Si la societat necessita enginyers i enginyeres als espais de decisió – que aportin rigor, coneixement i experiència- cal que aquests enginyers i enginyeres arribin amb el més gran dels bagatges possibles. És una qüestió de responsabilitat, un sentiment que té la professió envers la societat, coneixedora que forma part, indubtablement, de la solució dels grans reptes que té el món d'avui. Des de l'emergència climàtica fins a la salut de les persones. De la indústria innovadora a l'energia, de la transformació digital a la construcció d'una societat més justa.
En qualsevol d'aquests àmbits, l'estratègia industrial hi té un paper important. Cal desenvolupar polítiques i estratègies coherents que prioritzin els sectors industrials i accelerin el creixement econòmic i, de retruc, la competitivitat del país. Per fer-ho, i no trobar resistència pel camí, cal reforçar la cultura industrial i acostar la indústria i el que representa. Cal fer saber a tothom que la indústria vertebra el territori, genera riquesa, atrau inversió, assegura una ocupació de major qualitat i estabilitat. De fet, segons l'Observatori de la Indústria de la Generalitat de fa unes setmanes, el sector industrial va ser el motor de l'economia catalana el 1r trimestre de 2024 amb un creixement del 4,4%, molt per sobre del PIB total. Són bones notícies, però cal no abaixar la guàrdia per continuar en aquesta direcció.
I una línia estratègica per aconseguir-ho és treballar pel talent i l'equitat que, en certa manera, tenen relació. La competitivitat de les empreses i, de retruc, del país depèn de la capacitat de generar, atraure i retenir el talent. Per fer-ho cal, també, tenir talent i això només s'aconsegueix amb una formació atractiva i pràctica que cridi l'atenció dels joves i que, aquests, vegin la necessitat de formar-se almenys fins al màster. Cal, doncs, explicar millor als joves les portes professionals que s'obren amb un grau i també amb un màster.
"Que les dones no estiguin presents a una professió tan estratègica com la nostra és, sens dubte, un cost d'oportunitat que la societat no es pot permetre."
I cal, també, convèncer les noies que aquestes branques tecnològiques permeten desplegar carreres professionals d'oportunitats, ben retribuïdes i amb propòsit. Que les dones no estiguin presents a una professió tan estratègica com la nostra és, sens dubte, un cost d'oportunitat que la societat no es pot permetre. Les necessitem! Nosaltres ja treballen per promoure les vocacions STEAM, però just acabem d'arribar a un acord amb Caixa Enginyers per col·laborar estratègicament en programes que van en aquesta direcció.
De la mateixa manera que capitanejar el Col·legi d'Enginyers Industrials és una responsabilitat -i així ho sento i m'ho prenc des que fa dos anys vaig acceptar l'encàrrec-, la institució té també la seva pròpia responsabilitat en aquest sentit: treballar perquè la indústria del país sigui més pròspera i competitiva. Ara, això implica ajudar les universitats a definir plans d'estudi més atractius o promocionar la professió entre els nens i les nenes per assegurar-nos massa per a les universitats politècniques els anys vinents. Ho farem, convençuts que al final, qualsevol iniciativa que convenci algú per triar enginyeria reverteix en creixement econòmic més gran, sí, però també més fort i, sobretot, més resilient. Ho farem també convençuts que disposar de més enginyers i enginyeres al nostre país és la millor manera de fer-lo progressar i impulsar i liderar la reindustrializació, de la que tant se'n parla, i aconseguir que no quedi en un calaix. Ara és el moment.
