Fa mesos que el 12 d’agost està marcat al calendari de molts catalans que, aficionats o no a l’astronomia, no es volen perdre un fenomen únic que durarà menys d’un minut i que no es veia al nostre territori des del 1905. A banda, però, de la seva espectacularitat i rellevància, l’eclipsi té un grana interès científic. N’hem parlat amb l’enginyer aeroespacial Jordi Pons Prats, president del Grup de Treball d’Aeronàutica i Espai, que recalca que la col·locació de la lluna davant del sol, encara que siguin pocs segons, permet estudiar la corona solar, un repte impossible en condicions normals.
“L’eclipsi redueix la intensitat de llum i permet visualitzar la corona solar i, per tant, les fulguracions i tempestes solars”, diu Pons-Prats, que assenyala que aquests fenòmens solars es van descobrir gràcies als eclipsis. “L’eclipsi és un punt d’entrada per estudiar el sol, perquè fins que no es dona no es pot visualitzar els fenòmens que hi passen”, assenyala Pons-Prats. Però per què ens interessa saber i entendre què passa al Sol?
Pons-Prats explica que conèixer l’activitat del Sol és essencial per saber quins efectes pot tenir la seva activitat sobre la Terra i saber quines afectacions podríem patir. Aquesta activitat solar es dona per cicles amb zones vall i zones pic, en les quals l’astre rei és “una olla en ebullició” de la que en surten explosions del gas que forma l’escorça del Sol. Així doncs, s’expulsa material que pot tornar a ser atret per la mateixa gravetat del Sol o, en una petita part, s’expulsa cap a l’exterior, fins a l’atmosfera terrestre. El material expulsat està compost principalment per partícules carregades elèctricament que quan arriben a l’atmosfera terrestre s’orienten a través dels pols i “s’eviten mals majors”. Però actualment, la societat depèn de la tecnologia en un grau molt alt i, també, de satèl·lits que treballen en òrbites elevades sense protecció directa i, per tant, podria afectar-los si l’expulsió és molt gran i les partícules escapen del camp magnètic.
Pons-Prats, doncs, destaca que estudiar l’activitat solar i saber-ne al màxim pot minimitzar, per exemple, els efectes sobre les centrals transformadores i sistemes de transport d'electricitat, evitar danys en satèl·lits i alternació en les seves òrbites, evitar efectes sobre els sistemes de navegació i comunicacions basats en radio d'alta freqüència, minimitzar els perills per astronautes en òrbita o pilots en vols polars, i minimitzar la corrosió en elements metàl·lics a causa dels corrents elèctrics induïts per la radiació solar.
L’enginyer recorda que es va provocar una apagada arran dels efectes d’una explosió així sobre una central de distribució elèctrica del 1989 a la zona del Quebec (Canadà), o més antigament, el 1859, amb efectes sobre el sistema de telègraf, que rebé el nom de l’efecte Carrington.
Missions com eclipsis
Un eclipsi és, doncs, un moment imprescindible per poder estudiar aquest comportament del Sol, i per això institucions de recerca desenvolupen missions simulant eclipsis amb satèl·lits per poder conèixer-lo amb detalls. És el cas de la missió Proba-3, de l’ESA, que es va llançar el juliol del 2024, i encara no està totalment finalitzada, per demostrar les capacitats de vol en formació.
Aquesta, però, no és l’única missió per estudiar el Sol. La mateixa ESA treballa amb la NASA amb Solar Orbiter, llançada el 2020 i orientada a entendre com treballa el sol i SOHO, la més antiga per entendre els cicles d’onze anys en l’activitat del camp magnètic solar.
I la NASA, per la seva banda, també té apostes com ara la Missió Stereo o Parker Solar Probe. La primera, la Solar Terrestrial Relations Observatory (Stereo A, i Stereo B) està dissenyada amb dos satèl·lits que orbiten un a cada costat de la terra per analitzar els efectes del temps solar (ejeccions de material), i com arriben a la terra. El satèl·lit que va per davant anticipa l'arribada de les partícules i ajuda a predir els efectes. La segona missió, llançada el 2018, ha aconseguit acostar-se al Sol al màxim, a 6,1 milions de quilòmetres i una velocitat de 690.000 km/h.
Consells imprescindibles
Tot i que des de tots els camps s’ha divulgat la importància de protegir-se i contemplar l’eclipsi amb seguretat, Jordi Pons Prats recorda que és imprescindible fer-ho sempre amb unes ulleres homologades i amb filtres especials, també al punt àlgid de l’eclipsi. “En una ubicació amb el 100% d’ocultació, l’halo solar al voltant de la lluna continua emetent la mateixa radicació i pot afectar i perjudicar l’ull”, recalca Pons-Prats. L’exposició directa dels ulls al sol pot afectar greument la salut visual amb danys i lesions a la retina. Això, també inclou l’observació a través de telescopis o càmeres de fotografia sense els filtres adequats. S’ha d’evitar, doncs, l’observació directa del fenomen i utilitzar les ulleres certificades amb la norma ISO 12312-2, mai les ulleres de sol convencionals ni altres mètodes casolans.
A més d’adquirir aquest material imprescindible, per gaudir de l’eclipsi el 12 d’agost també cal buscar la ubicació adequada. “El sol estarà molt avall, perquè l’eclipsi és al capvespre i, per tant, cal assegurar-se que no hi ha edificis o altres elements que ens el puguin tapar”, aconsella Pons-Prats. Des del Govern s’ha preparat un dispositiu especial per assegurar la mobilitat durant aquesta jornada i recomana a la ciutadania planificar qualsevol desplaçament amb antelació, consultar l'estat del trànsit abans de sortir, seguir les indicacions a peu de carretera dels agents i el personal organitzador, i prioritzar sempre la informació oficial i la senyalització existent a la carretera.
Els eclipsis parcials que venen
Per qui l’eclipsi l’enganxi fora de la zona de màxima ocultació o, fins i tot, de vacances en zones on no es podrà veure, no cal desesperar-se: a Catalunya se’n podrà veure un altre el 2 d’agost de 2027 i el 26 de gener de 2028, que també seran totals en alguna zona de la península Ibèrica.
El de 2027 es podrà veure a la zona de l’estret de Gibraltar, Ceuta i Melilla, la província de Cadis, part de Màlaga i les zones més meridionals de les de Granada i Almeria. Serà quan faltaran pocs minuts per les 11 del matí. El de 2028 es veurà total a gairebé tot Andalusia, la part sud d’Extremadura, Castella-la Manxa i algunes zones de la Comunitat de Madrid, Aragó, Múrcia, País Valencià, les illes més occidentals de Balears, i també en una petita part del sud de Catalunya. En aquest cas, tornarà a ser cap al tard, poc abans del capvespre i, per tant, la col·locació del Sol també dificultarà l’observació.
