Com ha de ser el desconfinament en l'àmbit local?

Després d’un mes de confinament i estat d’alarma, s’ha començat a parlar del desconfinament. Aquest retorna la (nova) normalitat, forçosament progressiu, trenca, des de la perspectiva de la protecció civil, i sobretot en l’àmbit local, amb el que sempre s’havia contemplat com a la rehabilitació posterior als desastres o grans emergències, centrada històricament en els danys materials. Aquest cop no hi ha danys materials, però sí molts malalts, risc de noves infeccions, mesures de protecció a aplicar, i, està clar, danys econòmics. Com s’encara això, des de la protecció civil local?

Deixant de banda el tema econòmic, que  seria un altre àmbit, les pautes a seguir no són cap sorpresa: classificació i priorització dels serveis a proveir per l’administració local, avaluació de l’impacte de la pandèmia en aquests serveis, definició d’objectius per a cada fase del desconfinament, i avaluació de les necessitats internes i requisits o condicionants previs necessaris per assolir aquests objectius.

La classificació i priorització dels serveis, de fet ja té una primera part feta: els serveis essencials, i de suport als serveis essencials, ja són, els que s’han mantingut actius durant el confinament (policia local, protecció civil, subministraments bàsics, gestió de residus, serveis socials...). En aquests casos, caldria veure en quines condicions s’han mantingut, i si aquestes condicions de servei es podrien anar millorant progressivament, tenint en compte també el probable cansament físic i mental de tots els actuants que han seguit treballant durant el confinament, molts d’ells a primera línia. Pel que fa a la resta de serveis, molts dels quals potser s’han mantingut en modalitat de teletreball, caldrà valorar en cada cas de quina plantilla es disposa, tenint en compte personal en quarantena, malalts, o fins i tot defuncions. Aquesta anàlisi de l’operativitat real en plena pandèmia ja constitueix, en sí, l’avaluació de l’impacte de la que parlàvem més amunt.

De cara a establir objectius caldria conèixer per endavant les fases que se seguiran en el desconfinament de la població. En el moment d’escriure aquest article, aquestes fases, que ens vindran donades per estaments superiors, encara no estan clarament definides, per bé que seran similars a l’escalada del confinament, però en sentit invers. Per a cada fase o etapa del desconfinament caldria avaluar els objectius i les funcions principals a desplegar per a cada servei en cada etapa del desconfinament, i si això modifica la prestació de serveis i la necessitat de recursos d’aquell àmbit. És a dir, si cal, per exemple, reobrir o ampliar l’horari d’obertura de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC), en quina fase del desconfinament, i si per fer això necessitem més personal o només reordenar torns.

Caldrà, també, identificar les condicions prèvies necessàries que s’han de complir per poder satisfer aquestes necessitats de cada servei a cada fase, i poder avançar. En el fons, estem parlant de conèixer els elements clau per a la continuïtat dels serveis, però partint d’una situació concreta i amb unes necessitats definides a molt curt termini. Caldrà, a més, diferenciar entre les necessitats i requisits assumibles directament per la mateixa administració local, i les que no, per a els quals es requereix col·laboració externa o permís i recursos d’estaments superiors de l’Administració. Seguint amb l’exemple de l’apartat anterior, pot ser que per reobrir l’OAC necessitem, abans, una sèrie d’actuacions d’altres serveis, com ara: la desinfecció dels espais a utilitzar, subministrament de mascaretes i guants als treballadors municipals de l’OAC (les compra l’ajuntament? les dona la Generalitat o l’Estat?), instal·lació de mampares de metacrilat, i restitució dels equips i sistemes per part dels responsables d’informàtica municipals, per exemple.

Finalment, caldrà una planificació temporal de les actuacions a fer, tenint en compte les etapes del desconfinament i com afectaran a cada servei, i quines necessitats i condicions prèvies calda tenir en compte: tasques prèvies, camí crític, etc. Per fer tot això es poden fer servir eines d’anàlisi més o menys complicades (eines de gestió de projectes, quadres de comandament, etc), però probablement en les properes setmanes hauria de prevaldre l’agilitat i l’efectivitat a curt termini per sobre de l’excel·lència tècnica. I per descomptat, caldrà fer-ne un seguiment, però tots els ajuntaments estan fent reunions diàries o setmanals dels responsables per al seguiment de la situació actual: senzillament, s’hauran de mantenir aquests costums.

Les bases per al pla de recuperació del COVID-19 a l’àmbit local hi són: llei de protecció civil, PROCICAT, plans municipals, teoria de continuïtat d’operacions, “Marc de Sendai” de les Nacions Unides, plans de resiliència... El que cal és adaptar-ho a uns danys diferents i a un impacte del tot evident, analitzant objectius, necessitats, requisits, i planificant com en altres ocasions, amb un seguiment específic, per a cada etapa del desconfinament. I, tot això, tenint molt en compte l’estrés psicològic, emocional i econòmic resultant del període de confinament, i intentant que les condicions de la (nova) normalitat siguin millors i més sostenibles.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.