment”, diu Garcia. Per això, també descara que l’electrificació requereix un procés de digitalització de la xarxa que permeti fer-ne un control de consums i gestionar  la generació de manera correcta.

Conseqüències del retard en renovables. Tot i la implantació de la fotovoltaica a l’estat, les renovables encara s’estan desplegant a un ritme lent que posa en risc el sistema amb el tancament de les centrals nuclears establert en el PNIEC en aquest moment. “Si no ens espavilem, ens podem trobar errades d’energia i potència”, alerta Lluís Pinós, “així no és recomanable parar les nuclears quan està previst”. Pinós recalca que des del Col·legi es defensen totes les energies renovables, però plantegen, en el document ‘Reflexió sobre el sector elèctric’, un allargament per evitar riscos.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.