Com a ciutadans, potser ens grinyola que cap empresa tregui profit econòmic de les informacions que tenen sobre nosaltres i, alhora, provoquen que sentim amenaçada la nostra intimitat quan sabem que s’estan fent servir les nostres preferències per personalitzar-nos la publicitat.? Com a tècnics, potser simpatitzem amb els milers de programadors que dediquen creativitat i competència programadora per posar al nostre abast un ventall d’aplicacions i serveis gratuïts que, tal vegada, podríem fer-nos contemplar les dades que obtenim com un pagament en espècies al temps i el talent dedicat per part dels mateixos programadors.
Tots aquests serveis gratuïts per a nosaltres, en realitat, no ho són ja que, sovint, requereixen llicències, infraestructura i altres serveis per assegurar-ne la seguretat, el bon funcionament i l’actualització. Quines formes de finançament ens semblarien acceptables? Facebook va tenir, l’any 2016, unes despeses de 15.211 milions de dòlars, és a dir, uns 10 dòlars per usuari, finançats amb aproximadament 39 euros en publicitat derivada directament a cada compte. Pagaríem 39 dòlars anuals per gaudir de Facebook sense publicitat?
Quan fem servir apps i serveis gratuïts acceptem les clàusules d’ús que se’ns proposen. Quins drets tenim i quines consideracions hem de fer a l’hora de bolcar la nostra vida privada i professional al núvol? Es pot parlar de clàusules abusives quan una aplicació ens demana permís per accedir als contactes, la galeria d’imatges o la ubicació com a condició sine qua non per fer-la servir encara que no sembla que sigui estrictament necessari per oferir el servei?
Al marge de l’ús que en facin les empreses, qualsevol persona pot extreure informació més o menys personalitzada de nosaltres, o bé agregada per trobar patrons de comportament. Qui té el dret de fer servir aquestes traces i com? Hi podem posar límits o condicions?
En els últims anys, hem generat més informació que en la resta de la història de la humanitat. Les possibilitats de generació, gestió i ús d’aquestes informacions formen un terreny on els nostres principis de propietat o privacitat s’han de repensar des del punt de vista ètic, social i legal. Per exemplificar-ho de manera planera: tots acceptem que els ous que posa una gallina pertanyen al seu amo. Quan el nostre smartphone genera dades d’ús com ara la ubicació, el consum de bateria, les megues descarregades, etc., aquestes dades són nostres, de l’operador de telefonia o, fins i tot, del fabricant del mòbil?
A banda del sector privat, el sector públic també genera i consolida dades sobre la nostra vida i el nostre entorn. Actualment, hi ha iniciatives locals i internacionals que treballen per fer-les accessibles de manera que el potencial que generen pugui ser utilitzat per part de la ciutadania per resoldre reptes socials. Com a resultat d’aquestes accions, sorgeixen conceptes com l’open data o la sobirania de dades.
Què es considera exactament open data? Com podem, els ciutadans i les empreses, fer servir aquestes dades per retornar un valor a la societat que les ha creat? Considerem acceptable que una empresa tregui profit econòmic a partir de dades obertes? Mitjançant quins mecanismes l’open data pot apropar-nos a tenir una societat governada de manera més plural, on qualsevol ciutadà que estigui hi estigui interessat tingui a l’abast eines per monitorar o influir en l’acció pública?
Volem contribuir a difondre el camí fet i reflexionar sobre els reptes oberts a la jornada de Sobirania de Dades, el pròxim 4 d’octubre. Un acte que organitza la Comissió de les TIC dels EIC.
