El sector de l’energia solar fotovoltaica va tancar l’any 2024 amb 7.221 MW de nova potència instal·lada, dels quals 6.039 MW corresponen a instal·lacions sobre terreny, consolidant Espanya entre els deu principals mercats fotovoltaics del món. Tanmateix, l’Informe Anual 2024 de la Unión Española Fotovoltaica (UNEF), presentat recentment a Madrid, adverteix sobre signes d’alentiment i subratlla la necessitat de reformes estructurals per garantir un creixement sostingut i l’assoliment dels objectius de descarbonització.
Autoconsum en retrocés i reptes per al desplegament del sector
Un dels punts crítics de l’informe és la caiguda del 31% en la nova potència instal·lada per autoconsum, que es va situar en només 1.182 MW. Aquesta dada situa l’acumulat en 8.137 MW, encara lluny dels 19 GW fixats pel PNIEC per a 2030. La UNEF insisteix en la necessitat d’impulsar mesures normatives i incentius fiscals, així com simplificar els tràmits administratius i tècnics per accelerar el desplegament d’aquest model descentralitzat.
També s’hi destaca el creixement lent, però continu, de les comunitats energètiques, amb 659 projectes actius, i la urgència de desenvolupar un marc normatiu nacional propi i específic per a aquestes figures que faciliten la participació ciutadana en la transició energètica.
Un sector amb fort impacte econòmic i tecnològic
El sector fotovoltaic va contribuir amb 10.694 milions d’euros al PIB espanyol el 2024 (un 0,7 % del total) i va generar 146.764 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. A més, va exportar béns i serveis per valor de 3.400 milions, tot i registrar una lleugera caiguda del 5,7 % respecte a l’any anterior.
Un dels indicadors més destacats és l’aposta per la innovació. Les empreses del sector van destinar 521 milions d’euros a activitats d’I+D+i, el que representa un 3,78 % dels seus ingressos: més del doble de la mitjana empresarial espanyola i molt per sobre de la mitjana industrial. Aquesta intensitat innovadora posiciona el sector com un dels motors tecnològics de la nova economia verda.
Pèrdues, hores zero i falta d’emmagatzematge
L’informe alerta sobre l’increment de les anomenades “hores zero” —693 fins al setembre de 2025— i les pèrdues tècniques, un símptoma de la desconnexió entre la generació renovable i la capacitat d’absorció de la xarxa. Aquest escenari, combinat amb preus capturats baixos i inestables, genera incertesa i frena la inversió.
La UNEF adverteix que l’increment de les hores zero i les pèrdues tècnics i econòmics posa en evidència la urgència de reformar el sistema de preus elèctrics. Tot i que ja hi ha més de 9,5 GW d’emmagatzematge amb permisos d’accés, el ritme d’instal·lació va caure un 34 % el 2024 i el desenvolupament a gran escala continua condicionat per la necessitat d’accelerar la regulació.
2026: un any clau per a desbloquejar el potencial del sector
Segons José Donoso, director general d’UNEF, “el 2025 acabarà sense haver donat resposta als reptes plantejats, i serà el 2026 l’any clau per activar reformes estructurals que assegurin el futur del sector”. Entre les mesures urgents, destaca la necessitat d’impulsar l’electrificació de la demanda, rellançar les subhastes renovables amb integració d’emmagatzematge i establir incentius fiscals per a l’autoconsum, especialment per a empreses i famílies.
