Per la Cristina Codina, l’experiència d’estudiar el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona ha estat un repte que ha aconseguit superar a base d’esforç i constància. Quan va arribar el moment d’escollir quina carrera volia estudiar, la Cristina no tenia clar quina era la seva vocació: “El que sí que sabia era que volia ampliar els meus coneixements científics i tecnològics”. Dit i fet, va decidir estudiar Enginyeria Industrial per enriquir-se en àrees tant diferents com la mecànica, la informàtica o l’economia.
Una enginyeria global
El Francesc Gurt va passar per un procés similar. “No tenia clar a què em volia dedicar”, diu, i es va decantar per l’Enginyeria Industrial per intentar obrir-se portes en sectors molt diversos. Actualment està cursant el quart curs del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a la Universitat de Girona. “La meva experiència és positiva ja que amb aquest Grau et formes per ser una persona organitzada, treballadora i ambiciosa, i per tenir una ment oberta en tots els camps”, assegura.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"286","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
CRISTINA CODINA
Grau en Tecnologies Industrials a l'ETSEIB.Sòcia Escolar“El que sí que sabia era que volia ampliar els meus coneixements científics i tecnològics”
“Sempre m’han agradat les assignatures de matemàtiques, física, tecnologia i expressió gràfica, i vaig pensar que el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, que vaig cursar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries i Aeronàutica de Terrassa, seria una bona opció per continuar aprenent nous conceptes”, explica la Lídia Roca. El fet que aquest Grau permeti estudiar diferents àmbits relacionats amb l’enginyeria i que sigui una de les enginyeries amb més sortides laborals, atrauen cada any a molts nois i noies que posen les seves il·lusions i expectatives professionals al servei de l’enginyeria industrial. “Aquest Grau m’ha servit per aprendre a resoldre problemes complexos en diferents sectors de la indústria i, sobretot, per aprendre a treballar en equip, tot i que he trobat a faltar fer visites a empreses del sector”, assegura la Lídia.
És necessària l’especialització?
Amb l’organització acadèmica del Pla Bolonya moltes assignatures incloses al Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials s’han vist reduïdes i el màster esdevé el complement necessari per completar tots els coneixements adquirits durant el Grau. “Al mateix temps, el màster permet especialitzar-se i preparar-se per a la incorporació al món laboral”, afegeix la Lídia, que té pensat cursar el Màster en Enginyeria Industrial.
“Tot just he acabat el meu primer any del Màster en Enginyeria Industrial”, comenta la Cristina. Tot i que el Grau li va permetre tenir una visió molt global d’àmbits molt diferents, la Cristina volia especialitzar-se en el que realment li interessava: la gestió. “No vaig dubtar a cursar el Màster”, afirma.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"287","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
FRANCESC GURT
Quart curs del Grau en Tecnologies Industrials a l'UdG.Soci Escolar“Tinc ganes de trobar una feina en la qual pugui desenvolupar el que he après en tots aquests anys d'estudi”
Pel Francesc, el màster és una opció a llarg termini i de moment no té pensat fer-ne cap. “Tinc ganes de trobar una feina en la qual pugui desenvolupar el que he après en tots aquests anys d’estudi. Potser més endavant faria el màster per especialitzar-me en la feina que estigui fent”, ens explica. “Crec que els màsters s’haurien d’enfocar d’una altra manera i haurien de ser com unes pràctiques a empresa que et permetin treballar en algun sector en concret del teu interès”, proposa el Francesc.
I després del Màster... què?
“El meu objectiu a curt termini és acabar el Màster l’any vinent”, afirma la Cristina, que entre els seus plans hi ha realitzar el projecte final al Canadà en un programa d’intercanvi. Més endavant espera incorporar-se al món laboral i créixer professionalment.
Les estades a l’estranger, ja sigui per acabar el projecte final o per a períodes de pràctiques, són opcions a curt termini molt populars entre els estudiants, que hi veuen una oportunitat per aprendre. És el cas del Francesc, que marxa al Regne Unit per començar les pràctiques en una empresa d’enginyeria. “Quan acabi, espero trobar una feina que m’agradi i continuar lluitant pels meus objectius amb la mateixa intensitat i il·lusió amb què ho he fet fins ara”.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"288","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
LÍDIA ROCA
Grau en Tecnologies Industrials a l'ETSEIAT.Sòcia Escolar"En un futur, quan acabi el Màster, espero poder començar a treballar en alguna empresa internacional"
Amb tot l’estiu per davant i amb només el projecte final per acabar el Grau, la Lídia centra els seus esforços a trobar una empresa en la qual pugui realitzar les pràctiques i situar-se en el món laboral. Les expectatives de la Lídia passen per cursar el Màster en Enginyeria Industrial per tal d’especialitzar-se en el sector de la construcció. “En un futur, quan acabi el Màster, espero poder començar a treballar en alguna empresa internacional, o fins i tot marxar un temps a algun altre país”.
Text: Anna Carrió / Fotos: Isabel Marquès
