Cinc estudiants denginyeria biomèdica creen una cadira de rodes controlada amb la ment
Albert Martí, Alexandre Triay, Adrià Font, Mar Estarellas i Mark Barna són els protagonistes de "Whee’ll", una interfície cervell-ordinador (Bran-Computer Interface o BCI) per a ús en cadires de rodes de persones amb mobilitat reduïda. Aquest projecte neix d’una iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra que cerca solucions per a persones amb un grau de mobilitat molt complexa i d’aquesta manera, millorar la seva qualitat de vida.
La cadira de rodes està ideada des d’un plantejament mèdic i tècnic. Aquest equip de cinc persones ha utilitzat un casc amb uns elèctrodes que capten els senyals elèctrics del cervell (direccions cap a on es vol moure l’individu). Les senyals s’emmagatzemen i s’envien a l’ordinador mitjançant un convertidor analògic digital (ADC). Els senyals ja són a l’ordinador. Ara es classifiquen per veure quins són els moviments que vol fer la persona a través d’un support vector machines (SVM) amb tècniques de machine learning (aprenentatge automàtic). Aquests procediments d’intel·ligència artificial permeten que les màquines analitzin i reconeguin patrons de comportament i adquireixin estratègies per a la resolució de problemes mitjançant exemples. Després de traduir els senyals i per tant saber quina és la direcció que vol agafar, els transmeten els resultats a un robot SPECS (Syntethic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems), però l’objectiu dels estudiants és substituir-lo per un motor de cadira de rodes.
“La idea va sorgir fa tot just dos mesos a partir d’una assignatura del grau d’enginyeria biomèdica centrada en el disseny de dispositius mèdics”, ens expliquen. “Donat el nostre background i la actual tendència a desenvolupar interficies cervell-ordinador (Brain-Computer Interface), controlar una cadira amb el cervell ens sembla una molt bona opció”, afegeixen.
Sembla que la relació estimul del cervell – funcionament producte té un creixement potencial força important i els creadors de Whe’ll així ho afirmen: “S’han fet estudis amb resultats prometedors, i és un camp que creix i desperta fascinació a mesura que la ciència pren terreny a la ficció tot i que la complexitat i la relativa desconeixença que tenim del cervell humà ens impedeixen fer afirmacions significatives respecte el futur d’aquesta tecnologia”.
Han comptat amb l’ajuda de l’empresa Neuroelectrics Barcelona, que els ha subministrat un sistema d’electroencefalograma per recollir els impulsos elèctrics del cervell. Els estudiants es troben en la fase de construir-ne un nou amb el sistema Arduino. L’altra ajuda ha estat per part de la Universitat, com per exemple la impressora 3D, que ha permès als estudiants imprimir el casc que capta els senyals del cervell.
Ara, els alumnes busquen suport financer per construir un model d’alta fidelitat i de major qualitat amb millors plaques electròniques, menys sorolloses, motors a escala, bateries per aconseguir connexió inalàmbrica. Per aquest motiu, han creat una campanya de crowdfunding on expliquen tot el seu projecte i demanen una ajuda econòmica. Els estudiants comenten que “malgrat en poc més d’una setmana ja hem començat a rebre contribucions, encara falta la majoria del finançament necessari per seguir tirant endevant el projecte”. Són positius i volen complir les expectatives: “Si aconseguim l’objectiu, podem acabar de desenvolupar el prototip en la seva fase final i millorar tant el sistema d’adquisició com el processament de senyals i els corresponents inputs motors”.
Quan els preguntem per la possible comercialització del producte, es mostren humils i realistes i afirmen que “si som capaços de tenir un finançament important darrere, podrem tirar endavant un producte segur i d’alta fidelitat. Serà llavors quan ens plantejarem la comercialització”.
TEXT: REDACCIÓ // FOTOGRAFIA: UPF
