La setmana del 18 de gener de 2026 passarà a la història de l'alta velocitat espanyola pel greu accident ferroviari – el primer accident greu de la xarxa d'alta velocitat des de 1992- i les seves conseqüències. Amb un balanç, encara provisional, de més de quaranta víctimes mortals i més de cent ferits, el descarrilament amb col·lisió de dos combois prop d’Adamuz, a Córdoba ha encès totes les alarmes sobre la seguretat i l’estat de les vies d’aquesta important infraestructura.
Al malaurat desastre s’hi ha sumat l’accident, que s’ha cobrat una víctima mortal – el maquinista en pràctiques– d’un tren de Rodalies a Catalunya, a Gelida, el mateix vespre que la presència d’obstacles a la via va fer descarrilar un altre tren de la mateixa xarxa a Blanes. Un altre xoc, aquest cop a Cartagena, dijous, s’ha sumat a un balanç complicat pel sistema ferroviari espanyol.
Més enllà de les causes de cadascun d’aquests successos, les declaracions dels responsables polítics i empresarials i de les afectacions en la mobilitat de les persones, enginyers i enginyeres experts en aquest tipus d’infraestructures demanen evitar especulacions i centrar-se en la feina dels professionals del sector. Des de Fulls d’enginyeria, hem parlat amb Conchita Pedrós i Manel Villalante, membres del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per trobar els cinc conceptes a tenir presents per afrontar la crisi ferroviària.
1. Complexitat
Tot i que són accidents d’envergadura i conseqüències molt diferents, tant l’accident d’AVE com el de Rodalies són fruit d’una “fatalitat de coincidències”, assenyala Villalante. Villalante i Pedrós coincideixen a assenyalar que, en el cas d’Adamuz, no hi ha una “causa clara” i que tots els indicis són “complexos”. Pedrós recorda que els dos trens d’alta velocitat viatjaven per sota de la velocitat establerta al tram i que havien estat renovats tant els vehicles com la via, per la qual cosa les explicacions són encara més difícils. “Poden haver estat moltes coses petites a la vegada”, diu Pedrós, vocal del Col·legi. En el cas de Gelida, Villalante exemplifica “la fatalitat”, ja que per efecte de les pluges el mur de contenció va cedir en el moment que passava el comboi.
2. Rigor
Villalante defensa la “vàlua professional” dels tècnics que treballen al sector. Assegura que la ciència i l’enginyeria tenen les eines i els instruments per descobrir el motiu i les causes d’aquests incidents, però demana deixar-los treballar per poder-hi arribar. En aquest sentit, recorda que l’anàlisi de materials a l’hora de recollir mostres i l’obertura de les caixes negres donaran les dades necessàries per aclarir els fets, però és un procés que requereix dedicació: “Tots volem saber què ha passat, però caldrà temps”, afegeix la vocal del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
3. Seguretat
Tot i que és comprensible que la suma d’accidents i incidents generi desconfiança entre els usuaris del ferrocarril, Villalante insisteix que és un mitjà de transport molt més segur que els vehicles a motor, “i a molta distància”. L’enginyer recorda que el transport aeri és el que té un índex de seguretat més gran i que el tren ha anat escurçant distàncies els darrers anys tot i que quan hi ha un incident, afecti moltes més persones.
Tanmateix, l’enginyer també apunta que tot i que els darrers anys la tecnologia ha avançat i evolucionat per fer que la intervenció humana sigui mínima en molts casos, “la seguretat absoluta no existeix” i cal tenir-ho en compte. Per la seva banda, Pedrós també envia un missatge de confiança a la població: “La probabilitat que torni a donar-se un accident així és molt baixa, tant, que ho fa pràcticament impossible”.
4. Despolitització
Els enginyers i enginyeres del sector reconeixen que el sistema ferroviari està molt polititzat i que cal tenir una mirada més àmplia i deixar de banda els conflictes polítics, econòmics i laborals per poder intervenir de la manera més objectiva possible els incidents.
5. Solidaritat
La voluntat d’esbrinar la veritat, apostar pel rigor i el coneixement i donar una visió tècnica dels accidents no està renyida amb la solidaritat amb les víctimes, i per això, aquest és el cinquè concepte que destaquen els professionals que se sumen a les mostres de condol que s’han anat donant aquesta setmana amb els familiars de les víctimes.
