Avui, 12 de maig, és el dia Dia Internacional de la Dona Matemàtica, on celebrem les aportacions que han fet les dones al llarg de la història en el camp de les matemàtiques. Aquest dia comparteix data amb el naixement de la iraniana Maryam Mirzakhani, la primera dona que va guanyar la medalla Fields, el "Premi Nobel de les matemàtiques", gràcies a les seves contribucions en els camps de la geometria i els sistemes dinàmics. Per celebrar aquest dia i amb la voluntat d'incentivar les vocacions per aquesta matèria, la plataforma educativa Innovamat ha recollit en aquest article reflexions, trucs i referents de les matemàtiques.
Des de Fulls d'Enginyeria, us en presentem algunes, de les dones matemàtiques destacades que han fet importants contribucions en el camp de les matemàtiques al llarg de la història i que actuen com a referents per a tots. El seu èxit demostra que les dones també han tingut un paper significatiu en l'avenç de la ciència i la tecnologia i continuen inspirant a les noves generacions de matemàtiques.
Ada Lovelace
Considerada la primera programadora de la història, Ada Lovelace va ser una matemàtica i escriptora britànica del segle XIX. Va treballar en col·laboració amb Charles Babbage en el disseny de la Màquina Analítica, un dispositiu mecànic precursor dels ordinadors moderns.
Lovelace va comprendre el potencial de la Màquina Analítica més enllà dels càlculs numèrics i va albirar la seva capacitat per acomplir altres tasques complexes.
En una sèrie de notes publicades el 1843, va descriure un algoritme perquè la Màquina Analítica pogués calcular els nombres de Bernoulli, una successió de nombres racionals teòrics. Aquestes notes inclouen el que avui es considera el primer programa d'ordinador, el que ha portat Ada Lovelace a ser reconeguda com la primera programadora de la història.Tot i que la Màquina Analítica mai es va construir íntegrament durant la seva vida, Ada Lovelace va deixar un llegat significatiu en el camp de les matemàtiques i la tecnologia, i la seva figura encara és una inspiració per a les dones en la ciència i la tecnologia.
Emmy Noether
Les contribucions d'aquesta matemàtica alemanya en l'àmbit de l'àlgebra abstracta i la física teòrica van ser fonamentals. Va desenvolupar el teorema de Noether, que estableix la relació entre les simetries a les lleis físiques i les quantitats conservades.
Aquest teorema s'aplica al camp de la mecànica clàssica i la teoria de camps, i ha tingut un impacte significatiu en la física teòrica. Tot i el seu impacte i reconeixement al seu camp, Noether va enfrontar desafiaments en la seva carrera a causa del seu gènere. Va ser una de les primeres dones a obtenir un lloc acadèmic a Alemanya i va haver de bregar amb la discriminació i la manca de reconeixement a causa de la seva condició de dona.
Sophie Germain
Va ser una matemàtica francesa que va fer contribucions significatives al camp de la teoria de nombres i la física matemàtica. Tot i els desafiaments que va enfrontar per ser dona en una disciplina dominada per homes en aquell moment, va aconseguir fer importants avenços en l'àmbit de teoria de números i la física matemàtica.
Tot i la desaprovació i les limitacions imposades a les dones en aquell moment, Germain va obtenir llibres i materials de matemàtiques. El seu treball més destacat es troba en la teoria dels números. Germain va estudiar els nombres primers i va treballar a l'últim teorema de Fermat, que havia estat proposat per Pierre de Fermat al segle XVII. No va demostrar completament el teorema, però el seu treball va establir les bases per a futures investigacions i contribucions en aquesta àrea.
Sophie Germain va enfrontar nombrosos desafiaments a causa del seu gènere i les restriccions socials de l'època. Per ser presa de debò i rebre reconeixement per les seves investigacions, va haver d'utilitzar el pseudònim de "Monsieur Le Blanc" en la seva correspondència amb els matemàtics de l'època.
Katherine Johnson
Matemàtica i científica espacial afroamericana, Johnson va treballar per la NASA. Els seus càlculs precisos i fonamentals van ser essencials per a les primeres missions espacials tripulades dels Estats Units. Johnson va començar la seva carrera a la NASA a la Divisió de Càlcul de Vol, on va realitzar càlculs i anàlisis matemàtiques fonamentals per a les missions espacials. La seva precisió i habilitats matemàtiques excel·lents la van portar a convertir-se en una de les "computadores humanes" de la NASA, un grup de dones matemàtiques que feien càlculs complexos a mà.
El seu treball també va ser fonamental durant el Projecte Apollo, on va ajudar a calcular les trajectòries de vol i els moments precisos per a les maniobres d'acoblament a l'espai. Les seves contribucions van contribuir directament a l'èxit de la històrica missió de l'Apol·lo 11, que va portar al primer aterratge lunar el 1969. Al llarg de la seva carrera, Katherine Johnson va superar múltiples barreres racials i de gènere. La seva dedicació, habilitats i persistència van aplanar el camí per a les futures generacions de dones i minories a la ciència i la tecnologia.
La situació de la dona
Segons dades del SIIU (Sistema Integrat d'Informació Universitària) d'aquest any, a la carrera d'informàtica un 86% dels matriculats són homes. A enginyeria, els homes representen el 74%, i a matemàtiques i estadística, el 64%. D'altra banda, el 82% dels estudiants d'infermeria són dones. A psicologia, representen el 76%. A medicina, les dones representen el 69% i a educació infantil són el 92%.
A més, les dones tenen una representació més gran o igual que la dels homes en les primeres etapes de la carrera investigadora, però poques arriben als rangs més alts. Això comporta un gran problema de representació, el que fa que les alumnes no puguin emmirallar-se en cap referent.
