Ja no cal tenir formació en tecnologies de la informació per convertir-se en desenvolupador d’aplicacions informàtiques. Amb certa formació bàsica i una formació complementària d’unes quatre o cinc setmanes, qualsevol treballador pot començar a dissenyar les aplicacions pròpies del seu departament o, almenys, posar-ne les bases. Són els desenvolupadors ciutadans, un nou perfil de treballador que gràcies a la formació i l’actualització, poden fer un gir a la seva carrera professional i, alhora, contribuir a la transformació digital de l’empresa on treballen. Això sí, sempre amb l’objectiu de millorar la productivitat i l’eficiència a l’empresa.
Així ho han fet, per exemple, a Nestlè, on el darrer any han estrenat més de cent aplicacions internes gràcies a l’adopció de la tecnologia Low-Code. Ho explica Cristina Ghetti, cap de Workforce 360 IT Hub de Nestlé, quan relata que fa tres anys van descobrir que aquesta nova manera d’entendre la codificació era una solució efectiva per millorar la productivitat de la companyia. “Es va impulsar un canvi en la manera de treballar”, reconeix Ghetti. A la companyia d’assegurances Zurich, els va passar una cosa semblant. Tal com explica el CIO, Oscar Pallisa, el darrer any han desenvolupat unes setze aplicacions i en tenen deu més en procés que els ha aportat més “eficiència individual o d’equip”. “Ara per ara, per ser desenvolupador de software només cal voluntat i temps”, diu Pallisa.
La “revolució” Low-Code
Aquests dos casos d’èxit han servit per explicar, aquest dimarts, la irrupció d’aquesta nova tecnologia, el Low-Code o No-Code, que minimitza o elimina la codificació manual en el desenvolupament i desplegament d’aplicacions de software. Per tant, democratitza la transformació digital de les empreses.
Per Silvia Sousa, Digital Strategy & Technology Partner d’NTT Data, el Low-Code és un nou paradigma que ha començat a guanyar força arran de la transformació digital que moltes empreses han engegat arran de la pandèmia. Per Sousa, la seva extensió ha d’ajudar a “accelerar” encara més aquesta transformació digital i també a “mitigar la falta de talent tecnològic” amb què topen algunes companyies a l’hora d’ampliar els seus equips. Per això ho considera una “revolució” i preveu que l’ús de Low-Code marcarà la diferència perquè treballadors que no són del sector tecnològic hi podran treballar.
Les característiques del Low-Code són una interfície visual de desenvolupament, la facilitat d’ús per perfils no experts i el focus en el negoci. Segons Sousa, els principals beneficis són un temps d’arribada al mercat més curt, l’augment de la productivitat de l’equip i una corba d’aprenentatge curta. Principalment, el Low-Code serveix per desenvolupar portals o aplicacions, fer un prototipat ràpid o millorar sistemes ‘core’ així com la digitalització i extensió de processos, per a la seva modernització.
El Low-Code, en dades
Amb 'Análisis del Low-Code: nou paradigma en el desenvolupament de sofware' NTT Data i el Mobile World Capital Barcelona han avaluat, en base a 26 entrevistes a directius d’empreses rellevants del sector i als principals fabricants de Low-Code l’ús d’aquesta tecnologia i han conclòs que el mercat d’aquesta tecnologia ha crescut, el 2021, un 23% respecte el 6,3% del creixement de mercat. Tot i això, encara són poques les empreses espanyoles que han adoptat el Low-Code i encara es troben en una fase “inicial” d’adopció.
Malgrat això, la major part dels enquestats (88,9%) considera que el Low-Code pot facilitar l’ocupabilitat dels perfils interns no TIC i potenciar la seva reconversió i, de fet, ho fan el 42% de les empreses contactades.
Segons aquest mateix estudi, l’ús del Low-Code creixerà un 70% entre el 2021 i el 2024, amb un 31% de creixement anual en el mercat global. Es calcula que el 2025, serà l’eina amb què s’hauran desenvolupat el 70% de les noves aplicacions i, que els professionals que s’hi dediquin creixeran un 40,4%. Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de Mobile World Capital Barcelona, ha assenyalat que segons Gartner, només d’aquí un any, el 2023, el número de desenvolupadors ciutadans multiplicarà per quatre el de desenvolupadors professionals.
Per tot això, els impulsors d’aquest estudi creuen que cal impulsar un “canvi cultural” i reconvertir alguns perfils amb línies formatives i de certificació dins les empreses, però alhora, crear i potenciar una oferta formativa en Low-Code tant a nivell públic com privat. Alhora, aposten per impulsar també una experiència més gran de de les àrees de negoci d’aquest tipus d’eines, amb un increment del seu ús i coneixement per part de les àrees de negoci d’una companyia.
Democratitzar la tecnologia
L’enginyer Xavier Rovira, soci director d’NTT Data a Barcelona, ha destacat que els processos de “transformació organitzativa” en base a les tecnologies Low-Code estan accelerant i promouen “noves realitats, noves tecnologies i noves tendències”. Per la seva banda, Carlos Grau, CEO de Mobile World Capital, ha destacat que la popularització del Low-Code “pot ser una disrupció” i augura que d’aquí uns anys hi hagi més programació amb aquest sistema que no pas amb el tradicional. “Anticipar i compartir temes com aquests és clau per reduir el dèficit digital”, ha afegit Grau. I és que es calcula que fins el 2023 es necessitaran crear 500 milions de noves aplicacions a nivell mundial cosa que suposarà, a Europa, la demanda de 350.000 especialistes TIC, 75.000 dels quals, a Espanya.
