“No recordo un trimestre tan intens com aquest i encara queda una setmana”. Amb aquesta afirmació i en un to distès, Bas Fransen, director de Mercats de Capitals de Caixa Enginyers, repassava aquest dimecres els esdeveniments geopolítics que s’han succeït des de principi d’any i que han passat per Veneçuela, Groenlàndia i ara, l’Iran. Per ell, tenen un mateix rerefons: la rivalitat entre Xina i EUA. Són dues potències que competeixen per dominar l’escenari geopolític actual, però que alhora tenen una interdependència important que suavitza el seu conflicte. “Els dos blocs estan destinats a entendre’s”, ha dit Fransen en la jornada ‘Les claus del 2026: economia, mercats i estratègia d'inversió’, una sessió organitzada pel col·legi d’Enginyers Industrials i Caixa Enginyers per, precisament, analitzar el moment i identificar els catalitzadors que poden moure el creixement, la inflació, els tipus i els mercats. I la guerra de l’Iran és, sens dubte, un d’aquests factors.
“Els mercats són freds i el vessant més humà no té incidència”, ha remarcat Fransen per explicar que si es relaxa i s’obre l’estret d’Ormuz es recuperaran completament malgrat que continuï el conflicte bèl·lic. Assenyala que ha estat una mostra d’intel·ligència de l’Iran que ha traslladat, així, el conflicte a la zona del golf per fer-lo més gran i amb més afectació econòmica. “Els països del golf estan pressionant Trump de manera diplomàtica i financera”, ha afegit Fransen. Tot i això, l’impacte d’aquesta guerra és irreversible perquè les cadenes de subministrament ja s’han danyat. Aquí, Fransen dibuixa diversos escenaris. El més optimista, tot i que amb poques provabilitats, situa la fi del conflicte d’aquí a un màxim de dues setmanes i en un que anomena neutral-negatiu, que inclou un pacte a no molt llarg termini i efectes econòmics sobre l’energia, els fertilitzats i, per tant, la inflació i la desacceleració de l’economia asiàtica i europea. L’expert evita detallar les conseqüències d’un escenari pessimista que podria implicar la destrucció de camps de petroli.
Per això, en aquesta jornada Fransen s’ha centrat a confiar que l’hipotètic acord pot trigar diverses setmanes ,i que, malgrat que l’impacte als mercats financers és inevitable “hi haurà dany però potser no tant”. Quan es fixa els efectes a Europa, Fransen és relativament optimista tot i que pendent de l'evolució del conflicte a Orient Mitjà: “Europa té fonaments sòlids per créixer, però li falta una palanca perquè no s’inverteix”. Per Fransen, Europa s’ho ha de creure i “gastar i invertir”, però és conscient que la situació no ajuda. Pel que fa a Espanya, creu que turisme i immigració permeten ser positius, però reconeix que també es donen factors estructurals de millor. “Exportem més que importem i el pes dels serveis no turístics ha augmentat des de 2007”, ha recalcat, “estem fent les coses bé”.
Tecnologies per invertir
El preu de l’energia és una de les conseqüències més evidents que ha portat la guerra de l’Iran i, en aquest sentit, Jeroni Farnós, membre de Junta del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, creu que cal tenir en compte que l'Aràbia Saudí, Iran, Iraq, Kuwait, Emirats Arabs Units i Qtar acumulen el 50% de les reserves mundials de petroli i Veneçuela, Canadà i Estats Units, un 30% més. La diferència, diu, entre uns països i uns altres és que el cru dels primers són “lleugers i barats d’obtenir i processar” mentre que els altres són “ultrapesats i cars”. “És important tenir-ho en compte quan llegim i interpretem notícies”, diu Farnós.
En l’àmbit, el de l’energia, Farnós defensa el paper “clau” de l’enginyeria i els seus professionals per resoldre problemes i implementar solucions per millorar la vida de les persones. El vehicle elèctric, l’energia nuclear, l’hidrogen no emissor, els biocombustibles, la circularitat o la captura, ús i emmagatzematge del CO₂ són algunes de les tecnologies que desenvolupa i implementa l’enginyera per fer la transició energètica i una descarbonització competitiva i amb seguretat. Però té clar que no hi ha cap solució única, tampoc entre les tecnologies que han de millorar la sobirania energètica. “Totes són necessàries, però no són suficients”, diu Farnós, “es necessita tant l’eficiència com les renovables”.
Diversificar les fonts primàries d’energia, que aportin resiliència i competitivitat a les indústries i al país és una de les oportunitats que detecta Farnós en la seva anàlisi de les tendències en l’enginyeria per aquest 2026. És conscient que hi haurà sectors que, en la situació actual, patiran més que altres, Farnós situa les infraestructures, també en les oportunitats, i tot el món de les IT, també la IA, com menys dependents de la geopolítica i posa en aquest grup tot allò que està relacionat amb la ciberseguretat, la robòtica, els drons o les bateries i semiconductors. La tecnologia de l’espai, de defensa i de connectivitat avançada són el que anomena tecnologies “de frontera”. Té clar que en les tecnologies avançades cal que Catalunya i Espanya es posicionin i, en les altres, “cal no perdre el temps” i alerta que totes aquestes solucions requereixen formació, captació i desenvolupament d’una peça important: el talent.
