Barcelona ha acollit una nova edició de l'Advanced Factories, amb força més superfície ocupada que en anys anteriors, la qual cosa és una bona notícia, si més no pels organitzadors. Seria millor notícia que tots els expositors haguessin transmès optimisme en el futur, però ja sigui per la situació geopolítica actual, perquè l'economia no acaba d'arrencar o perquè hem interioritzat un esperit tribunero, en els estands s'olorava més prevenció que eufòria.
És una obvietat dir que allò que fa uns anys anomenàvem Indústria 4.0 (terme que la voràgine de les modes sembla que s'esforça a enterrar) s'ha consolidat com a necessitat per competir. La transformació digital, poseu-li el nom que més us agradi, ha capgirat la indústria de com la coneixíem fa deu anys (com deia el savi, ni millor ni pitjor, diferent). Avui, sota el paraigua "indústria" conflueixen un seguit de tecnologies amb fronteres molt més enllà de la manufactura clàssica, que ens porten a un altre nivell d'innovació, eficiència i productivitat, per continuar aportant benestar i prosperitat a la societat.
"La velocitat d'adopció està sent ràpida en termes històrics, però no tant com ens volen vendre alguns guies espirituals."
Però no caiguem en la trampa dels tecnopapanates. La velocitat d'adopció està sent ràpida en termes històrics, però no tant com ens volen vendre alguns guies espirituals que viuen de reinventar la roda cada 6 mesos. Com a exemple, la decepció que es va portar qui això escriu perquè pensava veure la IA molt més present en els estands. És cert que no fa ni un any i mig que el món va entrar en una nova era amb la publicació de ChatGPT, però el passat febrer en el Mobile un nombre significatiu de cartells incorporaven la IA com a concepte per atraure visitants. Acceptarem que hi havia força fum, però el món ha captat de pressa cap on s'evoluciona. Aquí (no ens enganyem, l'AF és una fira d'abast geogràfic restringit), sembla que les empreses de moment encara s'ho miren de lluny.
Això sí, felicitem els programadors del Congrés, en les ponències del qual la IA es va visualitzar molt més. Potser és perquè és molt més fàcil parlar que fer, sobretot si es parla en genèric, sobre llocs comuns i sense saber-ne massa.
Confiem que l’edició de l’any vinent veiem que el teixit industrial ha començat a fer i que puguem conèixer casos d’èxit i reflexionar sobre indicadors, que és el que ens agrada als enginyers.
(*) Les opinions expressades en l'article són responsabilitat exclusiva de l'autor, però vull agrair a Jordi Ruppmann, Josep Maria Peiró, Xavier Conesa i Xavier Pi les converses i reflexions realimentades que han ajudat a generar-lo, tot i que sé que no tots ells coincideixen amb tots els meus punts de vista.
